Åkermanita

L'åkermanita és un mineral de la classe dels silicats, del grup de la mel·lilita. Va ser nomenada així en honor d'Anders Akerman, un metal·lúrgic suec.

Åkermanita
Fórmula química	Ca₂MgSi₂O₇
Epònim	Richard Åkerman
Nom IUPAC	disilicat de dicalci i magnesi
Localitat tipus	?
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.BB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.02
Dana	55.4.1.1 (8 ed)
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Grup espacial	space group P-42₁m (en)
Color	incolor, gris groguenc, verd, marró
Exfoliació	{001}, pobre en {110}
Fractura	irregular/concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria, resinosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1959 (pre IMA)
Símbol	Åk
Referències	[1]

Característiques

Forma una sèrie de solució sòlida amb la gehlenita, substituint gradualment el magnesi per alumini. Es pot presentar en forma de cristalls prismàtics curts o tabulars fins, que poden semblar aixafats, o en cubs modificats octaèdricament. També pot aparèixer en forma granular massiva.^[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'åkermanita pertany a «09.BB - Estructures de sorosilicats, grups Si₂O₇, sense anions no tetraèdrics; cations en coordinació tetraèdrica [4] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: cebollita, gehlenita, gugiaïta, hardystonita, jeffreyita, okayamalita, alumoåkermanita, barylita, clinobarylita i andremeyerita.

Formació i jaciments

Es forma com a producte del contacte metamòrfic entre roques limolites silícies i dolomies, així com en roques de fàcies de la sanidina. També pot formar-se a partir de magmes alcalins enriquits en calci. Sol trobar-se associada a una sèrie de minerals rars, entre els més comuns estan la forsterita, la grossulària o el diòpsid.