Joan Rubió i Bellver

Joan Rubió i Bellver (català: Joan Rubio i Bellver) (Reus, 24 d'abril de 1871 - Barcelona, 31 de gener de 1952)^[1][2][3] va ser un arquitecte modernista català. Va ser deixeble d'Antoni Gaudí, amb qui va col·laborar en diverses obres, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i president del Cercle Artístic de Sant Lluc.^[4]

Aquest article o secció no cita les fonts sobre «Moltes parts de l'article no contenen citacions a referències» o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Joan Rubió i Bellver

Nom original	(ca) Joan Rubio i Bellver
Biografia
Naixement	24 abril 1871 Reus (Baix Camp)
Mort	31 gener 1952 (80 anys) Barcelona
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Dades personals
Formació	Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat
Ocupació	arquitecte
Partit	Lliga Regionalista
Moviment	Modernisme català
Obra
Obres destacables Temple Expiatori de la Sagrada Família

Biografia

Va néixer el 24 d'abril de 1870 al carrer de Sant Pere d'Alcàntara —actualment carrer de Llovera— de Reus.^[5] El seu pare, Jaume Rubió i Almirall, era del Vendrell, però per motius laborals s'instal·là a Reus on es va casar amb Bonaventura Bellver i Terrats i van tenir quatre fills. El fill gran, Marià, va estudiar per ser enginyer militar però va acabar dedicant-se a l'enginyeria civil, cosa que influenciaria en Joan i van treballar junts amb força freqüència.

Rubió va estudiar el batxillerat a l'Institut de Reus i als quinze anys, en obtenir el títol (octubre de 1886), es va traslladar a Barcelona per matricular-se a l'Escola d'Arquitectura. Tot i que va perdre un any perquè va haver de repetir el projecte final de carrera, va obtenir el títol d'arquitectura l'1 de setembre de 1893,^[6] quan encara no tenia vint-i-dos anys. Va tenir com a professors Francesc de Paula Villar, Joan Torras i Guardiola, Joaquim Bassegoda, Rovira i Rabassa, Josep Vilaseca, i Domènech i Montaner, entre d'altres. A partir de l'obtenció del títol, mai més va tenir cap mena de relació amb l'Escola d'Arquitectura. Aquest distanciament es manifesta en una sèrie de tres articles publicats a La Veu de Catalunya el 1916,^[7][8] en els quals ja amb una formació pròpia i autònoma, critica en general l'ensenyament impartit des de les càtedres.

Era oncle de l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí i de l'enginyer Santiago Rubió i Tudurí.

Va ser deixeble i ajudant d'Antoni Gaudí, amb qui va treballar a la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Parc Güell, la Casa Calvet, la torre Bellesguard, la restauració de la Catedral de Mallorca i la Colònia Güell, on construí la Cooperativa (amb Francesc Berenguer i Mestres, 1900) i diverses cases particulars, com Ca l'Ordal (1894) i Ca l'Espinal (1900).

Fou també regidor de l'Ajuntament de Barcelona i arquitecte de la Diputació de Barcelona, des d'on va realitzar obres al Palau de la Generalitat de Catalunya, la més destacada de les quals va ser la construcció del pont neogòtic que uneix el Palau amb les cases dels Canonges, al carrer del Bisbe, que contribueix a donar caràcter a l'anomenat «Barri Gòtic». La seva particular visió del que havia de ser la Ciutat Vella està resumida en l'obra Taber Mons Barcinonensis (1927). Va guanyar dos cops el Concurs anual d'edificis artístics (premi municipal al millor edifici barceloní) els anys 1913, per la Casa Roviralta, i 1917, per la Torre dels Pardals, avui desapareguda.

Fou militant de la Lliga Regionalista i col·laborà amb la Mancomunitat de Catalunya. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914).

Les seves obres principals són: la Casa Golferichs (1901), la casa Pomar (1904), edificis de l'Escola Industrial de Barcelona (1912), la Fundació Balmesiana, i diverses cases situades a la muntanya del Tibidabo: la Casa Roviralta o «Frare Blanc», la Casa Fornells i la Casa Casacuberta. Fora de la capital catalana va dissenyar l'església de Sant Miquel de la Roqueta, a Ripoll, el Monestir de la Sagrada Família a Manacor, l'edifici de les caves Raventós i l'asil del Sant Crist a Igualada.

També va ser un teòric de l'arquitectura, bon coneixedor de l'arquitectura gòtica i estudiós i defensor de les idees de Gaudí, ja que considerava que els dissenys de l'insigne arquitecte superaven els problemes constructius de l'eclecticisme arquitectònic imperant abans del paradigma racionalista. Era l'avi dels arquitectes barcelonins Ignasi de Solà-Morales i Rubió i Manuel de Solà-Morales i Rubió.

Va morir a Barcelona el 31 de gener de 1952.

Al taller de Gaudí

Joan Rubió i Bellver va estar molt vinculat a Antoni Gaudí. Tenint en compte que Francesc Berenguer, la mà dreta de Gaudí, no va arribar a obtenir el títol d'arquitecte, Rubió esdevé el primer arquitecte titulat que va col·laborar amb Gaudí. Probablement, Rubió va establir relació amb Gaudí tan aviat com va acabar la carrera, al març de 1893, quan Gaudí ja era un arquitecte d'importància. En un principi, va començar a treballar al taller de Gaudí amb regularitat i a mesura que va obtenint seguretat en ell mateix i va començar a rebre encàrrecs va començar a treballar de manera independent, però mantenint la relació amb Gaudí, una relació que es podria classificar en tres períodes:

• De 1893 a 1900, en què Rubió pràcticament no té cap encàrrec particular. Va participar en molts dels projectes de Gaudí d'aquests anys. Es va consolidar com un fiable col·laborador seu, sobretot en tots aquells aspectes tècnics i constructius, especialment en els càlculs gràfics de les estructures.
• De 1900 a 1906, anys de gran intensitat pel seu compte. Es desmarcà de l'entorn de Gaudí per les discrepàncies amb Jujol, encara que seguirà col·laborant ocasionalment amb el seu mestre i sempre defensarà el projecte gaudinià en els seus articles o pronunciaments.^[9]
• De 1906 a 1926, en què treballa en plena autonomia com a arquitecte i col·labora en algunes obres concretes amb Gaudí.

Quan Rubió va començar a treballar al taller de Gaudí, estava treballant en els edificis del Palau Episcopal d'Astorga i en el Col·legi de les Teresianes de Barcelona. El primer projecte en què es coneix que va intervenir va ser la Casa Calvet. També va col·laborar a la cripta de la Colònia Güell, en el viaducte de l'edifici Bellesguard i en el Parc Güell.

Rubió també va col·laborar amb Gaudí en les obres de restauració de la Catedral de Mallorca. Es tracta de la col·laboració més madura entre aquests dos arquitectes i aquestes obres les va acabar el mateix Rubió. En un principi, només s'encarregava de les qüestions d'estabilitat però la seva intervenció es va tornar més específica des del moment en què Gaudí va abandonar les obres per una discussió amb el canonge Antoni Maria Alcover i Sureda, cap al 1912. Rubió hi va desenvolupar algunes idees començades per Gaudí: els vitralls, confessionaris, làmpades i la restauració de la capella de Sant Bernat.

«	¿Sabéu qué és, dins de la Historia del Art cristià, el Temple de la Sagrada Família? ¡Es la última manifestació dels problemas del goticisme a les seves acaballes, barrejats ab tot l'esplendor del nou estat de cosas que la forsa del esperit del senyor Gaudí ha creat! El goticisme encara té en ell molta forsa, ¡sembla gótich! ¡les formas encara son góticas!...	»
— Joan Rubió i Bellver[9]

Els primers anys 1900 – 1914

Joan Rubió Bellver

Durant aquests anys arriba a la plenitud de la seva producció i ràpidament el seu prestigi professional augmenta. El 1900, projecta un dels primers edificis de certa ressonància, la Casa Golferichs a l'Eixample de Barcelona i obtindrà el primer premi de l'Ajuntament de Barcelona pel millor edifici acabat durant el 1901.

En aquests catorze anys farà més de quaranta edificis. També publicarà els textos més importants de la seva producció teòrica, on definirà la seva concepció de l'arquitectura, sintetitzant la seva pròpia experiència i el seu treball d'investigació. És el moment de la seva acció política més activa per la participació en el moviment d'ascens de la Lliga Regionalista i per la seva incorporació a l'equip de Prat de la Riba a la Mancomunitat. L'augment de prestigi personal i professional el van portar a figurar en la candidatura regionalista per a les eleccions municipals de consellers de l'Ajuntament de Barcelona el 1905. Igual que Gaudí, va pertànyer al Cercle Artístic de Sant Lluc i cap al 1910 va arribar a ser president del Cercle fins al 1914.

En aquests anys, la producció arquitectònica de Rubió es va dur a terme principalment entre Barcelona, Ripoll i Mallorca, encara que també va fer alguna obra a Saragossa, Gijón i Loiola. A Barcelona i als voltants, va fer diferents obres residencials que seran cases amb jardí. A Palma se li atribueixen la reforma de la casa Corbella, les dues cases bessones de la família Casasayas. També, va intervenir a l'Església Nova de Son Servera, a l'església del monestir de la Santa Família a Manacor, a la façana de la parròquia i del Banc de Sóller. Just a Sóller realitza la casa Can Prunera encara que està en dubte si és obra seva o obra d'Antoni Gaudí^[10]

Etapa 1914 - 1936

Asil del Sant Crist d'Igualada

A partir d'aquest moment l'arquitectura tindrà un significat diferent marcat pel retorn a l'academicisme. Ara Rubió és l'arquitecte de la Diputació Provincial de Barcelona i per això bona part de les obres d'aquest període seran encàrrecs oficials. Si en el període de 1900 – 1914 predominen les torres suburbanes ara abundaran obres de caràcter públic.

Farà algunes restauracions monumentals, com la intervenció en les obres del Palau de la Generalitat de Catalunya, en el monestir de Vallbona de les Monges, restauració de la catedral de Menorca i una proposta de recuperació monumental del centre històric de la ciutat de Barcelona.

Per acabar, en els seus últims anys, farà un important treball de reflexió teòrica, des de qüestions constructives de recuperació de les tècniques rurals fins a publicacions sobre càlculs funiculars o d'estabilitat i reflexions sobre el temple cristià. Les seves últimes obres destacables van ser un asil d'avis a Igualada i l'Església del Carme de Manresa, obra que culminà el 1952, any en què va morir a Barcelona.

El Rubió polític

A més de ser arquitecte de professió, Joan Rubió i Bellver va ser polític per vocació i era també un gran orador. En un primer moment, es va interessar per militar a la Lliga Regionalista i tot sembla indicar que va col·laborar constantment amb Prat de la Riba — de qui era amic personal— a la Diputació de Barcelona i a la Mancomunitat de Catalunya.^[11]

El 1906 va entrar a la Diputació Provincial de Barcelona, a la secció de Serveis Tècnics, com a arquitecte, lloc que va ocupar fins que es va jubilar el 1943. Després de les eleccions de 1905 va passar a ocupar un càrrec com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona. També l'havien nomenat president del Cercle Artístic de Sant Lluc. Va exercir el càrrec durant dos anys i el 1912 el van reelegir per dos anys més fins al 1914

Obres

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1899–1900	Casa dels Matons o Casa Canals[12]	Barcelona, Carrer Dolors Montserdà	Probablement, es tracta del primer edifici que va construir. Primer es coneixia com a Casa Canals[13][14]	Desapareguda
1900–1901	Casa Golferichs	Gran Via de les Corts Catalanes, 491 (Barcelona)	Encàrrec de Macari Golferichs. Premi de l'Ajuntament de Barcelona	Correcte
1900–1901	Casa Alemany	General Vives, 29 (Barcelona)	Al Tibidabo, conegut amb un origen com «El Castell»	Correcte
1900–1914	Ca l'Espinal, Colònia Güell	Santa Coloma de Cervelló	Habitatge destacat per als alts càrrecs de la Colònia	Correcte
1900–1916	Reforma de la Catedral de Mallorca	Palma	Col·laborà amb Antoni Gaudí	Correcte
1901–1902	Casa Sánchez	Escoles Pies (Barcelona)	Actualment molt reformada	Correcte
1901–1902	Casa Joan Valls	Barcelona	Actualment molt reformada	Correcte
1903	Casa Salvador Llobet	Carretera de la Sagrera al barri d'Horta (Barcelona)		Desapareguda
1903	Fàbrica Hereus de Josep Llimona	Santa Madrona, 7-13 Barcelona		Desapareguda
1903–1913	Casa Roviralta: El Frare Blanc	Barcelona, Avinguda del Tibidabo 31	Premi de l'Ajuntament de Barcelona 1914. Construït damunt una masia antiga. Un cop finalitzat va servir de residència a la família Roviralta[15]	Correcte		1903–1909	Safareig del Sanatori Antituberculós del Tibidabo[16]	c.Júpiter,7. Les Planes. Barcelona	Popularment coneguda com «Los Lavaderos» o «El castillo de Las Planas».	En decadència. Rehabilitació pendent.
1904	Casa Fornells	Avinguda del Tibidabo, 35 (Barcelona)	Popularment coneguda com «La Mona de Pasqua» pel material emprat.	Correcte
1904–1905	Cases Génova i Parellada	Girona cantonada Rosselló (Barcelona)		Correcte
1904–1906	Casa Pomar	Girona, 86 (Barcelona)	Finca estreta amb façana allargada.	Correcte
1904–1912	Façana Església Parroquial de Sóller	Sóller (Mallorca)	Obra de l'estada de Rubió i Bellver a les Illes Balears	Correcte
1905	Reforma Santes Creus	Tarragona	Reforma interior i xemeneia	Correcte
1905–1906	Casa Clarasó	Enric Granados, 2 (Barcelona)		Molt reformada[17]
1906	Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat	Montserrat	Col·laboració amb Gaudí. Ofrena de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat	Correcte. Restaurat al 1947 per Francesc Folguera
1906–1907	Cotonera Canals[18]	Pacífic (Barcelona)		Desapareguda
1906–1907	Casa Manuel Dolcet	Av. Vallvidrera, 44 bis (Barcelona)		Correcte
1906–1908	Monestir de la Santa Família	Manacor (Mallorca)	Obra de l'estada de Rubió i Bellver a les Illes Balears
1906–1910	Reforma de la casa Corbella	Plaça de Cort, 6 (Palma)	Obra de l'estada de Rubió i Bellver a les Illes Balears	Correcte
1907–?	Casa Casacuberta	Av. Tibidabo, 56 (Barcelona)	Casa d'Hermenegild Casacuberta, construcció característica de l'arquitecte	Correcte
1908–1910	Casa Rialp	Dominics, 14 (Barcelona)	L'interior de la casa ha estat renovat diverses vegades però es conserven les pintures originals de Joaquim Torres Garcia[19]	Correcte
1908–?	Farmacia Puig	Azoque (Saragossa)		Destruïda per a poder obrir un carrer
1909–1910	Casa Ripol-Noble	Passeig de la Bonanova, 57 (Barcelona)		Desapareguda
1909–1913	Rosari Monumental del Sanatori de Lluc	Mallorca	Lloc de peregrinació de centenars de persones situat al camí que porta al Santuari de Lluc. Ajuda de Guillem Reynés	Correcte
1910	Reforma del Mas d'en Perdiu	Botarell (Baix Camp)	Reforma modernista.	Correcte
1910–1911	Can Casasayas	Palma		Correcte
1910–1912	Banc de Sóller	Sóller (Mallorca)	Reformat posteriorment	Correcte
1910–?	Església Nova de Son Servera[20]	Mallorca	Obres es paren al 1929 per problemes econòmics	Inacabada
1911–1912	Xalet Serra[21]	Carretera de Reus a Castellvell del Camp (Reus)	Sr. Serra amic i familiar de Rubió i Bellver. Pintures del reusenc Tomàs Bergadà	Correcte
1911–1912	Laboratoris Serra	Carretera de Reus a Alcover (Reus)	Laboratoris de Antoni Serra i Pàmies
1912	Baldaquí del Monestir de Ripoll[22]	Ripoll		Destruït durant la Guerra Civil espanyola
1912	Església de Sant Miquel de la Roqueta	Ripoll	Petita capella de peregrinació	Correcte
1912–1913	Casa Miquel Benimelis	Plaça del Ferrocarril (Palma)		Correcte
1912–1914	Casa Bonada	Ripoll	Encàrrec del doctor Bonada	Correcte
1913–1921	Església del Sagrat Cor	Gijón	Coronada per imatge del Sagrat Cor de Serafín Basterra	Correcte
1915–1918	Casa Roig: Torre dels Pardals	Av. Verge de Montserrat (Barcelona)	Premi de l'Ajuntament de Barcelona	Desapareguda
1916–1918	Església, poble i celler Raimat	Lleida	Se li va encarregar la construcció dels cellers, les cases dels colons i l'església.	Correcte
1916–1934	Palau de la Balmesiana	Duran i Bas Barcelona		Correcte
1917	Hospital de Campdevànol	Carretera de Gombrén, 20 (Campdevànol)		Correcte
1919–1922	Casa Fontana	Rupit
1922	Restauració Monestir de Vallbona de les Monges	Vallbona de les Monges	Intervé en la restauració del cimbori	Correcte
1923–1925	Can Trinxet – Casa Fi Vallès	Sant Feliu de Codines	Casal modernista que ocupa l'indret de l'antic Mas Bosc o Can Bosc dels Rufets. El 1920 va ser adquirit per Francesc Trinxet, que el va fer reedificar per Rubió i Bellver. Actualment hi ha el restaurant La Baronia, propietat dels descendents de Francesc Trinxet.[23] El mateix any es va erigir al costat del casal una granja avícola anomenada Fi-Vallès, què fa anys que resta abandonada.	Correcte
1923–1928	Pont neogòtic del carrer del Bisbe	Barcelona	Per unir el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges, residència oficial del President.	Correcte
1924	Caves Raventós	Raimat		Correcte
1924–1926	Casa Quadrada o Casa Serra[24]	Reus	Mateixa família que el Xalet Serra	Correcte
1925	Reforma de la Casa Figueras (Torre Bellesguard), obra d'Antoni Gaudí	Barcelona	Realitzà el viaducte	Correcte
1925	Projecte Manicomi de Salt[25]	Salt
1927–1931	Obres i residència d'estudiants de l'Escola Industrial	Barcelona	Realitza la residència d'estudiants i una ampliació de la façana	Correcte
1927–1929	Parc Natural i Estació Sanitària del Montseny.	Montseny
1929	Projecte Casa de la Caritat a Horta	Barcelona
1931–1942	Asil del Sant Crist	Igualada	Donació de tres germanes que volien un lloc de residència per gent gran.	Correcte
1939–1941	Restauració Catedral de Menorca	Menorca		Correcte
1940–1952	Església del Carme de Manresa	Manresa	Durant la Guerra Civil va ser derruïda i per això Rubió i Bellver la torna a alçar. No es va acabar per problemes econòmics	Innacabat

Textos publicats

Va escriure sobre alguns edificis en què va intervenir i sobre d'altres relacionats amb la seva professió com a arquitecte.^[26]

«	El programa d'estudis de l'escola és fet a base d'un sistema analític. Potser aquí i a tot arreu l'ensenyança ha de basar-se principalment en l'anàlisi de totes les circumstàncies del fet que es pretén ensenyar, i llavors és clar que el sistema analític s'imposa includiblement. Però és el cas que l'ensenyança de l'arquitectura, per lo mateix que es tracte de l'ensenyança d'una bella art, ha de tenir un altre aspecte i aqueix és él de l'estudi i consideració de la importància relativa que en l'obra arquitectònica tenen totes i cada una de les qualitats que concórren o l'existència del fet artístic.	»
— Joan Rubió i Bellver[8]

• 1904 «El coronament de la Llotja», al Diario de Mallorca, 27 de juny de 1904.
• 1905 «Lo coronament de la Llotja», a La Ilustració Catalana, año III pp.400-409.
• 1905 «En Joan Maragall té rahó» a La Veu de Catalunya, 14 de novembre de 1905.
• 1906 «Lo Círcol artístic de Sant Lluc al Cabildo de la Seu de Barcelona als Barcelonins i al públic de tot lo Bisbat», Sense signatura ni data (publicat cap al 1906).
• 1906 «La Seu de Mallorca» a La Veu de Catalunya, 12 de gener de 1906.
• 1906 «Lo temple de la Sagrada Família». Idea del que serà el temple acabat. Dibuix de l'arquitecte D.Joan Rubió en vista dels croquis i projectes de l'arquitecte de la Sagrada Família D.Antoni Gaudí, La Ilustració Catalana, any IV nº146, Barcelona, 18 de març de 1906.
• 1907 «El torrent de Parreys», a La Veu de Catalunya: I, 5 de setembre de 1907; II 14 de setembre de 1907; III, 24 de setembre de 1907.
• 1912 «Conferencia acerca de los conceptos orgánicos, mecánicos y constructivos de la Catedral de Mallorca» a Anuari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, 1912, pp.87-140.
• 1912 «Los pilares del Pilar» a El Noticiero, Saragossa: I 8 de febrer de 1912; II 10 de febrer de 1912; III 14 de febrer de 1912; IV 16 de febrer de 1912.
• 1912 «El baldaquí de Ripoll» a La Veu de Catalunya, 2 de maig de 1912.
• 1912 «Carta oberta al Sr. Just Cassador» a La Veu de Catalunya, 16 de maig de 1912.
• 1912 «Continuació» a La Gazeta Montanyesa, Vic, 23 de maig de 1912.
• 1912 «Cop a la liquidació» a La Veu de Catalunya, 30 de maig de 1912.
• 1912 «Més ciència i menys contorsions» a La Gazeta Montanyesa, Vic, 30 de maig de 1912.
• 1913 «Dificultats per arribar a la síntesis arquitectònica» a L'Anuari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, 1913, pp.63-79.
• 1914 «Construccions de pedra en sec» a L'Anuari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, 1914, pp.33-105.
• 1915 «Obra Santa» a El Correo Catalán, 26 de gener de 1915.
• 1915 «Pro - Sagrada Família Reacció», a la revista L'Àpat, Sant Sadurní d'Anoia, 31 de juliol de 1915.
• 1916 «El Saló d'Arquitectura. L'ensenyança a l'Escola de Barcelona». Signat amb el pseudònim "Un africionat" a La Veu de Catalunya, I 5 de juny de 1916; II 19 de juny de 1916; III 1 de juliol de 1916 (Pàgina artística).
• 1921 «Entre el ideal y la técnica», Revista Ibérica I, II i III.
• 1923 «La forma en un templo cristiano» a Páginas Escolares, Gijón, pp.12-14.
• 1927 «Visions del Taber Mons Barcinonensis» Barcelona, pp.66.
• 1932 «Rectes i plans» a El Matí, 31 de juliol de 1932.
• 1943 «Records d'una nit gloriosa» a la Revista Juventus, nº43, any IV, juliol 1943 pp.271-274.

Referències

1. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 11 desembre 2023].
2. «Esquela de Joan Rubió i Bellver» (en castellà). La Vanguardia Española, 01-02-1952. [Consulta: 11 desembre 2023].
3. «Joan Rubio Bellver | Real Academia de la Historia». [Consulta: 11 desembre 2023].
4. «Joan Rubió i Bellver a l'Enciclopèdia Catalana». [Consulta: 17 gener 2023].
5. Solé i Gasull, 2002, p. 13.
6. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, p. 307 [Consulta: 8 setembre 2013].
7. de Solà-Morales, 1975, p. 139.
8. "El Saló d'Arquitectura. L'ensenyança a l'Escola de Barcelona", signat amb el pseudònim "Un aficionat" a La Veu de Catalunya: 5 de juny, 19 de juny i 1 de juliol de 1916
9. Rubió i Bellver, Joan «En Joan Maragall té rahó». La Veu de Catalunya, 14-11-1905.
10. Corral Juan, Luis Antonio «La restauració de Can Prunera». IV Jornades d'Estudis Locals a Sóller, 2010, pàg. 13-38. Arxivat de l'original el 4 de març 2016 [Consulta: 8 desembre 2014].
11. Solé i Gasull, 2002, p. 16.
12. Jové Ibáñez, Joan Pere. «Torre Canals, maqueta 3d». YouTube. [Consulta: 5 juny 2014].
13. Solé i Gasull, 2002, p. 65: En un primer moment es va conèixer com a Casa Canals, ja que el matrimoni Canals-Tarrats li'n va encarregar la construcció.
14. Jové Ibáñez, Joan Pere. «Glorieta de la Torre Canals». YouTube. [Consulta: 8 desembre 2014].
15. Solé i Gasull, 2002, p. 29: «Rubió confiava en la idea del Sr.Andreu, metge que volia realitzar una zona residencial i especulativa al peu de la muntanya del Tibidabo- [...] Va sorgir la Sociedad Anónima del Tibidabo, propietària d'una extensa finca coneguda com a El Frare Blanc. El desig de tirar endavant aquest espai residencial va motivar obrir-hi una gran avinguda amb carrers laterals.»
16. «sanatori rectoret vallvidrera sarria». [Consulta: 19 febrer 2017].
17. «Rehabilitación integral de la que fue la casa de Eric Clarasó». bcnpremium.com. [Consulta: 13 setembre 2021].
18. Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya. Centre de Documentació i Museu Tèxtil i Museu d'Arenys de Mar, 2010, p. 59. «Algodonera Canals empresa tuvo sus inicios en Reus, aún cuando fue más conocida por su posterior sede en Barcelona, en Sant Andreu» Arxivat 25 de setembre 2010 a Wayback Machine.
19. Solé i Gasull, 2002, p. 41.
20. Liaño Gibert, Soledad «Rubió i Bellver en la Església Nova. Modernismo catalán en Son Servera (Mallorca)» (en castellà). Locus Amoenus, 9, 2007-2008, pàg. 363-384 [Consulta: 8 desembre 2014].
21. Fargas, Carles. «Xalet Serra».
22. Soler, 2000.
23. «Can Trinxet». Ruta Modernista. Ajuntament de Sant Feliu de Codines. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 6 novembre 2012].
24. Garcia Solé, 2004.
25. Gil i Tort, 2008.
26. de Solà-Morales, 1975, p. 138, Textos publicados por J. Rubió i Bellver.

Bibliografia

• Alsina, Claudi; Serrallonga, Jaume. Els arquitectes de Gaudí. Barcelona: Col·legi d'Arquitectura de Catalunya, 2002, p. 50-62.
• Bohigas i Guardiola, Oriol. Reseña y catalogo de la arquitectura modernista (en castellà). Barcelona: Lumen, 1968, p. 137-140.
• Fontbona de Vallescar, Francesc; Miralles i Bofarull, Francesc. Del modernisme al noucentisme: 1888 – 1917. Barcelona: Edicions 62, 1985.
• Garcia Solé, Àngela. La Casa Serra, Casa Cuadrada Joan Rubió i Bellver. Universitat Politècnica de Catalunya (tesi final de màster), 2004.
• Gil i Tort, Rosa Maria «Girona i l'arquitectura psiquiàtrica catalana». Revista de Girona, 252, 2008, pàg. 30-35.
• de Solà-Morales, Ignasi. Joan Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo (en castellà). Barcelona: COAC, 1975.
• de Solà-Morales, Manuel (cur.). Joan Rubió i Bellver, arquitecte modernista. Barcelona: COAC, 2007.
• Solé i Gasull, Domènec. Les obres de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver: Reus, 1871 - Barcelona, 1952. Reus: Quaderns biogràfics, 2002.
• Soler, Maria Pilar «El cimbori de Ripoll: una de les obres més significatives del patrimoni modernista català». Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès 1998-1999, 200, pàg. 153-162.

Enllaços externs

• Joan Rubió i Bellver
• El Poder de la Palabra, Joan Rubió i Bellver