Begur
municipi de Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
Begur [bəgú] és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà i un centre turístic important de la Costa Brava. Limita al sud amb Palafrugell, al sud-oest amb Regencós, i a l'oest i al nord amb Pals.[1]
| Begur (eu) Begur (ca)  | |||||
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Girona | ||||
| Comarca | Baix Empordà | ||||
| Capital | Begur | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 4.216 (2023) (203,67 hab./km²) | ||||
| Llars | 45 (1553) | ||||
| Gentilici | begurenc, begurenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 20,7 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 200 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | segle VI aC | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17255 i 17213 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17013 | ||||
| Codi IDESCAT | 170139 | ||||
| Lloc web | begur.cat | ||||
També escrit com Bagur a partir del segle xiv,[1] per la variació en la transcripció de la vocal neutra, està documentat a l'edat mitjana com Begurio, probablement el nom llatinitzat d'un cèltic Becuro.[2]
- Llista de topònims de Begur (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El municipi, de 21 km², és molt accidentat: la pràctica totalitat del terme és ocupada per un conjunt de turons anomenats en conjunt el massís de Begur, amb el cim de son Ric a 323 m.s.n.m.[1] Està vertebrat al voltant del castell de Begur, amb la vila al seu migdia (200 m.s.n.m),[1] tots dos situats a dalt d'un turó just al nord de son Ric, a 2,3 km del cap de Begur (antigament d'Aiguafreda) a l'est i 2,7 km del cap de sa Sal al nord-est. La vila és el centre administratiu del terme i concentra 2.724 dels 4.258 begurencs censats (2009).[1]
Al vessant nord-oest del turó de la vila, hi ha una pedrera encara en actiu i una duna interior anomenada sorres de Begur,[1] que s'estén fins al mas fortificat de ses Garrites, a prop dels masos de Pals, on comença la plana empordanesa, una plana al·luvial creada pel delta del riu Ter. Al nord-est del turó, la vall de sa Riera separa els caps de la costa de l'interior, desembocant en la platja de sa Riera,[1] la més gran i turística del municipi, que es troba flanquejada al nord per la cala de l'Illa Roja i la platja del Racó, fitant amb la platja de Pals. Tot just al sud-est de sa Riera arrenca la reserva marítima de ses Negres, una abrupta costa rocosa que culmina al sud amb el cap de sa Sal.[1] Des d'aquí, i al llarg de la costa, una sèrie de cales —producte de petits torrents que naixen al massís— permeten l'existència de petits nuclis de població que d'antuvi es dedicaven a la pesca i avui dia, al turisme,[1] sovint amb un creixement urbà residencial significant als últims decennis: Aiguafreda, Sa Tuna, Platja Fonda, Fornells i Aiguablava. En aquesta última es troba el parador de turisme d'Aiguablava; mentre que al nord hi ha l'hotel de Cap sa Sal al cap homònim.[1]
Al sud-oest del turó, allà on comença la plana entre el massís de Begur i el massís de les Gavarres i en proximitat amb el nucli urbà de Palafrugell, hi ha el petit poble d'Esclanyà —808 habitants (2005),[1] dividits entre el seu nucli antic romànic i una urbanització al sud. Entre Esclanyà i la vila de Begur, hi ha una urbanització anomenada Residencial de Begur, que s'estén entre les rieres de Saltsesaigües i de l'Esclanyà. D'altres urbanitzacions es troben per tota la costa i algunes valls i tossals interiors,[1] formant entre la vila i Fornells un únic continu urbà. El municipi compta amb molts hotels i un càmping.
Fora dels nuclis urbans del municipi, la quasi totalitat del massís és coberta d'un bosc d'alzina i d'algunes plantacions de pins.[1] Tot i que històricament és important, la indústria surera és avui dia poc significant.[1] L'activitat ramadera i hortícola hi és, també, molt minoritària.[1] Pel que fa al pla d'Esclanyà, on es troba el disseminat del Brugar,[1] arraconat entre els termes de Palafrugell i Regencós, es reparteix entre un polígon industrial i camps de conreus de cereals.
L'origen de Begur es remunta a un assentament iber situat on actualment es troba el castell i que data del segle vi aC.[3] La primera referència documentada al lloc, si bé sense anomenar-se encara Begur, data de l'any 889 i és la concessió d'una possessió, que corresponia a una part del terme, al monestir de Sant Pau de Fontclara, feta pel rei franc Odó.[1]
El nom de Begur apareix per primer cop als inicis del segle xi, referit al castell.[1] Des del segle xiv, el lloc obtingué una certa importància (180 habitants), i a mitjan segle xv esdevingué "carrer" de Barcelona.[1] El castell fou destruït l'any 1467, durant la guerra civil catalana, però posteriorment fou reconstruït.[1] Fou enderrocat novament el 1810, quan va ser ocupat per tropes britàniques durant la Guerra del Francès. Ha estat en ruïnes des d'aleshores.[1]
El patrimoni arquitectònic i urbanístic de Begur testimonia els aspectes més importants de la seva història moderna. Les torres de defensa alerten del perill de la pirateria en els segles XVI i XVII. Els carrers de la Vera i de Sant Antoni estan vinculats a l'activitat corallera en els segles XVIII i XIX. Les cases de Pere Cortada Sabater, Pere Roger, Can Pi, Can Petu, Can Sora, etc., el Casino Cultural i l'Ajuntament, mostren el passat indià.[4] L'Hotel Cap Sa Sal amb els jardins de Rubió i Tudurí (1963) i les cases d'estiueig de l'alta burgesis, com la casa Cantarell de Josep Pratmarsó (1963) i casa Cruylles d'Antoni Bonet Castellana (1968) expliquen el seu esdevenir turístic.
L'economia de Begur es basava tradicionalment en el conreu de cereals i olives i en la vinya.[1] Tot i així, la fil·loxera posà fi a l'activitat vinícola a mitjan segle xix.[1] Una altra activitat important era aquella lligada al corall, però a partir del segle xix perdé lloc davant de l'aprofitament del suro, que arribà a la màxima esplendor el 1880, amb 400 treballadors i 25 factories.[1] Al llarg del segle xx, i especialment a partir de 1950, totes aquestes activitats han cedit protagonisme al turisme; i en alguns casos han desaparegut del tot.[1] La pesca ha estat una activitat practicada des de temps remots pels begurencs, si bé mai d'una forma important.[1]
A banda del castell de Begur, també són d'interès monumental les diverses torres de defensa situades dins del nucli vell. Aquestes torres es van aixecar durant els segles xvi i xvii, per protegir-se de la pirateria barbaresca.[5] Encara se’n conserven quatre: la torre de Can Marquès, la de Sant Ramon (o d'en Caixa), la d'Hermanac de Can Pi, i la de Pella i Forgas.[5]
Cal destacar, també, l'església gòtica de Sant Pere i edificis històrics com el Casino Cultural o les Escoles Velles.[5] A Esclanyà destaquen el castell, del segle xiv, del qual queda només una torre, i l'església de Sant Esteve.[5]
La Casa del Doctor Miret, la Casa Añó, Can Rogera i la Capella de Sant Ramon[6] són edificis del municipi inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
També és significatiu el nombre de construccions modernistes que hi van aixecar, a la darreria del segle xix i a principis del XXI, els anomenats indians, begurencs que van travessar l'oceà Atlàntic per anar a fer fortuna al continent americà, sobretot a Cuba.[5] Anualment, des del 2004, a principi de setembre, se celebra la Fira d'Indians, que cada any té un tema central diferent a partir del qual es fan les activitats a l'aire lliure, sempre amb l'objectiu principal de recordar el passat indià o cubà de Begur.[7]
Finalment, els nuclis costaners, especialment el de Sa Tuna, conserven cases, escars i altres edificis relacionats amb la vida tradicional dels pescadors que hi habitaven entre el segle xviii i el segle xx.[1]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Begur | 2.806 |
| Esclanyà | 829 |
| Aiguablava | 36 |
| Aiguafreda | 37 |
| Fornells | 166 |
| sa Riera | 129 |
| sa Tuna | 121 |
| el Racó | 95 |
| 1497 | 1515 | 1553 | 1787 | 1887 | 1900 | 1920 | 1950 | 1970 | 2010 | 2023 |
| 64 | 48 | 45 | 1.911 | 1.761 | 1.908 | 1.796 | 1.005 | 2.234 | 4.209 | 4.216 |
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació · Històric complet de dades de població)
A l'estiu la població supera els 40.000 habitants i multiplica per 10 la població que hi ha a l'hivern.
- Sebastià Pi i Pi (1847 - 1914): mestre d'obres i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
- Josep Elies i Bosquets (segle xix): advocat, va participar en la guerra del Francès i va ser síndic de Barcelona (1821-1823).
- Josep Pella i Forgas (1852 - 1918): fou un historiador, jurista i polític català.
- Lluís Puig i Ferriol (1932 -): és un jurista català.
- "Xico Florian", Francesc Pi i Amat (1922 - 2009): pescador de la cala de Sa Riera.
Hi visqueren i en foren sebollits al cementiri: Carmen Amaya, ballarina de flamenc (després, les restes foren portades a Santander, al panteó del seu marit), i el prehistoriador i arqueòleg Lluís Pericot i Garcia.
Panoràmica de Begur
Ruïnes del castell de Begur
Edifici i hotel a Cap de sa Sal (Aiguafreda)
Cala d'Aiguafreda
Cala d'Aiguablava
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
