Festival Internacional de Cinema d'Estocolm
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Festival Internacional de Cinema d'Estocolm (en suec: Stockholms filmfestival) és un festival cinematogràfic anual que té lloc a Estocolm (Suècia).[1] Està dirigit per l'organització sense ànim de lucre homònima, amb el suport de la Diputació Provincial d'Estocolm, la municipalitat d'Estocolm i l'Institut Suec de Cinema.
| ||||
Nom en la llengua original | (sv) Stockholms filmfestival (en) Stockholm International Film Festival | |||
---|---|---|---|---|
Tipus | festival de cinema | |||
Vigència | 1990 - | |||
Mes de l'any | novembre | |||
Freqüència | anual | |||
Localització | Estocolm (Suècia) | |||
Estat | Suècia | |||
Lloc web | stockholmfilmfestival.se | |||
Té lloc al novembre i mostra al voltant de 180 pel·lícules, amb la intenció de destacar els cineastes joves i no establerts. De mitjana, una de cada tres pel·lícules presentades al festival és feta per un debutant, i a la secció de competició només hi participen directors que han fet un mínim de dues pel·lícules.
El festival va ser fundat el 1990 per Ignas Scheynius i Kim Klein juntament amb Git Scheynius, i va durar quatre dies. La pel·lícula que va inaugurar-lo va ser Wild at Heart, de David Lynch. L'any 1991 el programa ja s'havia allargat a deu dies. Durant 1998, en què Estocolm va ser la Capital Europea de la Cultura, es va introduir una nova secció de cinema asiàtic, i l'any 2000 va començar el projecte Junior, un festival separat per a joves cinèfils d'entre 6 i 16 anys.
L'estatueta del cavall de bronze, feta pel dissenyador gràfic Fredrik Swärd, s'inspira en el cavall Dala, una figura del folklore suec, i pesa 7'3 kg. S'entrega a la millor pel·lícula i als guanyadors del Premi a la Trajectòria i el Premi Visionari.[2]
Pel·lícules que han rebut el màxim guardó del festival:
Any | Pel·lícula | Director |
---|---|---|
1990 | The Natural History of Parking Lots | Everett Lewis |
1991 | Europa | Lars von Trier |
1992 | Reservoir Dogs | Quentin Tarantino |
1993 | 1, 2, 3, Sun | Bertrand Blier |
1994 | Pulp Fiction | Quentin Tarantino |
1995 | Institute Benjamenta | Brothers Quay |
1996 | Pretty Village, Pretty Flame | Srđan Dragojević |
1997 | Unmade Beds | Nicholas Barker |
1998 | The Wounds | Srđan Dragojević |
1999 | Les Convoyeurs Attendent | Benoît Mariage |
2000 | Ali Zaoua | Nabil Ayouch |
2001 | Bully | Larry Clark |
2002 | Irréversible | Gaspar Noé |
2003 | Schultze Gets the Blues | Michael Schorr |
2004 | Innocence | Lucile Hadžihalilović |
2005 | Northeast | Juan Diego Solanas |
2006 | Sherrybaby | Laurie Collyer |
2007 | 4 Months, 3 Weeks and 2 Days | Cristian Mungiu |
2008 | Frozen River | Courtney Hunt |
2009 | Kynodontas | Yorgos Lanthimos |
2010 | Winter's Bone | Debra Granik |
2011 | Oslo, 31. august | Joachim Trier |
2012 | Lore | Cate Shortland |
2013 | The Selfish Giant | Clio Barnard |
2014 | Bande de filles | Céline Sciamma |
2015 | Louder Than Bombs | Joachim Trier |
2016 | Bezbog | Ralitza Petrova |
2017 | Jeune Femme | Léonor Serraille |
2018 | Firecrackers | Jasmin Mozaffari |
2019 | Canción sin nombre | Melina León |
2020 | Berlin Alexanderplatz | Burhan Qurbani |
2021 | Nosorih | Oleg Sentsov |
2022 | Holy Spider | Ali Abbasi |
2023 | Los colonos | Felipe Gálvez Haberle |
S'entrega en honor i reconeixement de la contribució d'una persona al món del cinema.[2] Els guardonats han estat:
Des del 2004, el premi reconeix i encoratja els innovadors i visionaris del cinema contemporani.[2] Els guardonats han estat:
L'audiència vota la seva pel·lícula preferida de qualsevol secció del festival.[2] Les guanyadores han estat:
Any | Pel·lícula | Director |
---|---|---|
2000 | Boys Don't Cry | Kimberly Peirce |
2001 | Lost and Delirious | Léa Pool |
2002 | Japón | Carlos Reygadas |
2003 | The Station Agent | Thomas McCarthy |
2004 | Old Boy | Park Chan-wook |
2005 | Storm | Måns Mårlind i Björn Stein |
2006 | Little Miss Sunshine | Jonathan Dayton i Valerie Faris |
2007 | Juno | Jason Reitman |
2008 | Involuntary | Ruben Östlund |
2009 | The Cove | Louie Psihoyos |
2010 | Waste Land i This Is England '86 | Louie Psihoyos/Shane Meadows |
2011 | 50/50 | Jonathan Levine |
2012 | Call Girl | Mikael Marcimain |
2013 | 12 Years a Slave | Steve McQueen |
2014 | Mommy | Xavier Dolan |
2015 | Mustang | Deniz Gamze Ergüven |
2016 | Jo, Daniel Blake | Ken Loach |
2017 | Three Billboards Outside Ebbing, Missouri | Martin McDonagh |
2018 | Cafarnaüm | Nadine Labaki |
2019 | Jojo Rabbit | Taika Waititi |
2020 | Dinner in America | Adam Rehmeier |
2021 | Belfast | Kenneth Branagh |
2022 | The Banshees of Inisherin | Martin McDonagh |
2023 | Poor Things | Yorgos Lanthimos |
La Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica (FIPRESCI) tria una de les pel·lícules de la secció Open Zone per a concedir-li aquest guardó a la millor pel·lícula. El d'Estocolm va ser el quart festival cinematogràfic al món, després del de Canes, Berlín i Venècia, a tenir un jurat de FIPRESCI.[2] Les guanyadores han estat:
Any | Pel·lícula | Director |
---|---|---|
1990 | The Reflecting Skin | Philip Ridley |
1991 | Leningrad, November | Andreas Schmidt i Oleg Morozov |
1992 | Swoon | Tom Kalin |
1993 | La madre muerta | Juanma Bajo Ulloa |
1994 | Chungking Express | Wong Kar-wai |
1995 | Living in Oblivion | Tom DiCillo |
1996 | Fistful of Flies | Monica Pellizzari |
1997 | House of America | Marc Evans |
1998 | The Acid House | Paul McGuigan |
1999 | Boys Don't Cry | Kimberly Peirce |
2000 | Billy Elliot | Stephen Daldry |
2001 | Zuotian | Zhang Yang |
2002 | The Slaughter Rule | Alex i Andrew Smith |
2003 | Elle est des nôtres | Siegrid Alnoy |
2004 | Hela vägen | Aleksi Salmenperä |
2005 | Be with Me | Eric Khoo |
2006 | Jindabyne | Ray Lawrence |
2007 | Caramel | Nadine Labaki |
2008 | Better Things | Duane Hopkins |
2009 | Sin nombre | Cary Joji Fukunaga |
2010 | Winter's Bone | Debra Granik |
2011 | Tinker, Tailor, Soldier, Spy | Tomas Alfredson |
2012 | Everyday | Michael Winterbottom |
2013 | Nebraska | Alexander Payne |
2014 | Hungry Hearts | Saverio Costanzo |
2015 | Asphalte | Samuel Benchetrit |
2016 | American Honey | Andrea Arnold |
2017 | Basada en fets reals | Roman Polanski |
2018 | Guerra freda | Paweł Pawlikowski |
2019 | Grâce à Dieu | François Ozon |
2020 | Domangchin yeoja | Hong Sang-soo |
2021 | Petite Maman | Céline Sciamma |
2022 | Jang-e jahani sevom | Houman Seyyedi |
2023 | Kaibutsu | Hirokazu Koreeda |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.