Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
institució acadèmica espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia
La Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (en castellà "Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras") és una corporació oficial de caràcter científic i tècnic, amb seu a Barcelona,[1] actualment amb rang de reial acadèmia i, per tant, sota el patrocini del rei d'Espanya[2][3] i amb abast estatal espanyol, que té per objecte la investigació, estudi i foment de les ciències econòmiques, financeres i les altres que hi són afins, així com la col·laboració, informe i assessorament als organismes oficials, entitats públiques i corporacions, en les matèries pròpies de la seva especialitat.[3]
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | acadèmia acadèmia nacional |
| Camp de treball | economia i finance sciences (en) |
| Forma jurídica | corporació de dret públic |
| Història | |
| Creació | 1940 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Jaume Gil Aluja (2002–) |
| Lloc web | racef.es… |
Origen i història
La gestació de la futura Acadèmia es remunta al període comprès entre l'any 1929 i el 1931, en què s'establiren contactes i converses dels quals derivaria la idea vertebradora per crear un centre obert a l'enaltiment del rigor científic entre els tècnics d'empresa, experts comptables, fiscals i financers, és a dir, una acadèmia de la qual sorgís el nervi impulsor del progrés en el seu àmbit de compromís professional immediat.[1]
El 26 de juliol de 1940 el Govern Civil de Barcelona aprovà els Estatuts socials, de l'aleshores anomenada Acadèmia de Ciències Economicofinanceres. Estava integrada per professors mercantils "especialitzats en les diferents branques de l'economia nacional"i tenia per missió "l'estudi de les qüestions mercantils nascudes de les lleis o de la seva aplicació i de les teories economicocomptables".[1] Els acadèmics numeraris serien titulats mercantils (professors o intendents), llicenciats o doctors en ciències econòmiques i persones que, sense posseir cap títol oficial, haguessin destacat per la seva competència i prestigi en les activitats administratives, industrials o comercials. Tindrien el caràcter d'acadèmics numeraris per dret propi els catedràtics de l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona, entre els quals trobarem el nucli inicial de la institució.[1] La inauguració amb caràcter públic tingué lloc el 19 de febrer de 1943, a la seu de l'Ateneu Barcelonès.[4]
L'any 1958, el "Ministerio de Educación Nacional" va dictar una ordre ministerial que aprobava l'anomenada oficialment, des d'aleshores "Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras", atorgant-li en carácter d'organisme oficial i de reial acadèmia espanyola, essent l'única d'aquestes que té seu a la ciutat de Barcelona.[4] Mitjançant el Reial decret de 7 de desembre de 1979, s'aprovà l'actual estatut de l'Acadèmia.[3]
Presidents
- José María Vicens Corominas (1940-1951)[5]
- Ricard Piqué Batlle (1951-1989)[5]
- Mario Pifarré Riera (1989 - 2002) [5]
- Jaume Gil i Aluja (2002 - …) [5]
Relació d'acadèmics a gener de 2016
Acadèmics d'honor
- José M. Fernández Pirla [6]
Acadèmics de número
|
|
Acadèmics supernumeraris
Acadèmics corresponsals espanyols
|
|
Acadèmics corresponsals estrangers
Per a Alemanya:
Per a Andorra: Per a Algèria:
Per a l'Azerbaidjan:
Per a Bèlgica:
Per a Belarús:
Per a Xile:
Per als Estats Units: |
Per a Finlàndia:
Per a França:
Per a Grècia:
Per als Països Baixos:
Per a Israel: Per a Itàlia:
Per a Jordània:
Per al Marroc:
|
Per a Mèxic:
Per a Montenegro:
Per a Noruega: Per a Polònia:
Per al Regne Unit: Per a Romania:
Per a Suïssa:
Per a la República Srpska
Per a Tunis:
|
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.