Erland Josephson

Erland Josephson (ˈæːɭand ˈʝuːsɛfsɔn; Estocolm, 15 de juny de 1923 − Estocolm, 25 de febrer de 2012) va ser un director teatral, actor i escriptor suec.

Erland Josephson

Biografia
Naixement	15 juny 1923 Kungsholm (Suècia)
Mort	25 febrer 2012 (88 anys) Adolf Fredriks parish (Suècia) (en)
Causa de mort	malaltia de Parkinson
Sepultura	Cementiri Jueu del Nord d'Estocolm, kvarter G grav 2440
Activitat
Ocupació	director de cinema, actor de cinema, realitzador, actor de teatre, escriptor, guionista, poeta
Activitat	1946 - 2006
Família
Cònjuge	Kristina Adolphson (1959–1989) Ulla Åberg Annika Tretow
Fills	Charlotta Larsson  () Barbro Larsson Ludvig Josephson  () Kristina Adolphson Fanny Josephson  () Kristina Adolphson
Pare	Gunnar Josephson
Germans	Åke Josephson Carl Olof Josephson
Premis
(2002)  De Nio's Special prizes (en) (1987)  Premi de Teatre de l'Acadèmia Sueca (1973)  Litteris et artibus  premi Eugene O'Neill

Trajectòria

Uns d'aquells més grans intèrprets suecs del segle xx, Erland Josephson va ser un actor de cinema i de teatre de ressò internacional. Després va ser director teatral i cinematogràfic, així com escriptor.

És sobretot conegut per la seva actuació en desenes de pel·lícules dirigides pel seu amic Ingmar Bergman; treballar amb ell des de l'inici, a 1946 (en un petit paper), fins a l'última pel·lícula d'aquest, el 2003. Però també va actuar amb altres valuosos cineastes com Andrei Tarkovsky, Greenaway, István Szabó o Theodoros Angelopoulos.

Va succeir a Ingmar Bergman) com a director del gran teatre d'Estocolm, el Dramaten (Kungliga Dramatiska Teatern), des de 1966 fins a 1975, i va continuar la revolució realitzada pel seu predecessor.

Va publicar diverses novel·les, contes, poemes i drames. A més va ser director de diverses pel·lícules. El 1980, va dirigir i va protagonitzar Revolució Marmalade, amb la qual va participar en el 30è Festival Internacional de Cinema de Berlín.

Va morir al febrer de 2012, després d'haver patit la malaltia de Parkinson.

Filmografia

• Plou sobre el nostre amor (Bergman, 1946)
• Eva (Molander, 1948)
• A l'alegria (Bergman, 1950)
• Al llindar de la vida (1957)
• Ansiktet (Bergman, 1958)
• Nära livet (Bergman, 1958)
• För att inte tala om alla dessa kvinnor (Bergman, 1964)
• The Girls (1968)
• Vargtimmen (Bergman, 1968)
• Passió (Bergman, 1969)
• Crits i murmuris (Bergman, 1972)
• Secrets d'un matrimoni (Bergman, 1973)
• La flauta màgica (Bergman, 1975)
• Cara a cara (Bergman, 1976)
• Més enllà del bé i el mal (Liliana Cavani, 1977)
• Sonata de tardor (Bergman, 1978)
• La primera polka (Klaus Emmerich, 1979)
• Marmalade Revolution (Erland Josephson, 1980)
• Montenegro (Dusan Makavejev, 1981)
• The Melody Haunts My Memory (Rajko Grlic, 1981)
• Fanny i Alexander (Bergman, 1982)
• Variola Vera (Goran Markovic, 1982)
• Bella Donna (Peter Keglevic, 1983)
• Nostàlgia (Tarkovsky, 1983)
• Efter repetitionen (Bergman, 1984)
• Sacrifici (Tarkovsky, 1986)
• Hanussen (István Szabó, 1988)
• Migracions (1988)
• La insostenible lleugeresa del ser (1988)
• God Afton, Herr Wallenberg (Kjell Grede, 1990)
• Cita amb Venus (Meeting Venus) (1991)
• Els llibres de Prospero (Prospero's Books) (Peter Greenaway, 1991)
• Somni de Strindberg (1994)
• To Vlemma tu Odissea (Angelopoulos, 1995)
• En presència d'un clown (Bergman, 1997)
• Faithless (Liv Ullman, 2000; guió de Bergman)
• Now (2002)
• Saraband (Bergman, 2003)
• Il Papa buono, Giovanni Ventitreesimo, TV (Ricky Tognazzi, 2003)
• Dag och Natt (Simon Staho, 2004), narrador
• Dobro ustimani mrtvaci (Benjamin Filipovic, 2005)
• Wellkåmm to Verona (Suzanne Osten, 2006)

Escrits

• A Story About Mr Silberstein
• Spegeln och en portvakt, 1946
• Spel med bedrövade artister, 1947
• ENSAM och fri, 1948
• De vuxna barnen, 1952
• En berättelse om herr Silberstein, 1957
• Loppans kvällsvard, 1986
• Kameleonterna, 1987
• Gubbröra, 1994
• Reskamrater, 2009

Premis i nominacions

Nominacions

• 1980. Os d'Or per Marmeladupproret