Beatriu de Borbó i de Battenberg

Beatriu de Borbó i de Battenberg (en castellà: Beatriz de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Real Sitio de San Ildefonso, 22 de juny de 1909 - Roma, Itàlia, 22 de novembre de 2002), infanta d'Espanya, era la tercera filla dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.

Beatriu de Borbó i de Battenberg

Biografia
Naixement	(es) Doña Beatriz Isabel Federica Alfonsa Eugénie Cristina Maria Teresia Bienvenida Ladislàa de Borbón y Battenberg 22 juny 1909 La Granja de San Ildefonso (província de Segòvia)
Mort	22 novembre 2002 (93 anys) Roma
Sepultura	Cementiri Monumental Verano
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Infanta d'Espanya
Família	Dinastia borbònica
Cònjuge	Alexandre Torlonia (1935–1986), mort del cònjuge
Fills	Sandra Vittoria Torlonia, Marco Torlonia, Marino Torlonia, Olimpia Torlonia
Pares	Alfons XIII d'Espanya   i Victòria Eugènia de Battenberg
Germans	Maria Cristina de Borbó i de Battenberg Gonçal de Borbó i Battemberg Joan de Borbó i Battenberg Alfons de Borbó i de Battemberg Jaume de Borbó i de Battemberg
Premis
Dama de l'Orde de Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa

Biografia

Filla del rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia, va néixer amb la dignitat d'infanta d'Espanya al Palau Reial del Real Sitio de San Ildefonso el 22 de juny de 1909.^[1][2]

Quan es va proclamar la Segona República Espanyola, el 1931, va abandonar Espanya juntament amb la resta de la Família Reial.^[3]

Va fixar la seva residència a Roma on es casà l'any 1935 amb el noble italià Alessandro Torlonia, príncep de Civitella-Cessi, amb qui tingué quatre fills: Alessandra (1935), Marco (1937), Marino (1939) i Olimpia (1943). Atès que es va casar amb un noble membre d'una dinastia no regnant, va haver de renunciar els seus drets a la successió de la Corona espanyola a l'exili tal com es va recollir a les capitulacions matrimonials.^[3][4]

Va morir a la seva residència, el Palau Torlonia de Roma, el 22 de novembre de 2002 i va ser enterrada a la capital italiana. El funeral, celebrat a l'Església de Santa Maria de Montserrat, va comptar amb l'assistència dels reis Joan Carles I i Sofia d'Espanya.^[3][4][5]

Ascendents

16. Francesc de Paula de Borbó

8. Francesc d'Assís de Borbó

17. Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies

4. Alfons XII d'Espanya

18. Ferran VII d'Espanya

9. Isabel II d'Espanya

19. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies

2. Alfons XIII d'Espanya

20. Carles Lluís d'Àustria

10. Carles Ferran d'Àustria

21. Enriqueta de Nassau-Weilburg

5. Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

22. Josep Antoni d'Àustria

11. Elisabet Francesca d'Àustria

23. Maria Dorotea de Württemberg

1. Beatriu de Borbó

24. Lluís II de Hessen-Darmstadt

12. Alexandre de Hessen-Darmstadt

25. Guillermina de Baden

6. Enric de Battenberg

26. Hans Moritz von Hauke

13. Júlia von Hauke

27. Sophie Lafontaine

3. Victòria Eugènia de Battenberg

28. Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha

14. Albert de Saxònia-Coburg Gotha

29. Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg

7. Beatriu del Regne Unit

30. Eduard del Regne Unit

15. Victòria I del Regne Unit

31. Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld

Descendència

Fruit del seu matrimoni amb Alessandro Torlonia van néixer quatre fills:

• Alessandra Torlonia i de Borbó (1936-2014).^[6]
• Marco Torlonia i de Borbó, príncep de Civitella-Cessi (1937-2014).^[7]
• Marino Torlonia i de Borbó (1939-1995).^[8]
• Olimpia Torlonia i de Borbó, nascuda el 1943.^[4]

Tractaments i títols

Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:

• Sa Altesa Reial la infanta Beatriu d'Espanya (22 de juny 1909 - 14 de gener de 1935).^[1][2]
• Sa Altesa Reial la infanta Beatriu, princesa consort de Civitelli-Cessi (14 de gener de 1935 - 11 de maig de 1986).^[3][8]
• Sa Altesa Reial la infanta Beatriu, princesa vídua de Civitelli-Cessi (11 de maig de 1986 - 22 de novembre de 2002).^[8]

Distincions

Distincions honorífiques espanyoles

• Dama del Reial Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa.^[9]

Distincions honorífiques estrangeres

• Dama del Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, gran creu (Casa de Borbó-Dues Sicílies).^[10]

Referències

1. «Comunicación Oficial» (en castellà). La Vanguardia, 23-06-1909, pàg. 7.
2. «Madrid al Día» (en castellà). ABC, 23-06-1909, pàg. 4.
3. Agències «Mor a Roma la infanta Beatriu de Bobró, tia del Rei» (en castellà). La Vanguardia. Vivir, 23-11-2002, pàg. 12.
4. Boo, Juan Antonio «Mor a Roma als 93 anys la infanta Beatriu, filla d'Alfons XIIIi tia del Rei» (en castellà). ABC, 23-11-2002, pàg. 21.
5. «La Família Reial acomiada amb tristesa la infanta Beatriu de Borbó» (en castellà). ¡Hola!, 26-11-2002. [Consulta: 2 novembre 2016].
6. Temprano, Miguel. «Sandra Torlonia, la major confident de Joan Carles» (en castellà). La Razón, 10-01-2015. [Consulta: 2 novembre 2016].
7. Font, Consuelo. «Adéu a Marco Torlonia, el cosí polèmic del rei Joan Carles» (en castellà). El Mundo, 10-12-2014. [Consulta: 2 novembre 2016].
8. Schwartz, Fernando. «Infanta Beatriu de Borbó, última supervivent dels fills d'Alfons XIII» (en castellà). El País, 23-11-2002. [Consulta: 2 novembre 2016].
9. «Dames del Reial Orde de la Reina Maria Lluïsa» (en castellà). Geneall. [Consulta: 3 novembre 2016].
10. «Necrologies (from 1969)» (en anglès i italià). Sacro Militare Ordine Constantiniano di San Giorgio. Arxivat de l'original el 19 d'abril 2016. [Consulta: 3 novembre 2016].