Escala de Mohs
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escala de Mohs de la duresa de minerals caracteritza la resistència al ratllat de diversos minerals a partir de la capacitat d'un material dur per a ratllar-ne un de més tou.[1] Fou creada el 1812 pel geòleg i mineralogista alemany Friedrich Mohs, i es tracta d'una de les moltes definicions de la duresa en la branca de la ciència de materials.[2] El mètode de comprovar la duresa mirant quins materials poden ratllar-ne d'altres, però, ve de l'antiguitat: fou mencionat per primera vegada per Teofrast en el seu tractat Sobre pedres (ca. 300 aC), seguit per Plini el Vell en la seva Naturalis Historiae (ca. 77 dC).[3][4][5]
L'escala de Mohs de duresa de materials es basa en la capacitat d'una mostra natural de matèria per ratllar-ne una altra. Les mostres de material usades per Mohs són totes minerals, és a dir, substàncies pures que es troben a la natura. Les roques estan formades per un o més minerals. Com que en el moment de dissenyar l'escala el material més dur conegut era el diamant, aquest mineral es troba a dalt de tot d'aquesta. La duresa d'un material es mesura en l'escala buscant el material més dur que el material en qüestió pot ratllar, i/o el material més tou que pot ratllar el material en qüestió. Per exemple, si un material és ratllat per l'apatita però no per la fluorita, la seva duresa en l'escala de Mohs seria d'entre 4 i 5.[6]
L'escala de Mohs és purament ordinal. Per exemple, el corindó (9) és el doble de dur que el topazi (8), però el diamant (10) és quatre vegades més dur que el corindó. La taula a continuació mostra la comparació amb la duresa absoluta mesurada amb un duròmetre acompanyada d'exemples fotogràfics.[7][8]
La taula a continuació mostra substàncies addicionals que poden situar-se entre els nivells enters.
A continuació es mostra una comparació entre les dureses de Mohs i de Vickers.
| Mineral | Duresa de Mohs | Duresa de Vickers kg/mm² |
|---|---|---|
| Grafit | 1–2 | VHN10=7–11 |
| Estany | 1½ | VHN10=7–9 |
| Bismut | 2–2½ | VHN100=16–18 |
| Or | 2½ | VHN10=30–34 |
| Argent | 2½ | VHN100=61–65 |
| Calcocita | 2½–3 | VHN100=84–87 |
| Coure | 2½–3 | VHN100=77–99 |
| Galena | 2½ | VHN100=79–104 |
| Esfalerita | 3½–4 | VHN100=208–224 |
| Heazlewoodita | 4 | VHN100=230–254 |
| Carrolita | 4½–5½ | VHN100=507–586 |
| Goethita | 5–5½ | VHN100=667 |
| Hematita | 5–6 | VHN100=1.000–1.100 |
| Cromita | 5½ | VHN100=1.278–1.456 |
| Anatasa | 5½–6 | VHN100=616–698 |
| Rutil | 6–6½ | VHN100=894–974 |
| Pirita | 6–6½ | VHN100=1.505–1.520 |
| Bowieita | 7 | VHN100=858–1.288 |
| Euclasi | 7½ | VHN100=1.310 |
| Crom | 8½ | VHN100=1.875–2.000 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
