mineral nesosilicat From Wikipedia, the free encyclopedia
La gadolinita-(Y), ytterbita[2] o yttrita[3] és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la gadolinita-datolita. Aquest mineral va rebre el seu nom l'any 1800 en honor de Johan Gadolin, mineralogista i químic finès que va aïllar per primera vegada un òxid d'itri a partir d'aquest mineral en 1792. El sufix -(Y) és a conseqüència de la dominància de l'itri en la composició química. Sovint és lleugerament radioactiva degut a les traces d'urani i tori. Sovint és d'origen metamíctic. És l'anàleg d'itri de la gadolinita-(Ce) i la gadolinita-(Nd); i és complicat distingir-la de la hingganita-(Y).[1]
 Gadolinita-(Y) | |
|---|---|
-244305.jpg) Gadolinita-(Y) procedent d'Ytterbi (Suècia) | |
| Fórmula química | Y₂Fe2+Be₂Si₂O10 |
| Epònim | gadolinita, Johan Gadolin i itri  |
| Localitat tipus | Ytterby, Resarö, Vaxholm, Uppland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AJ.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AJ.20 |
| Dana | 54.2.1b.3 |
| Heys | 14.3.23 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10Å; b = 7,565(2) Å; c = 4,768(1) Å; β = 90,31(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | negre, negre verdós, marró |
| Fractura | desagregable, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6,5 a 7 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | verd grisenc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,36 a 4,77 g/cm³ (mesurada); 4,41 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,770 nβ = 1,790 nγ = 1,820 |
| Birefringència | δ = 0,050 |
| Angle 2V | mesurat: 85° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Símbol | Gad-Y |
| Referències | [1] |
La gadolinita-(Y) és un silicat de fórmula química Y₂Fe2+Be₂Si₂O10. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7.[1]
La gadolinita-(Y) s'ha descrit en més de 160 localitats arreu del món, a tots els continents tret de l'Antàrtida. Alguns minerals amb els quals es troba associada són: minerals del grup de l'al·lanita, minerals del grup de la Chevkinita, la fergusonita, la fluorita i el zircó.[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
