Remove ads
Josep Trenchs i Òdena (Vilallonga del Camp, 1 d'abril de 1942[2] - Barcelona, 9 d'abril de 1991) fou catedràtic de paleografia i diplomàtica a la Universitat de València, i també bibliotecari i arxiver.[4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1942  Vilallonga del Camp (Tarragonès) |
| Mort | 9 abril 1991 (48/49 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Càncer limfàtic[1] |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | Catedràtic de la Universitat de València |
| Ocupador | Universitat de València |
| Família | |
| Cònjuge | Victòria Sáinz de la Maza[2] |
| Fills | Carles, Victòria i Santiago[3] |
| Pares | Josep Trenchs, Anna Òdena[2] |
Vinculat a Salvador Vilaseca i Anguera, director del Museu Municipal de Reus, el seu interès per les interès per les ciències històriques el porta a ingressar a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i més endavant a la Universitat de Barcelona, on decideix cursar l'especialitat d'història medieval. Deixeble del reconegut professor Emilio Sáez,[5] catedràtic del Departament d'Història Medieval i director de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d'Investigacions Científiques, s'incorpora a un projecte de recerca per a la publicació del Diplomatario del Cardenal Albornoz. Becat per l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma, s'incorpora a la capital italiana el 1967,[6] amb una estada de cinc anys.[2]
Entre els anys 1972 i 1976 alterna la docència, la recerca i la publicació dels seus treballs d'investigació. Ingressa com a professor ajudant a la Universitat de Barcelona. El Centro Nazionale delle Richerche li concedeix una beca per treballar als arxius de Sardenya, Roma i Bolonya on realitza diverses investigacions científiques en el camp de la paleografia i la diplomàtica.[7]
L'any 1978 obté la plaça de professor adjunt de paleografia i diplomàtica a la Universitat de València.[8] La seva tasca de docència era compaginada amb la seva tasca de recerca. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó treballa amb les fonts per a l'estudi de la Cancelleria Reial Catalano-Aragonesa. Tingué una estreta vinculació amb la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) amb un intens treball d'investigació a Barcelona.[9] L'any 1983 fou nomenat catedràtic de la Universitat de València, on dirigí diverses tesines de llicenciatura i tesis doctorals. També s'ocupà de programació de la Unitat de Paleografia i Diplomàtica per a la Universitat Espanyola a Distància (1977) des de la Presidència de la Societat Espanyola de Professors de Paleografia i Diplomàtica.[2]
Més enllà dels límits de la universitat i la investigació, Trenchs, inspirat en altres models europeus, intenta construir un centre d'estudis que organitzés activitats complementàries a les docents. Així, a partir del 1982 col·labora en l'organització dels Cursos d'Estudis Universitaris de Castelló-Benassal, a la vila de Benasal, sobre temes d'arxivística, paleografia i diplomàtica. Aquests cursos aconseguiran mantenir-se vius durant sis edicions, amb Josep Trenchs com a ànima i organitzador principal que va poder encarregar reconeguts investigadors, com Giulio Battelli, Robert-Henri Bautier, Armando Petrucci, Guglielmo Cavallo, Manuel C. Diaz y Díaz, Francisco Javier Fernández Nieto o Carlrichard Brühl, la seva coordinació.[8] S'ocupà també de la coordinació del VII Congrés Internacional de Diplomàtica de València l'any 1986.[10]
L'any 1988, se li manifestaren els primers símptomes d'un càncer limfàtic. Continuà amb tots els treballs i projectes que tenia en marxa i publicà en un breu període, entre 1988 i 1991, un gran nombre de treballs d'investigació. Encara va arribar a ser l'ànima del XIV Congrés d'Historia de la Corona d'Aragó celebrat a la Universitat de Sassari el maig de 1990. Quan ja la malaltia era força avançada i entreveia el seu final, Josep Trenchs entregà una còpia de l'original de la darrera obra, en la qual estava treballant en aquells moments, a Maria Teresa Ferrer i Mallol, per tal que fos publicada després de la seva mort.[11]
Remove ads
Col·laboracions en obres col·lectives [12]
- (1969) La archidiócesis de Tarragona y la peste negra: los cargos de la catedral[13]
- (1973) Las tasas apostólicas y el "gratis" en la primera mitad del siglo XIV[14]
- (1978) El fiscalismo pontificio en León (1300-1362)[15]
- (1979) Jaume Sarroca y la escribanía de Jaime I[16]
- (1979) Notas para una tipología documental de Jaime I[17]
- (1988) Burriel y los documentos del cabildo toledano de Alfonso VI[18]
- (1989) La Iglesia palentina en la primera mitad del siglo XIV a través de los registros pontificios: pontificado de Juan XXII (1316-1334)[19]
- (1991) La nobleza valenciana a través de las convocatorias a Cortes (siglos XV-XVI)[20]
- (1991) Sellos, selladores y matriceros de Pedro III el Grande[21]
- (1992) Scala Dei i Lleida: unes cases del monestir a la Suda (1349)[22]
- (1992) La rima leonina y las suscripciones documentales catalanas (siglos XI-XIII)[23]
- (1992) Un recuerdo, nostalgico[24]
- (1993) Libri, letture, insegnamento e biblioteche nella Corona d'Aragona (secoli XIII-XV). Approccio agli studi[25]
- (1995) Encuadernadores y libreros de la Casa Real (1335-1386)[26]
- (1995) El peix a la taula de la princesa Mata d'Armanyac: els capritxos i gustos d'una infanta[27]
Llibres [12]
Remove ads
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads