cantant mallorquina From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947) és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional, tant mallorquina com d'arreu del Mediterrani, i en la musicació de poesia.[1] Debutant com a cantant en els anys 60 va formar part del moviment de la Nova Cançó.[2]
.jpg) (2005)  | |
| Nom original | (ca) Maria del Mar Bonet i Verdaguer |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 27 abril 1947 (77 anys) Palma (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantautora, música |
| Activitat | des del 19 de desembre de 1966 |
| Membre de | |
| Gènere | Nova Cançó, música mediterrània i folk-country |
| Estil | folk |
| Participà en | |
| 28 març 2022 | Defensem l'escola en català |
| Família | |
| Pare | Joan Bonet Gelabert |
| Germans | Joan Ramon Bonet i Verdaguer |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
| Lloc web | https://mariadelmarbonet.com/ |
       
| |
És també pintora i ha editat el llibre de poesia Secreta veu amb pintures pròpies.
És filla del periodista, novel·lista, pintor i autor teatral palmesà Joan Bonet Gelabert. Des de petita va aprendre cançons tradicionals de les Balears. Entre els 11 i els 13 anys va formar part de la coral Stella Maris fundada i dirigida pel mestre Llorenç Galmés, músic menorquí i investigador del folklore musical de Menorca, que deixa una gran empremta en aquests primers anys de formació musical. Posteriorment va rebre classes de guitarra.[3] De fet, des de molt jove volia ser ceramista, però una sèrie d'esdeveniments la van portar cap al món professional de la cançó.[4]
El seu primer concert en solitari fou el dia 4 de desembre del 1965, a l'Hotel Jaume I de Palma, si bé el 1964 ja havia acompanyat una conferència del seu pare sobre la cançó francesa i feia cinc mesos que, el 26 de juny, havia participat en el I Festival de la Nova Cançó, que se celebrà en el mateix hotel, convidada per Els Setze Jutges, important moviment de cantautors catalans del qual el seu germà, Joan Ramon Bonet, formava part des de l'abril d'aquell any.[3]
L'any 1966 es desplaça a Barcelona per continuar els estudis de ceràmica a l'Escola Massana[3][4] i el 19 de desembre fa el primer concert "professional", al bar l'Ovella Negra de Barcelona, com a membre número 14 d'Els Setze Jutges.[5] Comença a treballar a la fàbrica de ceràmica de Jordi Aguadé,[a] feina que combina amb els recitals. L'any següent fa una gira per Mallorca amb el seu germà Joan Ramon i amb Joan Manuel Serrat, actua al Teatre Romea de Barcelona, el 5 de març, juntament amb Raimon, Francesc Pi de la Serra i Guillermina Motta i també enregistra el seu primer senzill Cançons de Menorca, amb cançons populars de Menorca, que presenta a la Cova del Drac, del 4 al 8 de juliol.[3]
El 1968 la censura del règim franquista li prohibeix cantar una de les seves cançons més conegudes: "Què volen aquesta gent?". A principis dels anys setanta inicia a França, Dinamarca i Anglaterra les seves primeres actuacions a l'estranger. La seva carrera com a cantant la porta a visitar Suïssa, Veneçuela, Mèxic, Portugal, Polònia, Itàlia, Suècia, Alemanya, Grècia, Tunísia, els Països Baixos, Bèlgica, la Unió Soviètica i el Japó.
L'any 1971 el disc Maria del Mar Bonet, en el qual publica les cançons "L'àguila negra" i "No voldria res més ara", és disc d'or a l'Estat espanyol. El 1975 participà en la primera edició del Festival Canet Rock.[8]
Uns anys més tard, Maria del Mar Bonet inicia una sèrie de concerts a la plaça del Rei de Barcelona, que tindran continuïtat fins al 2001, any en el qual commemora el 25è aniversari de trobades amb el seu públic barceloní amb un disc en directe enregistrat durant cinc nits d'actuació dins del Festival Grec de Barcelona.
El 1981 enregistra Jardí tancat a París, amb arranjaments musicals de Jacques Denjan i la col·laboració d'Alan Stivell.
Com a fruit del seu interès per la música del nord d'Àfrica, el 1985 edita el disc Anells d'aigua, amb la col·laboració de l'Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis, grup amb el qual realitza una gira per Espanya i França i, posteriorment, mantindrà una presència continuada als escenaris al llarg de molts anys.
El 1986 Maria del Mar Bonet realitza al costat de Milton Nascimento una gira per Espanya i el Brasil arran de l'assistència del músic brasiler a un dels recitals de la cantant mallorquina a la plaça del Rei, tot un seguit d'actuacions en què tots dos uneixen ritmes i s'intercanvien cançons damunt de l'escenari.
En el camp de la investigació de noves formes artístiques, Maria del Mar Bonet presenta el 1988 amb el coreògraf i ballarí Nacho Duato l'espectacle Arenal. Coreografies del ballarí sobre cançons de Maria del Mar Bonet, que presentarà al Nederlands Dans Theater als Països Baixos, i que girarà al llarg de la seva carrera artística pel Japó, Suècia, Dinamarca, Espanya i els Països Baixos.
La coreografia Jardí tancat rep el primer premi coreogràfic de Colònia, a Alemanya. Aquestes dues coreografies juntament amb Cor perdut –basada en la seva popular cançó Bir Demet Yasemen sobre el desig–, es ballen actualment a diversos països i per diferents companyies, de manera que segons paraules del mateix Duato, "actualment no hi ha dia en què no es balli una cançó de Maria del Mar Bonet en algun escenari d'algun teatre del món" (Jan Fairley, The Scotsman, Edinburgh, 28 d'agost de 1995)
També el 1988, Maria del Mar Bonet obre les seves portes a un gènere jazzístic i estrena al Teatre Lliure de Barcelona l'espectacle Ben a prop, en el qual interpreta junt amb el músic i pianista Manel Camp estàndards americans i temes de Gershwin, i els Rolling Stones, entre altres.
El 1992 estrena en el Festival Internacional de Música de Peralada el Cant de benvinguda, obra emmarcada en el camp de la música contemporània i interpretada conjuntament amb el guitarrista Feliu Gasull, l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure i el cor ARS NOVA de Budapest.
A la plaça del Rei presenta l'espectacle La Grècia de Theodorakis, que s'enregistra el 1993 amb el títol El·las, Maria del Mar Bonet canta Theodorakis. Fruit d'aquesta col·laboració, neix una amistat entre tots dos que els duu a col·laborar sovint en diferents projectes fins a l'actualitat.
El 1994 s'estrena l'espectacle Merhaba a la plaça del Rei amb l'internacionalment conegut Zulfu Omar Livanelli, que recull un conjunt de cançons i adaptacions lliures del compositor turc.
El 1995 edita Salmaia, una selecció de temes de diversos indrets de la Mediterrània, com ara Turquia, Sicília, Grècia, Nàpols, Eivissa..., en què retroba novament la col·laboració musical de l'Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis.
L'èxit assolit en una de les manifestacions culturals més importants d'Europa, el Festival d'Edimburg, la defineixen "com una de les millors veus d'Europa, i possiblement del món". (Jan Fairley, The Scotsman, Edinburgh, 28th august’95)
El 1996 realitza, en el marc de la conferència internacional de la UNESCO "Habitat", un concert junt amb Zulfu Livanelli davant de més de 4.000 persones a Istanbul. El mateix any cantarà en dos prestigiosos festivals canadencs a Montreal i al Quebec.
El 1997, coincidint amb el 30è aniversari de dedicació a la música, realitza un emblemàtic concert al Palau Sant Jordi de Barcelona davant de 14.000 persones, en el qual participen entre altres Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Nena Venetsanou, Catherine Allard, Fethi Zghonda, Paco Cepero, Martirio… D'aquest concert s'edita un doble compacte amb el títol El cor del temps. Al setembre actua a Salònica, Capital Cultural Europea 1997.
El 1998 és un any de sortides i col·laboracions. Amb Amancio Prada, pel disc Rosas de Rosalía. Amb Loquillo, pel disc Con elegancia. Amb Jordi Sabatés i Rosa Vergés, pel projecte audiovisual De Granada a la Luna, en homenatge a Federico Garcia Lorca. Amb Jackson Browne, pel disc Cántame mis canciones. Les actuacions són a diversos països: al Celtic Connection Festival, de Glasgow; a les Cantigas do Maio de Lisboa; en el Festival Donnes in Musica, de Fiuggi (Itàlia); Gibbelina (Sicília); a Estocolm; a Lausanne.
Aquest mateix any a la plaça del Rei presenta per primera vegada a Barcelona Lucilla Galeazzi, i juntes oferiran concerts amb molt bona crítica i acollida pel públic.
Al setembre presenta a Argentina el disc El cor del temps, amb una gira que l'acosta fins a Buenos Aires, riu de la Plata i Paranà. Actua a Xile en el concert homenatge Con Allende Siempre. A l'octubre realitza una gira pel Marroc, passant per Rabat, Casablanca, Fes i Tetuan.
El 1999 enregistra Cavall de foc, una selecció de cançons tradicionals mallorquines, catalanes i valencianes, interpretades des d'una nova mirada.
Canta al Festival Midem Cannes 2000 dins la nit de la cançó mediterrània, i a Múnic en un concert homenatge a Mikis Theodorakis, juntament amb Maria Farantouri, Zulfu Livanelli, Milva, etc., davant de 14.000 persones. Fruit d'aquest darrer concert, s'embarca en una gira per Espanya amb Maria Farantouri l'any següent, que les duu a l'Auditori de Barcelona, Salamanca, Pamplona i Còrdova, entre altres.
A la plaça del Rei presenta l'espectacle Domino, en el qual recull cançons de companys de professió i d'altres cantants propers, i s'estrena cantant en francès en públic, interpretant una cançó que vol ser el seu particular homenatge a la francesa Patachou.
L'any 2001 és quan Maria del Mar Bonet estén altra vegada el seu radi d'actuacions a l'estranger: Boston, Filadèlfia, Rudolstadt (Alemanya), Coïmbra i Lisboa a Portugal, Tunísia i Romania, entre altres països.
El 2001 i coincidint amb el 25è aniversari dels seus recitals a la plaça del Rei de Barcelona, Maria del Mar Bonet enregistra amb el compositor Joan Valent i el seu grup Ars Ensemble el cd directe Raixa, que assoleix un èxit sense precedents en la seva trajectòria artística i és guanyador de diversos premis.
La gira internacional de Raixa dintre del circuit de músiques del món visita importants Festivals a llocs com Istanbul, Atenes (Womad Festival), Itàlia (Torí), Londres (Barbican Theatre, Mediterranean Festival), els EUA (Nova York, Filadèlfia), el Canadà, els Països Baixos (Concertgebouw, Amsterdam), Bèlgica (Gant), el Japó (Tòquio) i Síria (Damasc).
Paral·lelament a aquesta intensa activitat als escenaris del món, Maria del Mar Bonet estrena el seu nou espectacle després de Raixa al Teatre Nacional de Catalunya les nits del 27 al 30 de març de 2003, amb el títol Caloma. Des de Mallorca a l'Alguer.
El juliol de 2004 Maria del Mar presenta al Festival Fòrum de les Cultures i dins el marc del Teatre Grec el seu darrer treball: Amic, Amat amb l'excepcional col·laboració de la Coral Cantiga i la Cham Ensemble de Damasc.[9] Paral·lelament s'edita l'àlbum Amic, Amat, que rebrà el Premi de Música Ciutat de Barcelona i la Medalla d'Or de Mallorca. La gira internacional d'Amic, Amat ha visitat els EUA (Los Angeles, Seattle, Central Park de NY i Providence), Grècia (Atenes i Naxos)[10] i es va estrenar al Palau Azem de Damasc (Síria) l'octubre de 2005, juntament amb els músics damascens de La Cham Ensemble de Damasc. Aquest concert va ser enregistrat per TV3 en un documental especial emès per Nadal de 2005.[11]
El mes de juny de 2006 Maria del Mar estrena a la Plaça del Rei de Barcelona dintre el Festival Grec el seu nou espectacle, Terra Secreta, i a partir d'aquestes dates s'inicia la gira d'estiu que la porta a Àlep (Síria), Amman (Jordània), Berlín i Mòdena, entre altres ciutats.[12]
El 2007, destaca a més de l'edició del seu disc Terra secreta, la seva col·laboració amb el cantant de flamenc Miguel Poveda en un treball conjunt no enregistrat en disc que presenten el 4 de maig de 2007 a Nova York amb el títol Els treballs i els dies a l'Auditori del Metropolitan Museum, el concert és un dels actes del programa cultural "Made in CataluNYa, Catalan Culture in New York".[13] L'espectacle es presenta també al Festival Grec de Barcelona el 24 de juliol, forma part de l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya l'11 de setembre al Parc de la Ciutadella de Barcelona, on ofereixen un fragment, també es presenta al Mercat de Música Viva de Vic el 12 de setembre i finalment el 13 d'octubre de 2007 a la Sala Mozart de l'Alte Oper de Frankfurt a Alemanya, dins dels actes de la Fira Internacional del Llibre.[14]
Aquest mateix any cantà al Palau Sant Jordi en la visita a Barcelona del Dalai Lama.[15]
Participa en el maig-juny de 2007 en un projecte juntament amb l'Orquestra Simfònica del Vallès en uns recitals inèdits al Palau de la Música Catalana amb un repàs a l'obra de la cantant.[16] Entre els seus propers projectes destaca els concerts que realitzarà a Chicago (EUA), juntament amb la Grant Park Orchestra.
El 2011 el Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Cultura, li atorga la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 2010.
El 29 d'octubre de 2012, el Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears (UIB) la va nomenar doctora honoris causa,[17] però dos fets luctuosos van incidir perquè la cerimònia d'investidura no es realitzés fins al 19 de febrer del 2015. Com ella mateixa va exposar llavors, primer va ser degut a la defunció de la rectora Montserrat Casas i després, coincidint amb la prevista data posposada, la mort sobtada de Toni Catany, per a ella un amic estimat, com un germà.[6][b]
Com a inici de la celebració dels 50 anys d'escenaris de Maria del Mar Bonet, el 16 de desembre del 2016 es va portar a terme, a Palma, un acte de presentació dels continguts d'aquests aniversari. El lloc triat va ser un hotel situat just al davant del que havia estat l'Hotel Jaume I, escenari del seu primer concert en solitari.[18] La presentació a Barcelona es fa vers el dilluns següent coincidint en data i lloc amb el que es considera el seu inici de carrera professional: 19 de desembre a L'Ovella Negra.[19] A continuació, els dies 21 i 22 de desembre va començar la seva gira “50 Anys d'Escenaris” als Lluïsos d'Horta, lloc escollit per tractar-se del barri on va viure els primers anys en arribar a Barcelona i concretament en aquest local havia fet alguns dels seus primers concerts.[20]
El 2017 seguirien, un concert amb Quico Pi de la Serra al Festival Barnasants a l'Hospitalet, «Maria del Mar Bonet i els poetes dels Països Catalans» a Manlleu, la revisitació de l'àlbum «Saba de Terrer» al Tradicionàrius i la reinterpretació d'«Alenar Llull» a Sueca.[21] En general, una extensa gira per Balears, Catalunya, el País Valencià i altres llocs d'Espanya, a més d'Itàlia, Tunísia, Regne Unit, Egipte, Grècia i Xipre, entre d'altres.[22]
El 2020 va publicar el disc Maria del Mar Bonet i Borja Penalba – En directe junt amb Borja Penalba, amb qui havien cantat en molts recitals els darrers 7 anys. El disc va ser enregistrat en un concert al Teatre Micalet de València la tardor d'aquest any.[1]
Ha col·laborat, entre altres, amb els cantants i músics Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Toti Soler, Om, Quico Pi de la Serra, Rafael Subirachs, Esquirols, Martirio, Marina Rossell, Nena Venetsanou, Milton Nascimento, Alan Stivell, L'Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis, Manel Camp, Zulfu Livanelli, Amancio Prada, Jackson Browne, Lucilla Galeazzi, Maria Farantouri, Loquillo, Joan Pons, María Dolores Pradera, Uxia, Kepa Junkera, Borja Penalba…
Àlbums i EPs
Recopilacions
Singles
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
