Monticel·lita

La monticel·lita és un mineral de la classe dels nesosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de l'olivina”. Va ser descoberta l'any 1831 a la muntanya Vesuvi, a la província de Nàpols, regió de la Campània (Itàlia), sent nomenada així en honor de Teodoro Monticelli, mineralogista italià.

Monticel·lita
Fórmula química	CaMgSiO₄
Epònim	Teodoro Monticelli (en)
Localitat tipus	Mount Somma (en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AC.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A.04
Dana	51.3.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	Ortoròmbic, dipiramidal
Hàbit cristal·lí	Cristal·lí prismàtic; també massiu granular
Grup espacial	grup espacial Pbnm
Color	Incolor, gris o verdós
Fractura	Subconcoide a irregular
Tenacitat	Trencadís
Duresa (Mohs)	5,5 (Mohs)
Lluïssor	Vitri
Color de la ratlla	Blanca
Densitat	3,2
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mtc

Característiques químiques

És un nesosilicat de calci i magnesi, amb els cations de sílice en coordinació octaèdrica. Els minerals del grup de l'olivina en el qual està són tots del sistema ortoròmbic, per la qual cosa es denominen "ortosilicats».

Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral kirschsteinita (CaFe²⁺SiO₄), en la qual la substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: titani, alumini, ferro, manganès, zinc i aigua.

Formació i jaciments

Es forma en roques carbonatites, com a producte de la diferenciació magmàtica en magmes deficients en sílice i rics en CO₂. També apareix en jaciments de metamorfisme de contacte amb gabres olivínics, així com en contactes granit-dolomies. Rares vegades s'ha vist també en kimberlites.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: gehlenita, espinela, calcita, merwinita, oakermanita, Vesuvianita, apatita o cuspidina.

Referències

• Monticel·lita, mindat.org.
• Monticel·lita, webmineral.com.
• Manual de monticel·lita, Mineral Data Publishing.