Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres

institució acadèmica espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia

Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres

La Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (en castellà "Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras") és una corporació oficial de caràcter científic i tècnic, amb seu a Barcelona,[1] actualment amb rang de reial acadèmia i, per tant, sota el patrocini del rei d'Espanya[2][3] i amb abast estatal espanyol, que té per objecte la investigació, estudi i foment de les ciències econòmiques, financeres i les altres que hi són afins, així com la col·laboració, informe i assessorament als organismes oficials, entitats públiques i corporacions, en les matèries pròpies de la seva especialitat.[3]

Dades ràpides Dades, Tipus ...
Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
(es) Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras
Thumb
Dades
Tipusacadèmia
acadèmia nacional
Camp de treballeconomia i finance sciences (en)
Forma jurídicacorporació de dret públic
Història
Creació1940
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJaume Gil Aluja (2002–)

Lloc webracef.es…

Tanca
Thumb
Medalla de l'Acadèmia, amb el lema de la Institució: Utraque Unum

Origen i història

La gestació de la futura Acadèmia es remunta al període comprès entre l'any 1929 i el 1931, en què s'establiren contactes i converses dels quals derivaria la idea vertebradora per crear un centre obert a l'enaltiment del rigor científic entre els tècnics d'empresa, experts comptables, fiscals i financers, és a dir, una acadèmia de la qual sorgís el nervi impulsor del progrés en el seu àmbit de compromís professional immediat.[1]

El 26 de juliol de 1940 el Govern Civil de Barcelona aprovà els Estatuts socials, de l'aleshores anomenada Acadèmia de Ciències Economicofinanceres. Estava integrada per professors mercantils "especialitzats en les diferents branques de l'economia nacional"i tenia per missió "l'estudi de les qüestions mercantils nascudes de les lleis o de la seva aplicació i de les teories economicocomptables".[1] Els acadèmics numeraris serien titulats mercantils (professors o intendents), llicenciats o doctors en ciències econòmiques i persones que, sense posseir cap títol oficial, haguessin destacat per la seva competència i prestigi en les activitats administratives, industrials o comercials. Tindrien el caràcter d'acadèmics numeraris per dret propi els catedràtics de l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona, entre els quals trobarem el nucli inicial de la institució.[1] La inauguració amb caràcter públic tingué lloc el 19 de febrer de 1943, a la seu de l'Ateneu Barcelonès.[4]

L'any 1958, el "Ministerio de Educación Nacional" va dictar una ordre ministerial que aprobava l'anomenada oficialment, des d'aleshores "Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras", atorgant-li en carácter d'organisme oficial i de reial acadèmia espanyola, essent l'única d'aquestes que té seu a la ciutat de Barcelona.[4] Mitjançant el Reial decret de 7 de desembre de 1979, s'aprovà l'actual estatut de l'Acadèmia.[3]

Presidents

Relació d'acadèmics a gener de 2016

Acadèmics d'honor

  • José M. Fernández Pirla [6]

Acadèmics de número

[7]

Acadèmics supernumeraris

Acadèmics corresponsals espanyols

[9]

  • Miguel Alfonso Martínez-Echevarría y Ortega
  • Abel Matutes Juan
  • Rafael Muñoz Ramírez
  • Ubaldo Nieto de Alba
  • Julio Padilla Carballada
  • Juan Ramón Quintás Seoane
  • Mariano Rabadán Fornies
  • Francisco Javier Ramos Gascón
  • José María Requena Rodríguez
  • Arturo Rodríguez Castellanos
  • Jorge Salgas Rich
  • José Luis Sánchez Fernández de Valderrama
  • Juan Miguel Villar Mir

Acadèmics corresponsals estrangers

[10]

Per a Alemanya:

Per a Andorra:

Per a Algèria:

  • Mohamed Laichoubi

Per a l'Azerbaidjan:

  • Korkmaz Imanov

Per a Bèlgica:

  • Daniel Cardon de Lichtbuer
  • Janine Delruelle-Ghobert

Per a Belarús:

  • Viktor V. Krasnoproshin

Per a Xile:

  • Juan Guzmán Tapia

Per als Estats Units:

Per a Finlàndia:

  • Sirkka Hämäläinen-Lindfors

Per a França:

Per a Grècia:

  • Constantin Zopounidis

Per als Països Baixos:

  • Aarnout Alexander Loudon

Per a Israel:

Per a Itàlia:

Per a Jordània:

  • Sumaya bint El Hassan

Per al Marroc:

  • André Azoulay

Per a Mèxic:

  • Federico González Santoyo
  • José Ángel Gurría Treviño

Per a Montenegro:

  • Momir Djurovic

Per a Noruega:

Per a Polònia:

  • Janusz Kacprzyk

Per al Regne Unit:

Per a Romania:

  • Mugur Isarescu
  • Tudorel Postolache

Per a Suïssa:

  • José Daniel Gubert

Per a la República Srpska

  • Rajko Kuzmanović

Per a Tunis:

  • Adberraouf Mahbouli

Referències

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.