Inventari del Patrimoni Cultural Català

inventari de béns integrants del patrimoni arquitectònic català From Wikipedia, the free encyclopedia

L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.[1] Aquests elements queden agrupats en les quatre categories de protecció que estableix la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català,[2] desplegada pel Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic:[3] els béns culturals d'interès nacional (BCIN), els béns culturals d'interès local (BCIL), els espais de protecció arqueològica (EPA) i altres béns integrants de l'ampli concepte de patrimoni cultural.[1][4]

Està format per l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC), gestionat pel Servei de Suport Tècnic i Inventari de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, i que recull edificis i construccions d'interès artístic, arquitectònic o històric, sectors i elements d'edificis, elements arquitectònics aïllats, petits conjunts i nuclis d'interès històric-artístic, tant de caràcter monumental com popular i tradicional,[5] i l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAPC), gestionat pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural, i que incorpora tots els jaciments arqueològics coneguts, els llocs que han estat objecte d'intervencions arqueològiques que han donat resultats negatius, i els jaciments paleontològics dels que es disposa de bibliografia i aquells que són objecte d'investigació.

Des del 2011 es treballa en un nou model d’inventari únic que integri els actuals.[1]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.