Palau Reial (París)

El Palau Reial, en francès Palais-Royal, és un palau de París, situat al nord del Palau del Louvre, al primer districte (arrondissement) de la ciutat. El conjunt monumental del Palais-Royal el formen el palau, el jardí, les galeries i el teatre.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Infotaula edifici Palau Reial
(2006)
Nom en la llengua original	(fr) Palais-Royal
Dades
Tipus	Palau reial
Arquitecte	Pierre-François-Léonard Fontaine
Construcció	1628
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura clàssica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Quartier du Palais-Royal (França)
Localització	rue de Valois, 1-7 rue de Montpensier, 2-8 place Colette
48° 51′ 48″ N, 2° 20′ 13″ E
Format per	Comédie-Française Théâtre du Palais-Royal
Monument històric catalogat
Data	14 novembre 1994
Identificador	PA00085993
Monument històric inventariat
Théâtre du Palais-Royal
Data	3 agost 1993
Identificador	PA00085916
Monument històric catalogat
Théâtre du Palais-Royal
Data	16 març 1930
Identificador	PA00085916
Activitat
Afiliació a	Centre dels Monuments Nacionals
Gestor/operador	Centre dels Monuments Nacionals
Visitants anuals	30 (2022)
Lloc web	domaine-palais-royal.fr

Història

Va ser construït pel cardenal Richelieu entre 1628 i 1639, i en aquella època se'l va conèixer com a Palais-Cardinal. Havent-lo cedit a la casa reial el 1642, va servir de residència l'infant i futur rei Lluís XIV de França durant la Fronda i així va començar a ser conegut com a Palais-Royal. Més tard, va ser la residència a París dels d'Orleans, branca menor de la casa de França, que el van obtenir del rei el 1692. Hi va residir el regent Felip d'Orleans (1674-1723) i també Felip Igualtat. A la caiguda d'aquest, durant la Revolució, va ser confiscat i el 1814 la Restauració el va restituir als Orleans. Durant el Segon Imperi va servir de residència del rei Jeroni Bonaparte, el germà menor de Napoleó I, i des de 1871 allotja diferents administracions de l'Estat francès.

Els teatres i l'administració

Palais-Royal, Paris

Al complex original hi havia dos teatres, el més gran dels quals seria conegut després com la Comédie-Française, i és on Molière va representar les seves obres el 1660. En aquest teatre, a la mort de Molière, Jean-Baptiste Lully instal·là l'Òpera, que es va incendiar l'any 1781, i prengué el nom modern i les funcions de teatre l'any 1799. El 1790, al recinte del Palais-Royal també s'hi posà el teatre Montansier, que va esdevenir després el théâtre du Palais Royal. El palau va ser destruït per la Comuna de París el 1871, però després va ser reconstruït i s'hi instal·là el Consell d'Estat, el Consell constitucional i el Ministeri de Cultura.

Des de l'any 1986 el pati de l'entrada principal acull la instal·lació Les deux plateaux de Daniel Buren.