Josep Trenchs i Òdena

Josep Trenchs i Òdena (Vilallonga del Camp, 1 d'abril de 1942^[2] - Barcelona, 9 d'abril de 1991) fou catedràtic de paleografia i diplomàtica a la Universitat de València, i també bibliotecari i arxiver.^[4]

Josep Trenchs i Òdena

Biografia
Naixement	1942 Vilallonga del Camp (Tarragonès)
Mort	9 abril 1991 (48/49 anys) Barcelona
Causa de mort	Càncer limfàtic[1]
Nacionalitat	Catalunya
Formació	Universitat de València
Activitat
Ocupació	Catedràtic de la Universitat de València
Ocupador	Universitat de València
Família
Cònjuge	Victòria Sáinz de la Maza[2]
Fills	Carles, Victòria i Santiago[3]
Pares	Josep Trenchs, Anna Òdena[2]

Biografia

Vinculat a Salvador Vilaseca i Anguera, director del Museu Municipal de Reus, el seu interès per les interès per les ciències històriques el porta a ingressar a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i més endavant a la Universitat de Barcelona, on decideix cursar l'especialitat d'història medieval. Deixeble del reconegut professor Emilio Sáez,^[5] catedràtic del Departament d'Història Medieval i director de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d'Investigacions Científiques, s'incorpora a un projecte de recerca per a la publicació del Diplomatario del Cardenal Albornoz. Becat per l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma, s'incorpora a la capital italiana el 1967,^[6] amb una estada de cinc anys.^[2]

Entre els anys 1972 i 1976 alterna la docència, la recerca i la publicació dels seus treballs d'investigació. Ingressa com a professor ajudant a la Universitat de Barcelona. El Centro Nazionale delle Richerche li concedeix una beca per treballar als arxius de Sardenya, Roma i Bolonya on realitza diverses investigacions científiques en el camp de la paleografia i la diplomàtica.^[7]

L'any 1978 obté la plaça de professor adjunt de paleografia i diplomàtica a la Universitat de València.^[8] La seva tasca de docència era compaginada amb la seva tasca de recerca. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó treballa amb les fonts per a l'estudi de la Cancelleria Reial Catalano-Aragonesa. Tingué una estreta vinculació amb la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) amb un intens treball d'investigació a Barcelona.^[9] L'any 1983 fou nomenat catedràtic de la Universitat de València, on dirigí diverses tesines de llicenciatura i tesis doctorals. També s'ocupà de programació de la Unitat de Paleografia i Diplomàtica per a la Universitat Espanyola a Distància (1977) des de la Presidència de la Societat Espanyola de Professors de Paleografia i Diplomàtica.^[2]

Més enllà dels límits de la universitat i la investigació, Trenchs, inspirat en altres models europeus, intenta construir un centre d'estudis que organitzés activitats complementàries a les docents. Així, a partir del 1982 col·labora en l'organització dels Cursos d'Estudis Universitaris de Castelló-Benassal, a la vila de Benasal, sobre temes d'arxivística, paleografia i diplomàtica. Aquests cursos aconseguiran mantenir-se vius durant sis edicions, amb Josep Trenchs com a ànima i organitzador principal que va poder encarregar reconeguts investigadors, com Giulio Battelli, Robert-Henri Bautier, Armando Petrucci, Guglielmo Cavallo, Manuel C. Diaz y Díaz, Francisco Javier Fernández Nieto o Carlrichard Brühl, la seva coordinació.^[8] S'ocupà també de la coordinació del VII Congrés Internacional de Diplomàtica de València l'any 1986.^[10]

L'any 1988, se li manifestaren els primers símptomes d'un càncer limfàtic. Continuà amb tots els treballs i projectes que tenia en marxa i publicà en un breu període, entre 1988 i 1991, un gran nombre de treballs d'investigació. Encara va arribar a ser l'ànima del XIV Congrés d'Historia de la Corona d'Aragó celebrat a la Universitat de Sassari el maig de 1990. Quan ja la malaltia era força avançada i entreveia el seu final, Josep Trenchs entregà una còpia de l'original de la darrera obra, en la qual estava treballant en aquells moments, a Maria Teresa Ferrer i Mallol, per tal que fos publicada després de la seva mort.^[11]

Publicacions

Col·laboracions en obres col·lectives ^[12]

• (1969) La archidiócesis de Tarragona y la peste negra: los cargos de la catedral^[13]
• (1973) Las tasas apostólicas y el "gratis" en la primera mitad del siglo XIV^[14]
• (1978) El fiscalismo pontificio en León (1300-1362)^[15]
• (1979) Jaume Sarroca y la escribanía de Jaime I^[16]
• (1979) Notas para una tipología documental de Jaime I^[17]
• (1988) Burriel y los documentos del cabildo toledano de Alfonso VI^[18]
• (1989) La Iglesia palentina en la primera mitad del siglo XIV a través de los registros pontificios: pontificado de Juan XXII (1316-1334)^[19]
• (1991) La nobleza valenciana a través de las convocatorias a Cortes (siglos XV-XVI)^[20]
• (1991) Sellos, selladores y matriceros de Pedro III el Grande^[21]
• (1992) Scala Dei i Lleida: unes cases del monestir a la Suda (1349)^[22]
• (1992) La rima leonina y las suscripciones documentales catalanas (siglos XI-XIII)^[23]
• (1992) Un recuerdo, nostalgico^[24]
• (1993) Libri, letture, insegnamento e biblioteche nella Corona d'Aragona (secoli XIII-XV). Approccio agli studi^[25]
• (1995) Encuadernadores y libreros de la Casa Real (1335-1386)^[26]
• (1995) El peix a la taula de la princesa Mata d'Armanyac: els capritxos i gustos d'una infanta^[27]

Llibres ^[12]

• (1976) La toponimia i onomástica d'Eller, al Pirineu lleidata, segons un cadastre de 1716^[28]
• (1984) Documentos pontificios sobre Cerdeña de la época de Alfonso el Benigno (1327-1336)^[29]
• (1988) Folia Stuttgartensia^[30]
• (1989) La Paleografía y la Diplomática en España (siglo XX)^[31]

Referències

1. Sáinz de la Maza Lasoli, Regina «Josep Trenchs Òdena. Páginas para el recuerdo». Estudis castellonencs, 6, 1995, pàg. 35.
2. Puyol Torres, Carme. «Josep Trenchs Òdena. De l'escola de Villalonga a les universitats europees». A: Josep Trenchs Òdena: memòria viva i record present. Vilallonga del Camp: Ajuntament de Vilallonga del Camp, 2013.
3. Josep Trenchs Òdena: Memòria viva, record present. Vilallonga del vamp: Ajuntament de Vilallonga del Camp, 2013, p. 72.
4. «José Trenchs Òdena. In memoriam». Anuario de Estudios Medievales, 21, 1991, pàg. 672.
5. Sanz Fuentes, 1992, p. 235.
6. Battelli, Giulio «José Trenchs Ódena e i nuovi orientamenti de la diplornatica pontificia». Estudis castellonencs, 6, 1995, pàg. 11.
7. Schena, Olivetta. «Recordant a Josep Trenchs Òdena». A: Josep Trenchs Òdena: memòria viva i record present. Vilallonga del Camp: Ajuntament de Vilallonga del Camp, 2013.
8. Gimeno Blay, Francisco M. «José Trenchs Odena: Entre la investigación y el magisterio». Estudis castellonencs, 6, 1995, pàg. 17-27.
9. Mutgé i Vives, Josefina. «Recordant en Josep Trenchs (1942-1991)». A: Josep Trenchs Òdena: memòria viva i record present. Vilallonga del Camp: Ajuntament de Vilallonga del Camp, 2013.
10. Carbonell Boria, Mª. José. «Capacitat organitzatva: dos exemples». A: Josep Trenchs Òdena: memòria viva i record present. Vilallonga del Camp: Ajuntament de Vilallonga del Camp, 2013.
11. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «L'obra pòstuma de Josep Trenchs Òdena sobre la cultura catalana medieval». A: Josep Trenchs Òdena: memòria viva i record present. Vilallonga del Camp: Ajuntament de Vilallonga del Camp, 2013.
12. «José Trenchs Odena. Publicaciones». Dialnet [Consulta: 22 desembre 2015].
13. Trenchs Odena, José. «La archidiócesis de Tarragona y la peste negra: los cargos de la catedral». A: La corona de Aragon en el siglo XIV, Vol. 1. València: Universitat de València, 1969, p. 45-64. ISBN 84-500-5640-3.
14. José, Trenchs Odena. «Las tasas apostólicas y el "gratis" en la primera mitad del siglo XIV». A: La investigación de la historia hispánica del siglo XIV : problemas y cuestiones / Emilio Sáez (ed. lit.). Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC, Institución Milá y Fontanals, 1973, p. 313-336.
15. Trenchs Odena, José. «El fiscalismo pontificio en León (1300-1362)». A: León medieval : doce estudios : ponencias y comunicaciones presentadas al coloquio "El reino de León en la Edad Media". León: Universidad de León, Colegio Universitario de León, 1978, p. 115-138. ISBN 84-600-1273-5.
16. Trenchs Odena, José. «Jaume Sarroca y la escribanía de Jaime I». A: Jaime I y su época, Vol. 3. València: Universitat de València, 1979, p. 607-621. ISBN 84-00-05009-6.
17. Aragó, Antoni M.; Trenchs Odena, José. «Notas para una tipología documental de Jaime I». A: Jaime I y su época, Vol. 3, 1979. Recoge los contenidos presentados a: Congreso de Historia de la Corona de Aragón (10. 1979. Zaragoza). València: Universitat de València, 1988, p. 607-621. ISBN 84-00-05009-6,.
18. Trenchs Odena, Josep. «Burriel y los documentos del cabildo toledano de Alfonso VI». A: Estudios sobre Alfonso VI y la reconquista de Toledo. Actas del II Congreso Internacional de Estudios Mozárabes (Toledo, 20-26 Mayo 1985), Vol. 2. Toledo: Instituto de Estudios Visigótico-Mozárabes, 1988, p. 219-241. ISBN 84-505-7574-5.
19. Trenchs Odena, José. «La Iglesia palentina en la primera mitad del siglo XIV a través de los registros pontificios: pontificado de Juan XXII (1316-1334)». A: Actas del II Congreso de Historia de Palencia, 27, 28 y 29 de abril de 1989 / coord. por María Valentina Calleja González, Vol. 2, 1990 (Fuentes documentales y Edad Media). Palència: Diputación Provincial de Palencia, 1990, p. 125-148. ISBN 84-86844-27-4.
20. Trenchs Odena, Josep; Pons Alós nom2=Vicente. «La nobleza valenciana a través de las convocatorias a Cortes (siglos XV-XVI)». A: Les Corts a Catalunya : Actes del Congrés d'Historia Institucional, 28, 29 i 30 d'abril de 1988. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1991, p. 368-383. ISBN 84-393-1673-9.
21. Trenchs Odena, José. «Sellos, selladores y matriceros de Pedro III el Grande». A: Actas del Primer Coloquio de Sigilografía : Madrid, 2 al 4 de abril de 1987. Madrid: Ministerio de Cultura, Dirección de los Archivos Estatales, 1991, p. 155-164. ISBN 84-7483-755-3 [Consulta: 22 desembre 2015].
22. Trenchs Odena, José. «Scala Dei i Lleida: unes cases del monestir a la Suda (1349)». A: Miscellània: homenatge a Josep Lladonosa / coord. por Jesús Alturo i Perucho,. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1992, p. 267-274. ISBN 84-87029-28-0.
23. Trenchs Odena, José. «La rima leonina y las suscripciones documentales catalanas (siglos XI-XIII)». A: Miscel·lània Sanchis Guarner / coord. por Antoni Ferrando Francés, Vol. 3. València: Universitat de València, Departament de Filologia Catalana : Abadia de Montserrat, 1992, p. 327-350. ISBN 84-7826-307-1.
24. Trenchs Odena, José; Gimeno Blay, Francisco M. «Un recuerdo, nostalgico)». A: El libro antiguo español : actas del Segundo Coloquio Internacional (Madrid). Salamanca: Universidad de Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 1992, p. 203-205. ISBN 84-7481-707-2.
25. Trenchs Odena, José. «Libri, letture, insegnamento e biblioteche nella Corona d'Aragona (secoli XIII-XV). Approccio agli studi». A: La Corona d'Aragona in Italia (secc.XIII-XVIII): Congresso di Storia della Corona d'Aragona 14a 1990. Sassari-Alghero, Vol. 1,. Sàsser: Carlo Delfino, 1993, p. 193-258. ISBN 8871380681.
26. Trenchs Odena, José. «Encuadernadores y libreros de la Casa Real (1335-1386)». A: Homenaje a Pilar Faus a Amparo Pérez. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1995, p. 607-612. ISBN 84-482-0934-6.
27. Trenchs Odena, José. «El peix a la taula de la princesa Mata d'Armanyac: els capritxos i gustos d'una infanta». A: I Col·loqui d'Història de l'Alimentació a la Corona d'Aragó - Actes (Comunicacions). 2. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1995, p. 309-328. ISBN 84-87029-72-8.
28. Trenchs Odena, José. La toponimia i onomástica d'Eller, al Pirineu lleidata, segons un cadastre de 1716. Lleida: Instituto de Estudios Ilerdenses de la Excma. Diputación Provincial, Cátedra de Cultura Catalana "Samuel Gili y Gaya", 1976. ISBN 84-00-03501-1.
29. Trenchs Odena, José; Sáinz de la Maza Lasoli, Regina. Documentos pontificios sobre Cerdeña de la época de Alfonso el Benigno (1327-1336). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1984, p. 1984. ISBN 84-00-05424-5.
30. Canellas López, Angel; Trenchs Odena, José. Folia Stuttgartensia. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 1988. ISBN 84-7820-009-6.
31. Trenchs Odena, Josep; Gimeno Blay, Francisco M. La Paleografía y la Diplomática en España: (siglo XX). València: Universitat de València, 1989. ISBN 84-600-7125-1.

Bibliografia

• Josep Trenchs Òdena : memòria viva, record present. Vilallonga del Camp: Ajuntament de Vilallonga del Camp, 2013.
• Sanz Fuentes, Mª Josefa «Tres paleografos: José Trenchs Odena - Luís Núñez Contreras - Ángel Canellas López» (en castellà). Medievalismo. Sociedad Española de Estudios Medievales [Barcelona], 2, 1992, pàg. 235-246. ISSN: 1989-8312.
• Sáinz de la Maza Lasoli, Regina «José Trenchs Odena. In memoriam». Anuario de Estudios Medievales. Institució Milà i Fontanals (CSIC) [Barcelona], 21, 1991, pàg. 549-569. ISSN: 1988-4230.