From Wikipedia, the free encyclopedia
Gli uccelli és una suite composta el febrer de 1928 per Ottorino Respighi i estrenada el 6 de juny del mateix any, al Teatre Municipal de São Paulo (Brasil) per l'orquestra dirigida pel mateix compositor. Consta de cinc moviments (parts), cadascun dedicat a un ocell (excepte el primer) i inspirat en un compositor dels segles XVII i XVIII.[2][3]
Retall del pdf de la partitura Gli uccelli d'Ottorino Respighi obtinguda a través d'IMSLP[1] | |
Títol original | Gli Uccelli (it) |
---|---|
Forma musical | Suite |
Compositor | Ottorino Respighi |
Creació | 1928 |
Data de publicació | 1928 |
Catalogació | P.154 |
Durada | 20' aprox. |
Instrumentació | petita orquestra
|
Estrena | |
Estrena | 6 de juny de 1928 al Teatre Municipal de Sao Paulo |
El segle XX és un segle convuls i inevitablement quan pensem en art ens venen al cap els moviments d'avantguarda trencadors i desafiants. Respighi però pretén tornar bastant enrere en la història de la música, concretament als segles XVII i XVIII, període anomenat Renaixement. Per això s'etiqueta aquesta obra com a Neoclàssica. La idea és innovar portant la música antiga a l'estil propi del compositor.
«Els ocells han inspirat els seus companys terrenals (els humans?) per imitar compositors anònims de virelais des del segle xiv a Peter Maxwell Davies. Com a compositors darrere les peces més generals de Respighi, Bernardo Pasquini (1637-1710) va ser el teclista i compositor més important entre Frescobaldi i Scarlatti. Respighi construeix un acollidor Preludi usant bastants moviments d'una de les seves suites. Jacques Gallot, compositor del tendre La Colomba, va ser un membre de la família de llaütistes parisencs del segle xvii. Jean-Philippe Rameau (1683-1764) va ser el millor músic francès i, amb Händel, el compositor d'òpera més inspirat del moment. La seva gallina? (hen), encara agitada, reté la dignitat que esperem en un contemporani de Lluís XV. La bonica coda és de Respighi. Respighi atribueix el Rossinyol a "un anglès anònim del segle XVII", encara que ara sabem tot i que el rossinyol era anglès, el compositor de "Engels Nachtegaeltje" va ser Jacob van Eyck (c. 1590-1657), un flautista de bec cec virtuós i carilloner a Utrecht. Després d'això tornem a Pasquini i arriba al cuculus canorus (cucut), la criatura sense escrúpols amb la crida de dues notes? Respighi permet que s'infiltrin trossets del Preludi de Pasquini, arrodonint pulcrament la suite amb la música d'obertura (inicial).»[4]
Respighi va escriure l'obra per a petita orquestra, una formació d'orquestra simfònica reduïda.
Instrumentació de Gli Uccelli [2] |
Cordòfons |
---|
primers violins, segons violins, violes, violoncels, contrabaixos, 1 arpa |
Aeròfons de fusta |
2 flautes travesseres, una d'elles piccolo 1 oboè, 2 clarinets, 2 fagots |
Aeròfons de metall |
2 trompes, 2 trompetes |
Idiòfons de metall |
1 celesta |
(en procés)
Moviment | I - Preludio | II - La colomba | III - La gallina | IV - L'usignuolo | V - Il cucù |
Inspiració[5] | da Bernardo Pasquini (1637-1710) | da Jacques Gallot (?-1685 c.) | da Jean Philippe Rameau (1683-1764) | da un anonimo inglese | da Bernardo Pasquini (1637-1710) |
Caràcter | Allegro moderato | Andante espressivo | Allegro vivace | Andante Mosso | Allegro |
Tempo | .| [6] = 104 | .| = 69 | .| = 120 | .| = 96 | .| = 126 |
Compàs | 4/4 | 3/4 | 3/4 | 4/4 | 4/4 |
Tonalitat | La Major | Fa#[7] menor | La menor | Do Major | La Major |
(en procés)
Secció | 1 - Exposició | 2 | 3 | 4 | 1 - Reexposició | ||
Descripció | |||||||
Caràcter | Allegro moderato | Allegro | Vivo | Allegretto | Vivo | Primo tempo (Allegro moderato) | |
Tempo | .| = 104 | .| = 126 | .| = 132 | .| . [8] = 84 | .| = 132 | .| = 104 | |
Compàs | 4/4 | 3/4 | 4/4 | 3/8 | 4/4 | ||
Tonalitat | La Major |
(en procés)
Secció | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
Descripció | |||||
Caràcter | Andante espressivo | Allegro | |||
Tempo | .| = 69 | .| = 108 | |||
Compàs | 3/4 | ||||
Tonalitat | Fa#[7] menor |
(en procés)
Secció | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 |
Descripció | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | |
Caràcter | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | |
Tempo | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | |
Compàs | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | |
Tonalitat | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la |
(en procés)
Secció | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | |
Descripció | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | |
Caràcter | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | |
Tempo | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | |
Compàs | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | |
Tonalitat | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la |
(en procés)
Secció | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | |
Descripció | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | ||||
Caràcter | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | ||||
Tempo | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | ||||
Compàs | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | ||||
Tonalitat | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la | Text de cel·la |
Taula on es mostren àlbums on apareix Gli Uccelli, ordenats cronològicament: [9]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.