espècie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
L'eucaliptus blau (Eucalyptus globulus)[2] és un arbre de la família de les mirtàcies originari del sud-est d'Austràlia, tot i que, actualment, es cultiva extensament fora de la seva regió original, ja que ha estat exportat per a la jardineria i la repoblació forestal. En català, l'eucaliptus es coneix també amb els noms d'eucaliptus blau de Tasmània, arbre de la salut, eucaliptus de llei o eucaliptus ver.
Eucalyptus globulus  | |
|---|---|
 E. globulus | |
| Dades | |
| Font de | oli d'eucaliptus i mirtol |
| Planta | |
| Color de les flors | blau |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 61912929 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Myrtales |
| Família | Myrtaceae |
| Tribu | Eucalypteae |
| Gènere | Eucalyptus |
| Espècie | Eucalyptus globulus Labill., 1800 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
L'Eucalyptus globulus és originari d'Austràlia i Tasmània però la seva distribució s'ha estès per Amèrica del Sud, Europa, Àfrica, Estats Units, Nova Zelanda i Àsia[1] on arriba a competir ecològicament amb les espècies autòctones.
Fora del seu hàbitat original, la reforestació monocultural amb eucaliptus blau va adverar-se problemàtica pel seu efecte negatiu sobre la biodiversitat. Tot i créixer molt ràpidament, empobreix el terra i el metabolisme hídric.[3] Als Països Catalans són principalment les suredes tradicionals que són amenaçades.[4]
Es distribueix per tota la conca mediterrània. A Catalunya, les plantacions d'eucaliptus es concentren al Baix Empordà, el Delta de l'Ebre, el Gironès i la Selva.
Prefereix sòls lleugerament àcids i zones fresques i humides. No resisteix el fred intens i és una mica sensible a les sequeres perllongades. S'ha cultivat intensament per eliminar la humitat en zones pantanoses. Floreix al setembre - octubre.
Eucalyptus, prové del grec eû = ben i kalyptós = cobrir, que fa referència a l'opercle que tanca el calze en la flor.[5] Globulus significa arrodonit, referint-se probablement a la flor o al fruit.
És un arbre monoic, de 30 a 35 metres d'alçada que pot arribar a mesurar 100 m en el seu hàbitat natural.[6] Rel axonomorfa amb les tiges blanquinoses. Els eucaliptus tenen una escorça (ritidoma) que es desprèn a tires i deixa el tronc llis i de colors clars en els exemplars adults. Les fulles presenten dimorfisme, són coriàcies, falciformes i perennes. La seva forma varia segons l'edat de la branca. Per una banda, les fulles de les branques joves són ovalades, oposades, sense pecíol (sèssils), de base cordada, de color gris-blavós, d'uns 7-16 cm de longitud per 4-8 cm d'amplada i erectes (miren amunt). Les fulles de branques adultes són alternes, peciolades, asimètriques, falciformes o ovalades, rarament erectes. Mesuren uns 10-13 cm de longitud i 3-4 cm d'ample. La seva textura és una mica coriàcies, són de color verd fosc, amb la nervació marcada, i pèndules (miren avall). Les fulles es disposen en un pla vertical, de manera que reben la llum de manera igual pels dos costats i no s'hi pot distingir l'anvers del revers. Tant unes com les altres tenen les característiques glàndules secretores en el mesòfil, que són visibles a contrallum com a punts més clars. Les inflorescències són solitàries o en grups de 2-3, a les aixelles de les branques superiors. Les flors són hermafrodites, solitàries sobre un peduncle curt. Són grans (fins a 3 cm de diàmetre), sense sèpals. Els pètals estan soldats (gamosèpals) formant una estructura semiesfèrica que es desprèn deixant al descobert nombrosos estams torts cap a l'interior. El calze i corol·la es troben fusionats formant un receptacle (opercle) llenyós. L'androceu està constituït per nombrosos estams molt sobresortits i d'un color vermell intens. Gineceu amb ovari ínfer o seminífer. Els fruits són càpsules llenyoses, incrustades en el calze, de 4-5 valves, campaniformes, de color glauc i cobertes d'una pols blanquinosa. Les seves dimensions són d'aproximadament 1.4 a 2.4 cm de diàmetre, i contenen nombroses llavors, tot i que només en maduren una o dues de cada valva, són petites i de diferents formes i colors.
És una espècie que pel despreniment d'escorça, branques i fulles altament inflamables suposa un alt rics d'incendis forestals, especialment en èpoques de l'any seques.[7] Aquest risc pot ser previngut mitjançant la mesura i monitoratge d'un índex per a la prevenció d'incendis forestals.[8]
A més, els efectes dels seus incendis impliquen "no solament la modificació de l'estructura i composició de la vegetació sinó que també poden arribar a afectar els processos ecosistèmics.[9]
Quan una zona d'eucaliptus incendiada és replantada d'eucaliptus es provoca que els incendis posteriors siguen amb més probabilitat més intensos per la menor taxa de descomposició del fullatge i altres elements fàcilment inflamables.[10]
L'ús de proveïment de fusta és típic en aquesta espècie.[9] El seu creixement i regeneració presenta una taxa molt alta després de la plantació posterior als incendis forestals sempre que es done una gran quantitat d'aigua.[10]
La droga (Eucalypti folium) està formada per les fulles de les branques adultes i els fruits (olis essencials).
L'eucaliptus acostuma a ser ben tolerat, i només en ocasions especials pot produir reaccions adverses. Aquestes poden ser: digestives (nàusees, vòmits o diarrees), neurològiques/psicològiques. Pot ser neurotòxic per accelerar el metabolisme hepàtic d'alguns anestèsics, analgèsics i tranquil·litzants. El seu oli essencial no pot ser aplicat directament sobre la cara de nens petits o lactants. Es considera que la ingestió de 30 ml del seu oli essencial és letal. Els símptomes tòxics són ràpids: dolor abdominal, vòmits espontanis, problemes respiratoris, depressió respiratòria, taquicàrdia, convulsions i deliri. No es recomana prendre'l durant l'embaràs i la lactància.
Degudes al seu oli essencial:
Els colons australians el van anomenar "arbre de la goma blava", perquè segrega una substància resinosa. L'eucaliptus va ser descobert a la costa sud-est de Tasmània el 1792-93 per Jacques-Julien Houton Labillardière (1755-1834) i descrit per ell el 1799. El 27 de novembre de 1962 va ser proclamat com a emblema floral de Tasmània.
La seva introducció en la medicina va ser deguda al baró Ferdinand von Müller, director del jardí botànic de Melbourne (1857-1873). Ell va suggerir que l'oli essencial de l'eucaliptus podia ser utilitzat com a desinfectant en les zones afectades per febres. S'ha utilitzat també per assecar la humitat del terra i així evitar la proliferació d'insectes nocius que produeixen la malària. Actualment, el seu cultiu extensiu presenta fins i tot problemes ecològics, ja que el seu ràpid creixement pot arribar a alterar la flora autòctona.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
