Josep Pella i Forgas

historiador, polític i jurista català From Wikipedia, the free encyclopedia

Josep Pella i Forgas

Josep Pella i Forgas (Begur, 11 de febrer de 1852 - Barcelona, 9 d'octubre de 1918)[1] fou un historiador, jurista i polític català,[2] germà de l'enginyer i escriptor Pere Pella i Forgas.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Josep Pella i Forgas
Thumb
Biografia
Naixement(es) José Pella y Forgas
11 febrer 1852
Begur (Baix Empordà)
Mort9 octubre 1918 (66 anys)
Barcelona
President de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
1911 – 1918
 Felip Bertran i d'AmatFrancesc Carreras i Candi 
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1905 – 1906
 Raimon d'Abadal i CalderóAntoni Borrell i Soler 
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1901 
President Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País
1900 – 1901
Diputat a Corts
18 abril 1896 – 26 febrer 1898
 José Joaquín Herrero y SánchezJosé Joaquín Herrero y Sánchez 
Circumscripció electoral: Districte electoral de Girona
President de l'Ateneu Barcelonès
1893 – 1894
 Josep Yxart i MoragasJosep Mascaró i Capella 
Activitat
Lloc de treball Madrid
Ocupacióhistoriador, jurista, polític, advocat
Membre de
Interessat enDret medieval i craniometria
Família
GermansPere Pella i Forgas
Tanca

Biografia

Fou un dels precursors del catalanisme, en participar en la fundació de la Jove Catalunya el 1869. El 1882 formà part del sector més conservador del Centre Català i l'11 de gener de 1885 participà en el míting a la Llotja de Cereals de Barcelona per a protestar contra el tractat de comerç amb la Gran Bretanya que s'estava negociant i participà en la comissió que lliurà el Memorial de Greuges al rei el 10 de març de 1885. Es decantà cada cop més cap als sectors més conservadors del catalanisme; fou redactor de La España Regional, el 1899 s'integrà al Centre Nacional Català i, finalment, a la Lliga Regionalista.

Fou elegit diputat independent a Corts per la circumscripció de Girona el 1896;[3] el 1901 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i el 1905 intentà ser escollit candidat a diputat per Barcelona, però no aconseguí prou vots entre els candidats de la Lliga. Aleshores, intentà manipular les actes electorals per tal de sortir elegit i per això fou expulsat de la Lliga.

Va escriure nombrosos articles a la Revista Jurídica de Catalunya i, també, llibres jurídics i d'història. Fou president de l'Ateneu Barcelonès (1893-1894) i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1900-1901).[4]

Morí a Barcelona el 9 d'octubre de 1918.[5]

Obres

  • Les Corts Catalanes (1876), amb Josep Coroleu
  • Los Fueros de Cataluña (1878), amb Josep Coroleu
  • Un català ilustre: D. J. de Margarit i de Biure (1879)
  • Periodisme: estudis històrics del de Catalunya (1883)
  • Historia del Ampurdán: estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Catalunya (1883)[6]
  • Las patentes de invención y los derechos del inventor (1892)
  • Tractat de les relacions i les servituds entre les finques (1901)
  • Llibertats y antich govern de Catalunya (1905) ( llegiu-lo)
  • La crisi del catalanisme (1906)
  • Código Civil de Cataluña, 4 vols. (1916-1919)

Galeria d'imatges

Referències

Bibliografia

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.