Antoni Santiburcio i Moreno

Antoni Santiburcio i Moreno (Jaén, 22 de novembre de 1954 - Barcelona, 8 de juliol de 2001) fou un sindicalista i polític català

Antoni Santiburcio i Moreno

Biografia
Naixement	22 novembre 1954 Jaén (Espanya)
Mort	8 juliol 2001 (46 anys) Barcelona
Tinent d'alcalde Barcelona
30 juny 1987 – 8 juliol 2001
Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1984
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
Dades personals
Residència	Barcelona
Formació	Universitat Laboral de Còrdova Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, electricista, advocat, sindicalista, economista
Partit	Partit Socialista Obrer Espanyol (1972–) Partit dels Socialistes de Catalunya
Membre de	Unió General de Treballadors (1972–)

El 1972 es va afiliar a la UGT de Jaén, de la mà de Cándido Méndez, i al PSOE, de la d'Alfonso Guerra, i participà en les lluites estudiantils de la Universitat Laboral de Còrdova (1973-1974), on estudiava física i economia i en les quals fou detingut. S'establí a Catalunya, on treballà com a electricista i reparador d'ascensors, i aviat fou nomenat secretari d'acció reivindicativa de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya. El 1976 fou acomiadat de les empreses Mercx i Rivière per la seva militància sindical.

Participà en el moviment d'unificació del socialisme català; fins al 1982 fou primera secretari de l'Agrupació Socialista de Sant Andreu de Palomar i el 1984 substituí Jordi Parpal i Marfà com a primer secretari de la Federació Socialista de Barcelona, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.

Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984, essent el diputat més jove al Parlament de Catalunya el 1980. Simultàniament estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona. Fou membre de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya (1980-1983), Diputat Interventor (1983-1984) i vicepresident de la Comissió per al Seguiment del Procés d'Integració de l'Estat Espanyol en les Comunitats Europees (1986-1988).^[1]

A les eleccions municipals espanyoles de 1987 fou elegit tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona pel districte de Sant Andreu de Palomar i el 1995 pel de Nou Barris. Destacà pels seus projectes de centres d'oci i grans parcs, com el Parc Central de Nou Barris, així com els eixos de Fabra i Puig i Valldaura i els de l'Avinguda dels Quinze, Pi i Molist, Verdun i Via Júlia. Va morir el 2001 després d'una llarga malaltia.

Referències

1. Diputats del Parlament de Catalunya en la I Legislatura p. 99

Enllaços externs

• Biografia per la Fundació Rafael Campalans
• Biografia al web de la Fundació Pablo Iglesias