Loquillo

De jove va jugar durant molts anys a bàsquet, fins al punt que es pensava que podria dedicar-s'hi professionalment. Tot i això, finalment va decidir dedicar-se plenament a la música. Li encantava el rock and roll de l'Elvis Presley, els Teen Tops o Los Sirex i amb tan sols vint anys col·laborava de manera habitual en publicacions musicals i a la ràdio, alhora que feia de mànager de Carles Segarra. El seu pare va lluitar a la Guerra Civil en favor de la república, fet que va marcar el seu caràcter. La seva mare, originària de Morella, li va transmetre la seva parla natal.

Loquillo y los Intocables

El desembre del 1980 gravà el disc Los tiempos están cambiando amb les seves primeres cançons i algunes versions de grups mítics.D'aquest treball sortiran cançons com «R»N'R Star i «Esto no es Hawaii».Després de fer diversos concerts en sales de Barcelona com ara Zeleste o Magic, Loquillo marxa durant dos anys a l'acadèmia militar. L'any 1981 graven el seu últim treball Autopista i després el grup es desintegra. Los Intocables estava format per: Sabino Méndez (guitarra), Xavier Julià (guitarra solista), Teo Serrano (baix) i Juan Heyndeinreich (bateria).

Loquillo y Los Trogloditas

De l'anterior grup només resten Sabino Méndez, un antic amic seu que va conèixer a la universitat i Xavier Julià. Aquests troben els components que volien i formen el nou grup.

Quan Loquillo torna de la mili, Madrid viu la seva època d'or i decideixen anar-hi a buscar l'èxit. Aconsegueixen un contracte amb una discogràfica independent i apareix El Ritmo del garaje. Aquest inclou temes com ara «Cadillac solitario», «Barcelona ciudad» o «Yo quiero un camión».

L'any següent trauran cinc cançons noves en LP Donde Eetabas tu en el 77?, aquest serà l'últim treball en una companyia independent. Hispavox és la nova discogràfica i amb aquesta treuen l'any 1985 La mafia del baile, amb el qual reben els primers premis.

Després de l'èxit de La mafia del baile decideixen incorporar a la banda a Sergio Fecé als teclats i a Ricard Puigdomènech a la guitarra, que deixa a Sabino Méndez les tasques de composició. Així, doncs, els cinc membres comencen la gravació de Mis Problemas con las mujeres, un disc diferent als fets fins aleshores. En aquest disc s'hi troba l'èxit de l'estiu del 1987, «La mataré», una barreja de rumba catalana i power-pop, i aconsegueixen el disc d'or i el reconeixement massiu a l'estat. Aprofitant el moment de fama, mostren el seu compromís polític i actuen en contra del servei militar obligatori a Espanya .

Amb el final de la gira sorgeixen problemes a la formació. Puigdomènech l'ha d'abandonar temporalment per problemes acústics i Sabino Méndez no travessa pels millors moments amb les drogues. Loquillo no està còmode amb les noves cançons que escriu Méndez, les relacions entre el cantant i aquest empitjoren i el fet que la imatge de Loquillo s'hagi convertit de forma imparable en un referent generacional acaba per crear un panorama difícil de resoldre. Tot i això, la banda incorpora al guitarrista Xavi Tacker i poc abans d'iniciar la gira torna Puigdomènech. Amb aquest panorama graven el 15 de desembre de 1988 ¡A por Ellos...! Que son pocos..., publicat l'any següent i que recull la força del seu directe. El disc va arribar a vendre 300.000 unitats.

Després d'¡A por Ellos...! Que son pocos... Loquillo y Los Trogloditas realitzen una llarga gira per tot el país, fent més de 130 actuacions en un any. En una d'elles aconsegueixen reunir més de 120.000 persones durant un acte del PSUC a Barcelona. Romanen mesos en les llistes d'èxits, la banda es converteix en un fenomen de masses i Loquillo en un ídol més enllà de la música. Tanmateix, els passejos pel costat salvatge de la vida passen factura: massa avions, massa hotels, massa èxit, massa actuacions. Les relacions amb el mànager de llavors es deterioren notablement i un dia Loquillo decideix posar el punt final: cancel·la la gira, confia els seus assumptes a l'històric promotor i amic Gay Mercader, i recomana a Tacker que ingressi en un centre de desintoxicació.

A la tardor del 1990, tot i no ser el millor moment per a gravar un nou disc, Hispavox vol la banda a l'estudi i Loquillo i Fecé comencen a treballar en el que serà el disc Hombres, però en aquest moment la banda està dispersa, Simón està en un mal moment personal, Jordi Pegenaute es trasllada a Madrid i el guitarrista Tacker continua desintoxicant-se.

Temps de reflexió

Thumb — Concert de Loquillo a Uruguai el 2008

L'àlbum aconsegueix ser disc de platí i, després de la gira, Loquillo es pren unes llargues vacances al País Basc. Però una sèrie d'esdeveniments familiars converteixen aquest 1992 en un malson. Al País Basc,aprofita per escriure cançons amb un to nostàlgic des del seu exili particular. Són temps de revolució i canvis. Es fa amb els drets de les seves cançons i funda la seva pròpia editorial, El Voltor, un homenatge particular a aquells que van tractar de treure major profit de la banda.

Loquillo i la banda graven Mientras respiremos, un disc de transició, amb reminiscències de country. Durant la gira Tacker sofreix un accident que l'apartarà definitivament de la formació i el substituirà Jordi Pegenaute que ja va estar a punt de ser un Troglodita i amb la seva arribada revoluciona la banda i el seu so.

Loquillo tindrà problemes per l'enregistrament del videoclip de «Los ojos cendados», una crítica a les pràctiques de tortura a Espanya i que avalà Amnistia Internacional. A Espanya se censura el videoclip i la pressió és tan forta que el disc desapareix de la circulació quedant-se a les portes del disc de platí. Loquillo es converteix en un personatge incòmode, la seva fama d'home conflictiu augmenta, les seves declaracions pugen de to, i col·labora cada cop més amb associacions no governamentals i partits progressistes. Un exemple és que la darrera actuació de la gira fou a la presó Model de Barcelona. L'any acaba amb la sortida de la banda de Jordi Vila que acaba ingressat igual que Tracker anteriorment en un centre de desintoxicació.

Loquillo va col·laborar amb Johnny Hallyday al seu àlbum Balmoral (2008) al tema «Cruzando el paraíso».^[2]

Loquillo y los Intocables

1981 - Los tiempos están cambiando
1981- Rock and roll star (senzill), Cúspide
1981- Esto no es Hawaii (senzill), Cúspide
1982- Autopista (senzill)

Loquillo y Trogloditas

1983- El ritmo del garaje, Tres Cipreses
1984- ¿Dónde estabas tú en el 77?, DRO/Tres Cipreses
1985- La mafia del baile, Hispavox
1987- Mis problemas con las mujeres, Hispavox
1988- Morir en primavera, Hispavox
1989- ¡A por ellos...! que son pocos y cobardes (doble directe), Hispavox
1991- Hombres, Hispavox
1993- Mientras respiremos, Hispavox
1996- Tiempos asesinos, Hispavox
1997- Compañeros de viaje (doble directe), EMI-Hispavox
2000- Cuero español, EMI-Odeón
2001- Feo, fuerte y formal, Konga Music/Blanco y Negro
2004- Arte y ensayo, DRO East West
2006- Hermanos de sangre (doble directe + DVD), DRO Atlantic

Recopilatoris

1987- Loquillo & Sabino 1981-1984 DRO/Tres Cipreses
1993- Héroes de los 80, DRO
1997- Simplemente lo mejor, Hispavox
1998- 1978-1998, Hispavox
2002- Historia de una actitud * 25 años de rock & roll* (recopilatori + DVD), EMI-Hispavox
2007- The Platinum Collection, EMI-ODEON
2010 - Loquillo rock & roll star 30 años /1980-2010

Biografia

Loquillo y los Intocables

Loquillo y Los Trogloditas

Temps de reflexió

Discografia

Loquillo y los Intocables

Loquillo y Trogloditas

Recopilatoris

En solitari

Amb Gabriel Sopeña

En solitari

Altres

Referències

Llibres

Enllaços externs

Wikiwand - on