Joaquim Jou i Fonollà (Badalona, 13 de febrer de 1917 - 26 de febrer de 1997) fou un sindicalista i polític català, també conegut com a Roque.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 febrer 1917  Badalona (Barcelonès) |
| Mort | 26 febrer 1997 (80 anys) Badalona (Barcelonès) |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Roque |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | sindicalista, polític, publicista |
| Partit | Partit dels Socialistes de Catalunya Partit Socialista Obrer Espanyol |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Era membre d'una família obrera i treballà primer en un forn i després en el sector de les arts gràfiques. El 1933 ingressà al Centre Cultural i Social de Badalona i a les Joventuts Llibertàries de Catalunya. El 1934 fou empresonat arran dels fets del sis d'octubre.
En esclatar la guerra civil espanyola es va enrolar en les milícies antifeixistes i va lluitar al front d'Aragó. En acabar la guerra fou tancat en un camp de concentració a Alacant. Aconseguí escapar amb documentació falsa a França (1940), on fou internat al Camp del Barcarès i després al de Bram. Després de participar en un motí contra la gendarmeria francesa tornà a Catalunya amb passaport portuguès el 1941, però fou detingut i encarcerat fins al 1944. Fou novament empresonat el 1948.
Durant els anys seixanta abandonà l'anarquisme i es va afiliar a la UGT i a la Federació Catalana del PSOE. El 1965 va ingressar en l'Associació d'Amics de les Nacions Unides, el 1970 fou nomenat membre de la comissió executiva confederal del PSOE i el 1973 de la UGT. Durant aquest període fou detingut dues vegades i jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP).
El 1978 va participar en el procés d'unificació del socialisme català i fou elegit diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980. Va publicar nombrosos articles a El Noticiero Universal, Tele/eXpres, Mundo Diario i El Correo Catalán.
Referències
- Biografia Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a la Memòria històrica de la UGT de Catalunya
- Biografia a la Fundació Rafael Campalans
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
