Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980

El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979. Foren convocades a votar 4.436.459 persones majors de 18 anys i amb dret a vot a Catalunya. Les eleccions serviren per a escollir als 135 parlamentaris de la primera legislatura democràtica. Acudiren a votar 2.725.558 persones, amb una participació del 61,44 per cent.

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
← 1932  1984  →
Data	20 març 1980
Tipus	eleccions al Parlament de Catalunya
Càrrec a elegir	135 diputat al Parlament de Catalunya ≈ primera legislatura de la Catalunya autonòmica. Durada del mandat: 4 anys
Participació
4.432.776 2.718.888    61.34٪ 2.705.413      17.960    13.475
Resultat de la votació
CiU  — Jordi Pujol i Soley 752.943   27.83٪ Diputat 43 PSC  — Joan Reventós i Carner 606.717   22.43٪ Diputat 33 PSUC  — Josep Benet i Morell 507.753   18.77٪ Diputat 25 CC-UCD  — Anton Cañellas i Balcells 286.922   10.61٪ Diputat 18 ERC  — Heribert Barrera i Costa 240.871   8.9٪ Diputat 14 PA  — Francisco Hidalgo Gómez 71.841   2.66٪ Diputat 2
Causa immediata de
8 maig 1980: Govern de Catalunya 1980-1984

El partit més votat fou Convergència i Unió qui, amb 752.943 vots (un 27,68 per cent) i el seu lema de campanya, ''Ara convé'',^[1] obtingué 43 escons, 10 més que la segona força política, el Partit dels Socialistes de Catalunya.

Després de la formació del Parlament de Catalunya, el candidat de Convergència i Unió, Jordi Pujol, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, gràcies als vots dels 18 diputats de Centristes de Catalunya i dels 14 d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Antecedents

La mort del dictador Francisco Franco el 1975 i l’inici de la transició espanyola a la democràcia van conduir a les negociacions entre el govern espanyol de l’aleshores president, Adolfo Suárez, i el president català a l'exili, Josep Tarradellas, sobre la qüestió de l’autonomia catalana, que va conduir al restabliment del govern regional català el 5 d'octubre de 1977 i al retorn de Tarradellas a Catalunya el 23 d'octubre. Es van iniciar noves negociacions entre els partits polítics catalans per a la redacció d’un nou estatut d’autonomia, que es coneixeria com a “Estatut de Sau”, que se sotmetria a revisió el 29 de desembre de 1978 i que asseguraria a les Corts Generals del 13 d'agost de 1979. Després de ser ratificat en referèndum, obtingué l'aprovació definitiva a les Corts i es publicà al Butlletí Oficial de l'Estat el 22 de desembre, obrint el camí a la celebració de les primeres eleccions regionals catalanes des de la Segona República espanyola.

Dades generals

• Cens: 4.432.776
• Meses: 5.906
• Votants: 2.718.888 (61,34%)
• Abstenció: 1.713.888 (38,66%)
• Vots:

• Vàlids: 2.705.413 (99,50%)
• a candidatures: 2.687.453 (98,84%)
• en blanc: 17.960 (0,66%)
• nuls: 13.475 (0,50%)

Resultats

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Amb una participació del 61,3%, que els líders polítics de l'època consideraven alta, Convergència i Unió (CiU) es va constituir com la força política més gran amb un 27,8% dels vots i 43 escons, Una sorprenent victòria sobre el PSC, que esperava formar el nou govern regional de Catalunya. En canvi, els socialistes aconseguiren el 22,4% dels vots i 33 escons, perdent molts vots en comparació amb les anteriors eleccions generals del 1979. Açò es va veure com un càstig electoral a la posició ambigua del PSC sobre la qüestió del nacionalisme català — que va costar el suport dels votants de la burgesia catalana de centreesquerra, perdent-los tant al PSUC (que va obtenir el 18,8% dels vots i 25 escons) com a ERC (8,9% dels vots i 14 escons), però també les tensions internes en curs entre la facció més catalanista formada per ex-membres del Partit Socialista de Catalunya – membres del Congrés i la facció més espanyolista de l’antiga Federació Socialista Catalana, així com la de Joan Reventós. Poc atractiu entre els votants de la classe treballadora.

Els resultats de l’aliança Centristes de Catalunya es van considerar negatius, després d’aconseguir només el 10,6% dels vots i 18 escons en comparació amb el 19,3% que havia obtingut a les eleccions generals de 1979. Ací varen perde vots a favor de la CiU de Jordi Pujol per evitar que es pogués formar un govern comunista socialista. El Partit Andalús va aconseguir entrar al Parlament amb un 2,7% dels vots i 2 escons, després de superar per poc el llindar del 3% a la província de Barcelona. Es diu que el president en funcions, Josep Tarradellas, va votar en blanc després que els seus intents de presentar-se a la reelecció resultessin infructuosos enmig de la seva creixent desconfiança envers els partits polítics catalans.

A nivell estatal, els resultats es van veure com un fracàs en la consolidació del bipartidisme UCD-PSOE, però també com un seguit de derrotes electorals per a la UCD: només portant un any de la legislatura de les eleccions de 1979, el partit governant a Espanya havia fallat en el referèndum d’iniciativa d’autonomia andalusa, havia obtingut un resultat humiliant a les eleccions autonòmiques basques —on va perdre el 53,5% dels seus votants de 1979— i va tenir pèrdues considerables a Catalunya que ascendien a uns 226.000 dels 513.000 vots del 1979. Finalment, a això se sumaria la decepció per la baixa participació en el referèndum de l’Estatut d’autonomia gallec de 1980 i altres contratemps electorals a les eleccions parcials del Senat de novembre de 1980 a Almeria i Sevilla, amb el deteriorament de la figura pública d’Adolfo Suárez que va provocar un augment de la lluita interna dins del partit i a la seva dimissió com a primer ministre el gener del 1981. Les enormes pèrdues obtingudes per la UCD a les eleccions regionals gallegues del 1981 farien que el partit entrés en un estat de crisi i decadència, que culminaria amb derrotes contundents a Andalusia l'any 1982.

Només es presenten les candidatures amb més de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1980

Candidatures		Vots 1980	% Vot 1980	Parl. 1980	Vots 1932	% Vot 1932	Parl. 1932
	Convergència i Unió (CiU)	752.943	27,83	43	-	-	-
	Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)	606.717	22,43	33	-	-	-
	Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)	507.753	18,77	25	-	-	-
	Centristes de Catalunya-Unió de Centre Democràtic (CC-UCD)	286.922	10,61	18	-	-	-
	Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)	240.871	8,90	14	?	65,88	56
	Partit Socialista d'Andalusia-Partit Andalús de Catalunya (PSA-PAC)	71.841	2,66	2	-	-	-
	Solidaritat Catalana (SC)	64.004	2,37	0	-	-	-
	Nacionalistes d'Esquerra (NE)	44.798	1,66	0	-	-	-
	Unitat pel Socialisme-CUPS (UPS-CUPS)	33.086	1,22	0	-	-	-
	Fuerza Nueva (FN)	27.807	1,03	0	-	-	-
	Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional de Catalunya (BEANC)	14.077	0,52	0	-	-	-
	Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC)	12.963	0,48	0	-	-	-
	Unitat Comunista (UC)	8.198	0,30	0	-	-	-
	Falange Española de las J.O.N.S. (FEJONS)	6.637	0,25	0	-	-	-
	Partido Nacional Independiente (PNI)	4.741	0,18	0	-	-	-
	Conservadors de Catalunya (CC)	4.095	0,15	0	-	-	-

Investidura del president

Primera Volta Majoria Absoluta (68 diputats) Requerida
Candidat: Jordi Pujol i Soley	Grups Polítics	CiU	PSC-PSOE	PSUC	CC-UCD	ERC	PSA-PA	TOTAL
	Sí	43						43
	No		33	24			2	59
	Abstencions				18	13
	Absències			1		1		2

Segona Volta Majoria Simple Requerida
Candidat: Jordi Pujol i Soley	Grups Polítics	CiU	PSC-PSOE	PSUC	CC-UDC	ERC	PSA-PA	TOTAL
	Sí	43			18	14		75
	No		33	24			2	59
	Abstencions							0
	Absències			1				1

Diputats elegits

CiU	PSC-PSOE	PSUC	CC-UCD	ERC	PSA-PAC
Barcelona Jordi Pujol i Soley Miquel Coll i Alentorn Macià Alavedra i Moner Josep Maria Cullell i Nadal Pere Pi-Sunyer i Bayo Francesc Xavier Bigatà i Ribé Josep Maria Ainaud de Lasarte Marià Vila-Abadal Vilaplana Josep Laporte i Salas Helena Ferrer i Mallol Jaume Fonolleda i Aspert Joaquim Pibernat i Lleyxà Pere Parera i Cartró Jaume Camps i Rovira Ramon Camp i Batalla Ferran Pont i Puntigam Joan Colomines i Puig Ramon Pla i Nadal Josep Garrell i Pubill Alfred Albiol i Paps Josep Maria Casals i Guiu Simeó Selga i Ubach Ferran Camps Vallejo Raimon Escudé i Pladellorens Antoni Subirà i Claus Ignasi Carner i Jorba Girona Joan Vidal i Gayolà Ramon Sala i Canadell Concepció Ferrer i Casals Josep Maria Nolla i Panadès Ricard Masó i Llunes Jordi Martínez Planas Trinitat Neras Plaja Lleida Joan Oró i Florensa Delfí Robinat Elías Lluís Virgili i Farrà Josep Borràs i Gené Miquel Verdeny Enrich Tarragona Jordi Escoda i Vila Enric Olivé Martínez Joan Josep Martí i Ferré Joan Ventura i Solé Joan Descals i Esquius	Barcelona Joan Reventós i Carner Josep Andreu i Abelló Carlos Cigarrán Rodil Eduard Martín Toval Joan Codina i Torres Lluís Armet i Coma Felip Lorda Alaiz Juanjo Ferreiro i Suárez Joan Cornudella i Barberà Luis Andrés García Sáez Antoni Santiburcio i Moreno Higini Clotas i Cierco Joan Comas i Basagañas Isidre Molas i Batllori Joan Baptista Prats i Català Esteban Casado Poveda Rosa M. Barenys Martorell Francesc Casares Potau Joan Oliart i Pons José Eduardo González Navas Esteve Tomàs i Torrens Joaquim Jou i Fonollà Girona Xavier Guitart i Domènech Salvador Sunyer i Aymerich José Montero García Daniel Terradellas i Redon Lleida Pere Ayguadé i Ayguadé Francisco Craviotto Blanco Joan M. Ganyet i Solé Tarragona Marta Ángela Mata i Garriga Laureà Pérez Ciudad Josep Maria Simó i Huguet Joan Maria Roig i Borràs	Barcelona Josep Benet i Morell Antoni Gutiérrez Díaz Francesc Frutos i Gras M. Dolors Calvet i Puig Juan Ramos Camarero Ramon Espasa i Oliver Xavier Folch Recasens Jordi Borja Sebastià Alfons Carles Comín Ros Antoni Lucchetti Farré Rafael Ribó i Massó Celestino Andrés Sánchez Ramos Justiniano Martínez Medina Teresa Eulàlia Calzada Isern Marcel Planellas Aran Luis Valentín Fernández de Velasco Alfredo Amestoy Sáenz Pere Portabella i Ràfols Francesc Padullés Esteban Antoni Cuadras Camps Girona Lluís Medir i Huerta Lleida Pere Ardiaca i Martí Tarragona Maties Vives March Agustí Forné Roé Miguel López Tortosa	Barcelona Anton Cañellas i Balcells Eduard Punset i Casals Vicente Capdevila Cardona Higinio Torras Majem Agustín Luna Serrano Alexandre Pedrós i Abelló Alfonso Pérez Guerra Girona Marià Lorca i Bard Enrique Manuel-Rimbau Tomás Albert Planasdemunt i Gubert Lleida Pedro Roselló Esteban Francisco Javier Puig Andreu Josep Meseguer i Utgé Juan Besa Esteve Tarragona José Clua Queixalós José Manuel Panisello Zaragoza Joan Manuel Margalef Miralles Ramon Franch Baiges	Barcelona Heribert Barrera i Costa Joan Hortalà i Arau Francesc Vicens i Giralt Josep Maria Poblet i Guarro Josep Fornas i Martínez Ramon Viñals i Soler Jesús Prujà i Puig Albert Alay i Serret Girona Francesc Dalmau i Norat Marçal Casanovas i Guerri Lleida Antoni Puigvert i Gorro Víctor Torres i Perenya Tarragona Josep Roig i Magriñà Francesc Subirà i Rocamora	Barcelona Francisco Hidalgo Gómez José Acosta Sánchez

Vegeu també

• Eleccions al Parlament de Catalunya.

Enllaços externs

• Resultats globals i per circumscripcions Arxivat 2017-03-13 a Wayback Machine.
• Totes les dades de les eleccions de 1980

Referències

1. Antich, José, 1955-. El virrei : és Jordi Pujol un fidel aliat de la Corona o un cavall de Troia dins de la Zarzuela?. 1. ed. Barcelona: Planeta, 1994. ISBN 84-08-01118-9.