Glenn Close - Wikiwand

Glenn Close (Greenwich, Connecticut, 19 de març de 1947) és una actriu estatunidenca.

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...

Glenn Close

(2012)

Biografia

Naixement

19 març 1947 (77 anys)
Greenwich (Connecticut)

Residència

Bedford Hills ^(en)

Formació

College of William and Mary
Choate Rosemary Hall
escola St George a Suïssa

Activitat

Lloc de treball

Estats Units d'Amèrica

Ocupació

actriu de cinema, actriu de teatre, actriu de televisió, actriu, guionista, actriu de veu, directora de cinema, productora de cinema

Activitat

1975 -

Partit

Partit Demòcrata dels Estats Units

Membre de

Phi Beta Kappa
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències

Obra

Obres destacables

(1982) El món segons Garp
(1996) 101 Dalmatians
(1999) Tarzan
(2000) 102 Dalmatians
(2005) La increïble però certa història de la Caputxeta Vermella
(2017) La bona esposa

Família

Cònjuge

David Evans Shaw (2006–)

Fills

Annie Starke

Pares

William Close i Bettine Moore Close

Parents

Tambu Kisoki, germà adoptiu
Alexandre Torlonia, oncle segon
Alessandro Lecquio, cosí segon un cop sense descendència
Brooke Shields, cosí segon un cop sense descendència

Premis

(2022) Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
(2018) Independent Spirit Award ^(en) , per l'obra La bona esposa
(2011) Premi Donostia
(2009) Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie dramàtica, per l'obra Danys i perjudicis
(2008) Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie dramàtica, per l'obra Danys i perjudicis
(2005) premi Globus d'Or
(2001) Premi Crystal
(1995) Premi Primetime Emmy a la millor actriu principal en una sèrie, pel·lícula o antologia, per l'obra Servint en silenci
(1995) Premi Tony a la millor actriu protagonista de musical
(1992) Tony a la millor actriu principal en una obra de teatre
(1990) Hasty Pudding Woman of the Year
(1984) Tony a la millor actriu principal en una obra de teatre
Drama Desk Award per a la millor actriu en un musical
estrella al Passeig de la Fama de Hollywood

Signatura

Tanca

Biografia

Els seus pares eren William T. Close i Bettine Moore i és la segona de quatre germans. El seu pare era d'ascendència escocesa. La seva bestia, Mary Elsie Moore, era la dona de Marino Torlonia, 4t príncep de Civitella-Cesi, i va ser mare de l'Alexandro Torlonia (marit de la infanta Beatriu de Borbó i de Battenberg) i de la princesa Marina Torlonia (dona del tennista Francis Xavier Shields i àvia de l'actriu estatunidenca Brooke Shields).

El seu pare era un eminent cirurgià que va ser metge personal del president Mobutu Sese Seko, i metge en cap de l'exèrcit de Zaire durant l'epidèmia de Febre hemorràgica de l'Ebola i va tenir un paper important en el seu control.^[1] Durant part d'aquest temps els seus fills van alternar la vida a l'Àfrica amb internats suïssos. Finalment van tornar a Connecticut a casa de la seva àvia.

Les seves primeres passes com a actriu van tenir lloc al Rosemary Hall, col·legi femení de Connecticut, on amb altres companyes van formar el grup de teatre anomenat "The Fingernails". Es va graduar el 1965 i durant els cinc anys següents va formar part com a soprano del grup "Up with People", amb el qual va recórrer Europa i Estats Units. És també en aquest temps quan es va casa amb el guitarrista de rock Cabot Wade. Es van divorciar dos anys després.

El 1970, un cop ja divorciada, va abandonar el grup i va començar a estudiar interpretació i antropologia a Virgínia. Allí, el seu mestre d'art dramàtic la va animar a presentar-se a unes audicions nacionals de teatre per a joves. Va arribar a la final i va obtenir un contracte amb la companyia "New Phoenix Repertory", amb la que es va traslladar a Nova York.

Després de molts papers secundaris, l'11 de novembre de 1974, el paper de mare de Robin Williams seria la seva primera pel·lícula El món segons Garp. Aquesta pel·lícula va ser estrenada el 1982 i li va donar una nominació a l'Oscar a la millor actriu secundària.

El 1983 va fer la seva segona pel·lícula, Retrobament de Lawrence Kasdan, amb la que va tornar a ser nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària. El 1984 va ser nominada per tercera vegada consecutiva per la seva actuació a El millor, junt amb Robert Redford i sota la direcció de Barry Levinson.

El 1987 i el 1988 va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu pels seus papers a Atracció fatal d'Adrian Lyne i a Les amistats perilloses de Stephen Frears.

Glenn Close no deixa el teatre, i ha obtingut tres premis Tony en la categoria de millor actiu per les seves interpretacions a: The Real Thing, de Tom Stoppard, La mort i la donzella de Mike Nichols i a Sunset Boulevard d'Andrew Lloyd Webber. També ha estat nominada als Tony per la seva actuació al musical de Broadway, Barnum.

Aquesta polifacètica artista ha produït també documentals i bandes sonores que han estat nominades diverses vegades als Grammy. També ha estat nominada sis vegades als Globus d'Or tant en cinema con en televisió.

Filmografia

1982: El món segons Garp (The World According to Garp): Jenny Fields
1983: The Big Chill: Sarah Cooper
1984: El millor (The Natural): Iris Gaines
1984: The Stone Boy: Ruth Hillerman
1984: Greystoke: The Legend of Tarzan, Lord of the Apes: Jane Porter
1985: Maxie (Maxie): Jan / Maxie
1985: Al límit de la sospita (Jagged Edge): Teddy Barnes
1987: Atracció fatal (Fatal Attraction): Alexandra "Alex" Forrest
1988: Les amistats perilloses (Dangerous Liaisons): Marquesa Isabelle de Merteuil
1988: Gandahar: Reina Ambisextra (veu)
1989: Mare de lloguer (Immediate Family): Linda Spector
1990: Hamlet, l'honor de la venjança (Hamlet): Reina Gertrudis
1990: El misteri Von Bulow (Reversal of Fortune): Sunny von Bulow
1991: Hook (Hook): Gutless
1991: Cita amb Venus (Meeting Venus): Karin Anderson
1993: La casa dels esperits (The House of the Spirits): Ferula Trueba
1994: The Paper: Alicia Clark
1994: Servint en silenci (Serving in Silence: The Margarethe Cammermeyer Story)
1996: Mars Attacks!: Primera Dama Marsha Dale
1996: 101 Dalmatians: Cruella de Vil
1996: Mary Reilly (Mary Reilly): Sra. Farraday
1997: In & Out: cameo
1997: Air Force One: Vicepresidenta Kathryn Bennett
1997: Paradise Road: Adrienne Pargiter
1999: Tarzan: Kala (veu)
1999: Cookie's Fortune: Camille Dixon
2000: 102 Dalmatians: Cruella de Vil
2000: Coses que diries només de mirar-la (Things You Can Tell Just by Looking at Her): Dra. Elaine Keener
2001: The Safety of Objects: Esther Gold
2002: Pinotxo (Pinocchio) (veu)
2003: Le Divorce: Olivia Pace
2004: Heights: Diana
2004: Les dones perfectes (The Stepford Wives): Claire Wellington
2005: Història d'un segrest (The Chumscrubber): Carrie Johnson
2005: Nou vides (Nine Lives): Maggie
2006: La increïble però certa història de la Caputxeta Vermella (Hoodwinked!): Àvia (veu)
2007: Evening: Sra. Wittenborn
2010: Hoodwinked 2: Hood vs. Evil: Àvia (veu)
2011: Albert Nobbs: Albert Nobbs
2014: Low Down
2014: 5 to 7
2017: What Happened to Monday: Nicolette Cayman
2017: The Wilde Wedding: Eve Wilde Also executive producer
2017: The Wife: Joan Castleman
2017: Crooked House: Lady Edith
2017: Father Figures: Helen Baxter
2020: Four Good Days: Deb
2020: Hillbilly Elegy: Bonnie "Mamaw" Vance
2021: Cruella (productora)
2021: Swan Song: Dr. Scott
2023: The Deliverance

Musicals

Rex (1976) Musical de Richard Rodgers-Sheldon Harnick sobre Enric VIII.
Barnum (1980) Musical de Cy Coleman sobre Phineas T. Barnum.
Sunset Boulevard (1992) Musical d'Andrew Lloyd Webber basat en la pel·lícula de 1950 Sunset Boulevard.
Busker Alley (2006) Musical de Sherman Brothers basat en la pel·lícula de 1938 St. Martin's Lane.

Obres de teatre a Broadway

Love for Love (1974) de William Congreve (New Phoenix Repertory Company al Helen Hayes Theatre).
The Rules of the Game (1974) de Luigi Pirandello (New Phoenix Repertory Company al Helen Hayes Theatre).
The Member of the Wedding (1974) de Carson McCullers (New Phoenix Repertory Company al Helen Hayes Theatre).
The Crucifer of Blood (1978) de Paul Giovanni al Helen Hayes Theatre
The Real Thing (1983) de Tom Stoppard al Plymouth Theatre.
Benefactors (1985) de Michael Frayn al Brooks Atkinson Theatre.
La mort i la donzella (1992) d'Ariel Dorfman al Brooks Atkinson Theatre.

Obres de teatre fora de Broadway

The Crazy Locomotive (1977) de Stanislaw Ignacy Witkiewicz al Chelsea Theater Center
Uncommon Women and Others (1977)