Estació de Flaçà

L'Estació de Flaçà és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Flaçà, a la comarca del Gironès. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia regional R11 i de la línia de rodalia RG1 de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora. L'edifici és una obra de Flaçà (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.^[1]

Flaçà
Informació general
Adreça	Pl. de l'Estació, la Bolla
Municipi	Flaçà (Gironès)
Serveis
Propers trens	79303
Operador	Renfe Operadora
Propietari	Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Nombre vies	4
Nombre andanes	2
Passatgers	164.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Regionals
42° 02′ 50″ N, 2° 57′ 22″ E
Característiques
Estat d'ús	en funcionament
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Altitud	399 m
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	20988

Mapa sinòptic Línia RG1

Llegenda direcció Cerbère Portbou Fi Colera Llançà Vilajuïga Figueres Vilamalla Sant Miquel de Fluvià Riu Fluvià Camallera Sant Jordi Desvalls Riu Ter Flaçà Bordils-Juià Celrà Riu Onyar Girona Fornells de la Selva Riudellots Caldes de Malavella Sils Maçanet-Massanes direcció Estació de Sants per Granollers Centre Tordera Blanes Malgrat de Mar Santa Susanna Pineda de Mar Calella Sant Pol de Mar Canet de Mar Arenys de Mar Caldes d'Estrac Sant Andreu de Llavaneres Mataró Cabrera de Mar - Vilassar Vilassar de Mar Can Pou - Camp de Mar (fora de servei) Premià de Mar Ocata El Masnou Montgat Nord Montgat Badalona Sant Adrià de Besos direcció Granollers Centre El Clot direcció Estació de Sants per Passeig de Gràcia direcció La Sagrera - Meridiana Arc de Triomf Barcelona Catalunya direcció Passeig de Gràcia Barcelona Sants direcció Castelldefels L'Hospitalet de Llobregat Fi direcció Molins de Rei

Mapa sinòptic línia R11

Llegenda Direcció Cotlliure Cervera de la Marenda/Cerbère Fi Frontera francesa Túnel sota els Pirineus Portbou Inici Colera Llançà Vilajuïga Riu la Muga LAV a Perpinyà Figueres-Vilafant Figueres Vilamalla LAV a Girona Sant Miquel de Fluvià Riu Fluvià Camallera Sant Jordi Desvalls Riu Ter Flaçà Bordils-Juià Celrà LAV a Figueres-Vilafant Riu Onyar Riu Ter Girona soterrament de les dues línies a Girona LAV a Barcelona Fornells de la Selva Riudellots Caldes de Malavella Sils Maçanet-Massanes direcció Mataró Hostalric Riells i Viabrea - Breda Gualba Sant Celoni Granollers Centre direcció Montcada Bifurcació ramal de les aigües Torre Baró Sant Andreu Fabra i Puig direcció Sant Adrià (ramal Besòs) Sagrera-TAV La Sagrera - Meridiana direcció Sagrera-TAV direcció Sants (túnel de Provença) El Clot direcció Estació de França ramal Glòries Arc de Triomf Estació de França Passeig de Gràcia Plaça Catalunya direcció Provença direcció Plaça Catalunya direcció Sagrera-TAV (túnel de Provença) Barcelona Sants Fi direcció Camp de Tarragona direcció Bellvitge direcció L'Hospitalet de Llobregat té com a origen Barcelona Sants destinació Cervera de la Marenda/Cerbère té com a origen Portbou destinació Barcelona Sants

L'any 2016 va registrar l'entrada de 164.000 passatgers.^[2]

Història

El 17 de desembre de 1877 s'inaugurava el tram de línia entre Girona i Figueres, construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) entre Girona i Figueres.^[3] A partir d'aquell moment l'estació de Flaçà constituiria un punt important dins aquesta línea, amb parada obligada de tots els trens, ja que la seva situació la fa ser un nus de comunicacions amb el Baix Empordà, la Costa Brava, etc.^[1]

Al cap d'un temps s'instal·larà a prop seu l'estació del carrilet de Girona a Palamós, actualment desaparegut, esdevenint aquest lloc el punt més vital del municipi.^[1]

L'any 2010 Companyia Nocturna estrena a Barcelona el muntatge teatral "El Último Tren" d'Isaac Badia. Una història inspirada en l'estació de Flaçà on dos adolescents perden a Flaçà l'últim tren que pretenien agafar la nit que decideixen escapar-se de casa.^[4]

Edifici

L'edifici respon al model al model que es va dissenyar en aquell moment per a moltes de les estacions d'aquesta línia, amb un edifici de viatgers i un moll de mercaderies.^[5] L'edifici és un exemple d'edificis que van reemplaçar els originals per construccions més funcionals que les antigues estacions.^[6][1] És de planta rectangular amb coberta de teula plana a dues vessants. És suportada per cairats i té una àmplia barbacana. L'estructura és formada per pilarets i amplis cavalls de fusta i parets de tancament de rajol massís. Tant els pilars com els amplis cavalls de fusta s'acusen en les façanes.^[1] Del mateix estil i època es conserven els serveis i el magatzem.^[1]

Serveis ferroviaris

Procedència/Destinació	<	Línia	>	Procedència/Destinació
Rodalia de Girona
L'Hospitalet de Llobregat	Bordils-Juià		Sant Jordi Desvalls	Figueres Portbou
Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Barcelona-Sants	Bordils-Juià Girona¹		Sant Jordi Desvalls Figueres²	Figueres Portbou Cervera de la Marenda

1. Els Catalunya Exprés no efectuen parada ni a Bordils-Juià ni a Celrà sent la següent o anterior Girona.
2. Els Catalunya Exprés no efectuen parada entre Flaçà i Figueres sent la següent o anterior Figueres.

Galeria d'imatges

• 
  Edifici i accés a l'estació
• 
  Vies i andanes de l'estació
• 
  Regional R11 Portbou per via 2
• 
  Rodalia RG1 Barcelona/l'Hospitalet per Mataró per via 1

Projectes

La creació del TramGavarres (servei de tren tramvia) que aprofitaria el tram existent entre Riudellots i Flaçà per crear una anella ferroviària per connectar el centre de les comarques gironines i la Costa Brava.^[7]

La Cambra de Comerç va fer públic un document on recomana que el by-pass de mercaderies que s'ha de realitzar a l'estació de Girona inclogui les estacions de Celrà, Bordils-Juià i Flaçà per evitar la saturació amb el sistema de rodalia. Inicialment aquest el nou ramal de mercaderies hauria d'acabar a Celrà.^[8]

Referències

1. «Estació de Flaçà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 novembre 2016].
2. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
3. «Conegueu la línia R11». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2012-01-13. [Consulta: 11 gener 2012].
4. «El último tren». El último tren. [Consulta: 29 gener 2012].
5. «Flaçà». trenscat. [Consulta: 16 gener 2012].
6. «El ferrocarril a Catalunya i la seva evolució». Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Arxivat de l'original el 2011-09-08. [Consulta: 15 gener 2012].
7. «TramGavarres: projecte de mobilitat per al segle XXI». CILMA. Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona, 2008. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 gener 2012].
8. «Un estudi aconsella allargar el ramal de mercaderies de Girona fins a Flaçà per no saturar la línia de tren». El Punt Avui, 25-09-2009. [Consulta: 15 gener 2012].

Vegeu també

• Llista d'estacions d'Adif a Catalunya
• Xarxa ferroviària de Catalunya