mineral silicat From Wikipedia, the free encyclopedia
La vesuvianita, també coneguda com a idiocrassa, és un mineral silicat que pot presentar coloracions verdes, marrons, grogues o blaves. La vesuvianita cristal·litza en el sistema tetragonal i se sol trobar en dipòsits de skarns formats a partir de calcàries afectades per metamorfisme de contacte.[2] Va ser descoberta per primer cop inclosa en blocs de lava a prop del Vesuvi, volcà del qual prové el seu nom. Sovint, els cristalls més bonics s'utilitzen com a gemma. ACatalunya s'ha descrit a les mines Montsant (Maresme); a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental) i a la mina de la roca del Turó i al Costabona (Ripollès).[3]
 Vesuvianita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca10(Mg, Fe)₂Al₄(SiO₄)₅(Si₂O₇)₂(OH,F)₄ |
| Epònim | Vesuvi |
| Localitat tipus | Monte Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.17 |
| Dana | 58.2.4.1 |
| Heys | 16.23.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | piramidal curt a prismàtic llarg, massiu a columnar |
| Estructura cristal·lina | a = 15,52 Å, c = 11,82 Å; Z = 2 |
| Grup puntual | tetragonal 4/m 2/m 2/m |
| Grup espacial | space group P4/nnc (en)  |
| Color | groc, verd, maragda, porpra, marró; incolor a blanc, blau, violeta, verd blavós, rosa, vermell, negre, normalment zonat |
| Macles | sí, s'observen bé i amb freqüència |
| Exfoliació | pobre en {110} i {100} molt pobre en {001} |
| Fractura | subconcoidal - irregular |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 a 7 |
| Lluïssor | vítria a resinosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | subtransparent a translúcida |
| Gravetat específica | 3,32 a 3,43 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,703 a 1,752 nε = 1,700 a 1,746 |
| Birefringència | 0,004-0,006 |
| Pleocroisme | feble; se n'observa en varietats colores |
| Dispersió òptica | forta |
| Solubilitat | és insoluble en àcids |
| Impureses comunes | Fe, Be, B, F, Cu, Li, Na, K, Mn, Ti, Cr, Zn, H |
| Altres característiques | estries |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1795 |
| Símbol | Ves |
| Referències | [1][2] |
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vesuvianita pertany a «09.BG: Sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe2+), pumpel·lyita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
El nom vesuvianita va ser donat per A. G. Werner l'any 1795, ja que es va trobar a les proximitats del Vesuvi; el nom idiocrassa va ser donat per J. Haiiy l'any 1796, i tot i que no és el nom oficial donat per la IMA, encara s'utilitza avui en dia.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
