Regina Sáinz de la Maza Lasoli (Barcelona, 31 de desembre de 1945 - Barcelona, 13 d'agost de 1997) fou una destacada historiadora i medievalista catalana.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 desembre 1945  Barcelona |
| Mort | 13 agost 1997 (51 anys) Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora, medievalista |
Va néixer al si d'una família força relacionada amb les arts, on el seu pare, Francisco Sainz de la Maza Ruiz, casat amb María Luisa Lasoli Trias, era un pintor reconegut i el seu oncle i padrí, Regino Sainz de la Maza, fou un famós concertista de guitarra. Els seus altres oncles, Mariano i Eduardo Sáinz de la Maza, també van ser músics, el primer compositor i professor de música i el segon violinista. Ambdós foren considerats excepcionals concertistes.[2] Regina fou la més petita de tres germanes. Marisa, la més gran, era restauradora de pintura antiga, i la segona, Victòria, mestra.[1]
Va cursar la carrera de Filosofia i Lletres, secció d'Història a la Universitat de Barcelona. Tot seguit, després de finalitzar-la el 1968, es va convertir en ajudant de la càtedra de Paleografia de la Universitat de Barcelona, durant el curs 1968-1969. En el mateix any 1969 el professor Emilio Sáez li va oferir la possibilitat d'optar a una beca a l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma i poder col·laborar en la recerca de documentació a l'Arxiu Vaticà per al Diplomatari del cardenal Barnús. A Roma va estar durant el curs 1969-1970, col·laborant amb Josep Trenchs, que acabaria sent el seu cunyat, i Josep Maria Sans i Travé, que fou el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya.[1] El 1970 se li va concedir una beca del Patronat Menéndez i Pelayo del CSIC. Des de 1978 fins a 1980 va obtenir un contracte temporal com a col·laboradora científica de l'esmentat organisme. Des de 1971 fins a 1976, va ser Professora Ajudant a la Universitat de Barcelona de la Càtedra d'Història de la Corona d'Aragó, i des de 1976 fins a 1978, ho va ser de la Càtedra d'Història Medieval. En el període transcorregut entre l'estada a Roma i el contracte amb el CSIC, Regina Sáinz de la Maza va elaborar les tesis de Llicenciatura i Doctorat. Després de participar en un concurs-oposició, el 1981 va obtenir la plaça de col·laboradora científica al Departament d'Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals del CSIC a Barcelona.[3]
Poc després de la seva estada d'un any a Roma, havent tornat a Barcelona, Regina es va casar, l'abril de 1973, amb Jaime Nogué Vilaseca. La seva filla Yolanda va néixer tres anys després, el març de 1976.[1]
Des de 1985 va exercir el càrrec de Vicedirectora de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d'Investigacions Científiques; entre 1985 i 1994 sota la direcció de la Dra. Maria Teresa Ferrer, i des de 1994 fins al moment de la seva mort, el 13 d'agost de 1997, sota la direcció del Dr. Jaume Josa i Llorca.[3]
Alhora que treballava amb el Diplomatario del cardenal Gil de Albornoz. Cancillería Pontificia, Regina no va parar de publicar articles i llibres relacionats amb els seus interessos, les ordes militars i els monestirs, però també amb temes diversos que li havien cridat l'atenció en cada moment. A més, formava part de la redacció de la revista "Anuario de Estudios Medievales" des del 1981. Durant força temps es va dedicar a reunir documentació sobre el Monestir de Sixena, pertanyent a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, amb la qual va realitzar diverses investigacions.[1]
- Diplomatario del Cardenal Gil de Albornoz. Cancillería Pontificia, 1351-1353; II: 1354-1356; III: 1357-1359, (en col·lab.) Barcelona, CSIC, 1976, 1981, 1995, 3 vols.
- La Encomienda de Montalbán (1210-1327). La Orden de Santiago en la Corona de Aragon, Barcelona, Universidad, (1980) (Resumen Tesis Doctoral).
- La Orden de Santiago en la Corona de Aragón. La Encomienda de Montalbán (1210-1327), Zaragoza, Institución Fernando el Católico, (1980)
- Documentos pontificios sobre Cerdeña de la época de Alfonso el Benigno (1327-1336), [en colab. amb J. Trenchs] Barcelona, CSIC, (1983) (Anuario de Estudios Medievales. Anejo, 13)
- La Orden de Santiago en la Corona de Aragón. II. La Encomienda de Montalbán bajo Vidal de Vilanova (1327-1357), Zaragoza, Institución Fernando el Católico, (1988)
- La Orden de San Jorge de Alfama. Aproximación a su historia. Con un informe arqueológico por Eulalia Sintas Martínez, Barcelona, Institució Milà i Fontanals (CSIC), (1990) (Anuario de Estudios Medievales. Anejo, 23).
- L'orde cátala de Sant Jordi d Alfama (1201-1400), Lleida, Pages Editors (1991) (Els Ordes Militars, 2).
- El monasterio de Sijena. Catálogo de documentos del Archivo de la Corona de Aragón. I (1208-1348), Barcelona, Institució Milà i Fontanals (CSIC), (1994) (Anuario de Estudios Medievales. Anejo, 29).
- El monasterio de Sijena. Catálogo de documentos del Archivo de la Corona de Aragón, II (1348-1451), Barcelona, Institució Milà i Fontanals (CSIC), (1998) (Obra postuma).
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
