pel·lícula de 2009 dirigida per Alain Resnais From Wikipedia, the free encyclopedia
Les males herbes[1] (títol original en francès: Les Herbes folles) és una pel·lícula francoitaliana dirigida per Alain Resnais el 2008 i presentada el 4 novembre de 2009 en competició oficial al 62è Festival Internacional de Cinema de Canes, on el seu realitzador va obtenir un Premi especial del Jurat per la seva carrera artística.[2] En la 57a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia André Dussollier va guanyar el premi al millor actor estranger.[3] Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]
Les Herbes folles | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Alain Resnais |
Protagonistes | André Dussollier Sabine Azéma Emmanuelle Devos Mathieu Amalric Anne Consigny Annie Cordy Dominique Rozan Dorothée Blanck Édouard Baer Françoise Gillard Jean-Michel Ribes Michel Vuillermoz Nicolas Duvauchelle Paul Crauchet Roger Pierre Rosine Cadoret Sara Forestier Stéfan Godin Jean-Noël Brouté Valéry Schatz Olivier Martinaud |
Producció | Jean-Louis Livi i Julie Salvador |
Dissenyador de producció | Jacques Saulnier |
Guió | Alain Resnais, Laurent Herbiet i Christian Gailly |
Música | Mark Snow |
Fotografia | Éric Gautier |
Muntatge | Hervé de Luze |
Vestuari | Jackie Budin |
Distribuïdor | StudioCanal i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Itàlia |
Estrena | 2009 |
Durada | 104 min |
Idioma original | francès |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama |
Tema | aviació |
Lloc de la narració | París |
Lloc web | wildgrassmovie.com |
A Margaret Muir li roben una bossa d'una botiga del Palais-Royal. El lladre tira el contingut en un estacionament d'un centre comercial de L'Haÿ-les-Roses i Georges Palet el recull al peu del seu cotxe. Comença llavors en la imaginació de George una història d'amor absurd i surrealista, que ho porta a assetjar amb les cartes i trucades telefòniques a Marguerite, que ella rebutja amb prudència.
La pel·lícula va ser presentada per primera vegada al 62è Festival Internacional de Cinema de Canes, i va obtenir un premi especial del jurat per Alain Resnais com a "premi a l'èxit de tota la vida per la seva obra i una contribució excepcional a la història del cinema".[2] Quan el film es va estrenar a França el novembre de 2009, les crítiques eren predominantment favorables, fent referència freqüent a l'originalitat i la joventut d'aquesta obra d'un director de 87 anys.[4][5][6] La reacció del públic va ser més variada, però la pel·lícula va aconseguir més de 380.000 vendes d'entrades en les seves quatre primeres setmanes de distribució.[7] La pel·lícula va aconseguir fins a 572.000 entrades a Europa.[8]
Als premis César de 2010, Les maels herbes va ser nominada a quatre premis entre els quals hi havia la millor pel·lícula i la millor cinematografia.
Les reaccions a la pel·lícula entre els crítics en anglès van indicar una valoració més polaritzada, amb un contrast entre els que no estaven convençuts sobre la coherència o la importància de la història[9][10] i els que assaborien el seu sentit de l'humor i la invenció cinematogràfica.[11][12][13] Roger Ebert va considerar la pel·lícula una "pel·lícula de jove realitzada amb tota una experiència de vida" i la va anomenar un "plaer visual".[14]
No totes les revisions eren mixtes, però. Keith Uhlich, de Time Out Nova York, la considerar la millor pel·lícula de 2010: "El romanç perseguidor d'Alain Resnais es confon brillantment a cada pas. El passatge final descarat ho fa des de la declaració còmica a la còsmica, quins bojos gloriosos som els mortals".
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.