economista i polític català From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Hortalà i Arau, economista, advocat, professor i polític català. Nascut a Olot (1940) i instal·lat de ben jove a Barcelona, ha sigut catedràtic de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona (des del curs 1965-66) i president de la Borsa de Barcelona (1993-2020)
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Llicenciat en Dret i Economia. Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i PhD per la London School of Economics and Political Science (LSE).
Durant el curs 1965-66 va obtenir la càtedra de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, esdevenint el catedràtic més jove de l'estat espanyol. Actualment és Catedràtic Emèrit.
Està casat amb Maria Àngels Vallvé Ribera, ex-agent de borsa i notària, i té cinc fills: Joan, Carme, Mercè, Rafael i Joaquim.
Degà de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona en dues ocasions (1970 1973; 1979-1984). Va dirigir l’obra col·lectiva "El desarrollo industrial de Cataluña" (1970) i de la revista "Cuadernos de Economía" del Centre d'Estudis Econòmics i Socials del (CSiC).
També ha estat secretari de la Junta d'Obres i administrador general de la Universitat de Barcelona.
Fundador de l'Institut d'Economia Regional i des de 1985 és acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (RACEF) amb la medalla número 25.[1]
El seu discurs d’ingrés portava per títol “Keynes i la teoria econòmica actual”.[2]
El 2011 el Col·legi d'Economistes de Catalunya el va distingir com a col·legiat de mèrit.[3][4]
Va participar activament en política des del restabliment de la Democràcia a Espanya. Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el 1979 va obtenir l’acta de regidor de l'Ajuntament de Barcelona.
El 1980, arran de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya va obtenir l’acta de diputat al Parlament català en representació d’ERC.
El 1984 va renunciar a l’escó del parlament autonòmic quan va ser nomenat conseller d'Indústria i Energia del govern de la Generalitat de Catalunya, presidit per Jordi Pujol.
El 1987 va renunciar al càrrec de conseller quan va ser elegit secretari general d’ERC. El 1988 va obtenir de nou l’acta de diputat del Parlament de Catalunya.
El 1989 va abandonar ERC i juntament amb un grup d'antics militants va fundar Esquerra Catalana. El 1993 Esquerra Catalana va subscriure un compromís d'adhesió amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
El 1993 va ser nomenat president de la Borsa de Barcelona, càrrec que va ocupar fins al 2020.[5] Alhora va compaginar la presidència de la Borsa de Barcelona amb diferents càrrecs al sector privat.
Ha estat vicepresident de Mercabarna i del Laboratori d'Assaigs i Investigacions. Conseller de FECSA-ENHER, de FIATC, d'Ercros, de MEFF-Holding, de Sociedad de Bolsas, d'Iberclear i de BME. Va presidir la Federació Iberoamericana de Bolsas (FIAB) entre 2011 i 2015.
Sota la presidència de Joan Gaspart del Futbol Club Barcelona (FCB), Hortalà va ocupar una vicepresidència i va ser nomenat president de la comissió econòmica del club blaugrana.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
