instrument de percussió idiòfon From Wikipedia, the free encyclopedia
Un carilló és un instrument de teclat que es troba en algunes esglésies, consistent en un teclat i un pedaler que fan sonar una sèrie de campanes. El seu tret més característic és el so de metall percutit, molt diferent. En accionar les tecles, cadascuna associada a una nota musical, es tensen unes cordes lligades als batalls que fan sonar les campanes.[1] Segons la Federació Internacional de Carillons, aquest instrument ha de comptar com a mínim amb 23 campanes.[2]
 | |
 | |
| Tipus | instrument de teclat, sets of bells (en)  , melodic percussion instrument (en) i estructura arquitectònica |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 111.242.222 |
Mostra d'àudio | |
| Professió artística | carillonista |
També ens podem referir com a carilló a un instrument musical de forma semblant a la dels instruments de la família del xilòfon però amb el component de les tecles metàl·liques i no de fusta.[3] El seu so és semblant al dels carillons de les esglésies pel timbre metàl·lic resultant del material de les seves tecles, encara que en aquest cas s'acciona per la percussió directa amb una vaqueta.
Del carilló tradicional n'ha derivat el carilló automàtic.
Els carillons automàtics són carillons amb una melodia fixa programada que substitueixen la percussió humana per un mecanisme que només s'ha de posar en moviment.
Es tracta d'un mecanisme senzill caracteritzat per un cilindre metàl·lic amb pertorbacions de naturalesa binària (només poden ser-hi o bé no ser-hi, i totes són iguals) localitzades de manera que, al moure's, topen amb el mecanisme d'acció de les campanes o les tecles associades a diferents notes de l'escala musical i provoquen el so d'una melodia.
Així doncs, les pertorbacions en el cilindre resulten ser melodies codificades. Per la seva naturalesa binària i mecànica, exemplifiquen els inicis de la història de la programació i la computació. Això dona rellevància i interés als mecanismes del carilló metàl·lic.
En el cas dels carillons d'església, els carillons automàtics són els responsables del so repetitiu que sona a les esglésies abans de les campanes que marquen l'hora. Podem trobar un so molt similar en alguns rellotges de paret amb campanes o tubs: aquests també sonen gràcies a un carilló automàtic. El mecanisme és idèntic als carillons de butxaca que es poden trobar en fires artesanals i sonen gràcies a petites tecles metàl·liques percutides directament per les pertorbacions.
L'instrument es va crear als Països Baixos al segle xvi, quan les esglésies de les riques ciutats neerlandeses van voler cridar l'atenció acústicament. Més tard es van crear carillons pagans per a edificis municipals importants, com ara els ajuntaments. El mot carilló prové de quadrillon, un mecanisme que consisteix en quatre campanes per marcar les hores en rellotges públics (per exemple, el Big Ben de Londres).[4]
Al Palau de la Generalitat de Catalunya hi ha un carilló de 49 campanes, amb un pes total de 4.898 quilos. Es va inaugurar el desembre del 1976, sota l'impuls de la carillonista M. Dolors Coll.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
