Tom DiCillo

Tom DiCillo (Base Camp Lejeune, Jacksonville, estat de Carolina del Nord, 14 d'agost de 1953) és un director, cinematògraf i guionista estatunidenc de cinema independent.^[1]

Tom DiCillo

Biografia
Naixement	14 agost 1953 (71 anys) Marine Corps Base Camp Lejeune (Carolina del Nord)
Formació	New York University Tisch School of the Arts
Activitat
Ocupació	actor, director de fotografia, dramaturg, director de cinema, guionista, realitzador
Activitat	1984 -
Lloc web	tomdicillo.com

Carrera professional

Va estudiar escriptura creativa a la Universitat Old Dominion de Norfolk (Virgínia), i després direcció a l'escola de cinema de la Universitat de Nova York, per posteriorment treballar com a actor i director de fotografia abans de fer les seves pròpies pel·lícules.^[2] Durant la dècada del 1980 va treballar en tres ocasions amb Jim Jarmusch (Vacances permanents, Estranys al paradís i Coffee and Cigarettes), i també en projectes de Bette Gordon (Variety) i Eric Mitchell (Underground USA), entre d'altres.^[3] Pel seu debut a la pantalla gran com a director per Johnny Suede el 1991 va comptar amb Brad Pitt i Catherine Keener, que en aquells moments eren actors desconeguts;^[3] aquesta és una comèdia en la qual el seu protagonista (Pitt, fent de Johnny Suede) desitja esdevenir una estrella de rock. Comptava també amb l'aparició de Nick Cave interpretant el cantant Freak Storm, qui va demanar DiCillo que el contractés per aquest paper quan va llegir el guió a casa d'un amic comú.^[4] El guió en qüestió es basa en un diàleg teatral escrit pel mateix DiCillo feia un temps.^[3]

Posteriorment va realitzar Living in Oblivion (1995), una de les seves cintes més valorades; es tracta d'una pel·lícula sobre com fer cinema independent,^[1] aquest cop amb Steve Buscemi i novament amb Catherine Keener, i que són dos dels seus actors més habituals. A aquesta li seguirien les comèdies de costums Box Of Moonlight (1996), la romàntica The Real Blonde (1997) i la policial Double Whammy (2001), totes tres amb acollides més tèbies.^[2]

L'any 2003 va dirigir un episodi de la sèrie de televisió Monk, i el 2006 arribaria Delirious, una pel·lícula satírica amb Buscemi en el paper de paparazzi, i que va obtenir millors crítiques que les seves últimes cintes. Entre aquell any i el 2010 va dirigir cinc episodis de la sèrie Law & Order: Criminal Intent, i va seguir dirigint episodis de sèries com The Good Wife, Lights Out, Law & Order: Los Angeles i Law & Order: Special Victims Unit (totes quatre el 2011) i Chicago Fire (2012).^[2]

El 2010 va dirigir When You're Strange un documental sobre The Doors narrat per Johnny Depp on reflexiona sobre la banda.^[5][6]

Filmografia principal

Any	Títol	Com			Notes
		Director	Cinematògraf	Guionista
1980	Vacances permanents		Sí
1980	Underground USA		Sí
1983	Burroughs		Sí		documental de la sèrie documental Arena
1983	Variety		Sí
1984	Estranys al paradís		Sí
1986	Coffee and Cigarettes		Sí		curtmetratge
1987	Robert Wilson and the Civil Wars		Sí
1987	Robinson no niwa		Sí
1987	The Beat		Sí
1989	Laura Ley		Sí
1990	End of the Night		Sí
1990	Monsters		Sí		sèrie de televisió; episodi "Bed and Boar"
1991	Johnny Suede	Sí		Sí
1995	Living in Oblivion	Sí		Sí
1996	Box of Moonlight	Sí		Sí
1998	The Real Blonde	Sí		Sí
2001	Double Whammy	Sí
2003	Coffee and Cigarettes		Sí		curtmetratge Strange To Meet You
2003	Monk	Sí			sèrie de televisió; episodi "Mr. Monk Meets the Playboy"
2006	Delirious	Sí		Sí
2006-2010	Law & Order: Criminal Intent	Sí			sèrie de televisió; 5 episodis
2010	When You're Strange	Sí		Sí	documental sobre The Doors, de la sèrie documental American Masters
2011	The Good Wife	Sí			sèrie de televisió; episodi "Two Courts"
2011	Lights Out	Sí			sèrie de televisió; episodi "Combinations"
2011	Law & Order: Los Angeles	Sí			sèrie de televisió; episodi "Zuma Canyon"
2011	Law & Order: Special Victims Unit	Sí			sèrie de televisió; episodi "Blood Brothers"
2012	Chicago Fire	Sí			sèrie de televisió; episodis "It Ain't Easy" i "Mon Amour"

Premis i nominacions

Premis

• 1991: Lleopard d'Or al Festival Internacional de Cinema de Locarno per Johnny Suede^[3][7]
• 1995: Premi de l'Audiència i Grand Special Prize al Festival de Cinema de Deauville per Living in Oblivion^[7]
• 1995: Premi FIPRESCI al Festival de Cinema d'Estocolm per Living in Oblivion^[7]
• 1995: Premi Waldo Salt de Guió al Festival de Cinema de Sundance per Living in Oblivion^[7]
• 1995: Premi al Millor Nou Director al Festival Internacional de Cinema de Valladolid per Living in Oblivion,^[7] juntament amb Hola, ¿estás sola?, d'Icíar Bollaín
• 1996: Premi de l'Audiència a la millor pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Ljubljana per Living in Oblivion
• 2003: DVD Premiere Award per Double Whammy
• 2006: Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià per Delirious
  • Conquilla de Plata al millor director
  • Premi del Jurat al millor guió
  • Premi SIGNIS
• 2007: Premi Especial del Jurat al Festival Internacional de Cinema d'Istanbul per Delirious
• 2007: Premi AFI Filmmaker al millor director per Delirious
• 2011: Premi Grammy per American Masters: "The Doors: When You're Strange"

Nominacions

• 1991: Premi de la Crítica al Festival de Cinema de Deauville per Johnny Suede
• 1992: Gran Premi del Jurat al Festival de Cinema de Sundance per Johnny Suede
• 1995: Gran Premi del Jurat al Festival de Cinema de Sundance per Living in Oblivion
• 1995: Espiga d'Or al Festival Internacional de Cinema de Valladolid per Living in Oblivion
• 1996: Premi Independent Spirit al millor guió per Living in Oblivion
• 2006: Nominada a la Conquilla d'Or a la millor pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià per Delirious
• 2009: Gran Premi del Jurat al Festival de Cinema de Sundance per American Masters: "The Doors: When You're Strange"

Referències

1. Smoldering Auteur With a Short Fuse a The New York Times, 12-8-2007 (anglès)
2. Tom DiCillo a El Criticón (castellà)
3. Tom DiCillo by Bette Gordon Arxivat 2013-09-20 a Wayback Machine. BOMB Magazine, primavera de 1992 (anglès)
4. Nick Cave Monday #41: “Momma’s Boy” a The Rumpus, 24-6-2013 (anglès)
5. Tom DiCillo's 'When You're Strange' is unflattering for Jim Morrison, but offers no new insight a Daily News, 10-5-2010 (anglès)
6. Tom DiCillo: "Jim Morrison no era un dios ni un demonio" a El País, 2-12-2010 (castellà)
7. Tom DiCillo al web del Festival de Cinema de Sant Sebastià Arxivat 2012-02-05 a Wayback Machine. (castellà)

Enllaços externs

• Director Tom DiCillo and John Densmore Interview WHEN YOU’RE STRANGE, entrevista arran del seu documental When You're Strange a Collider.com, 2010 (anglès)