From Wikipedia, the free encyclopedia
Richard Horatio Edgar Wallace (Greenwich, 1 d'abril de 1875 - Hollywood, 10 de febrer de 1932) fou un escriptor anglès,[1] famós per haver creat el monstre King Kong.
(1928) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (hu) Richard Horatio Edgar Wallace 1r abril 1875 Greenwich (Anglaterra) |
Mort | 10 febrer 1932 (56 anys) Beverly Hills (Califòrnia) |
Causa de mort | pneumònia |
Nacionalitat | Britanic |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor, Periodista |
Gènere | Thriller |
Família | |
Fills | Bryan Edgar Wallace, Penelope Wallace |
Pare | Richard Horatio Marriott Edgar |
Lloc web | edgarwallace.org |
|
Autor de més de 150 llibres, destacà en la creació de suspens dins el gènere de la novel·la negra i en la descripció realista dels personatges, fruit dels seus anys de treball com a periodista.
Va néixer en el número 7 de Ashburnham Grove, en el districte londinenc de Greenwich. Era fill il·legítim de l'actor Richard Horatio Edgar i de l'actriu Marie (Polly) Richards.[2][3][4] La seva mare el va fer batejar per un sacerdot catòlic i el va inscriure en el registre parroquial com a fill de «Walter Wallace», un personatge fictici. Va ser adoptat per George Freeman, mosso del mercat de peix de Billingsgate. Entre els 12 i els 16 anys va treballar en diverses impremtes, una sabateria, una fàbrica d'impermeables, com a cuiner en un buc, com a paleta i com repartidor de llet.
Va prestar els seus serveis en el Regiment Real de West Kent, a Anglaterra, de 1893 a 1896,[2][3][5] i en el Cos Sanitari Militar de Sud-àfrica de 1896 a 1899;[3] va comprar la seva renúncia militar l'any 1899 per dedicar-se al periodisme.[5]
Durant la Primera Guerra Mundial va servir com a sotsinspector de la secció de Lincoln's Inn de la Policia Especial (per vetllar per la seguretat del Palau de Buckingham), i va treballar per al Ministeri de la Guerra com interrogador especial dels ex-presoners procedents dels camps de concentració alemanys. Va ser corresponsal a Sud-àfrica de l'agència Reuters (1899-1902) i del Daily Mail (1900-1902);[2] va fundar i va dirigir el Rand Daily Mail, de Johannesburg (1902-1903); va dirigir The Week-End Racing Supplement i la secció de carreres de cavalls del Evening News (1910-1912); va fundar els periòdics esportius Bibury's Weekly i R. E. Walton's Weekly (1913); va dirigir Ideas i The Story Journal (1913); va col·laborar en Town Topics, que després va dirigir (1913-1916); va fundar The Bucks Mail (1930); va dirigir, només nominalment, la revista Hush (1930-1931); va dirigir el Sunday News (1931). Va col·laborar així mateix en més de cinquanta publicacions periòdiques de Sud-àfrica, Anglaterra i Estats Units. Va ser president reelegit del Club de la Premsa (1923-1924) i va fundar el Press Club Fund, institució benèfica per a periodistes, encara vigent. Va instituir el Derby Lunch (1923), menjar anual en honor de la Carrera Derby, i va motivar al Jockey Club perquè modifiqués el reglament de les carreres de cavalls (1929). Va dirigir diverses obres teatrals, així com les pel·lícules Red Aces (1929) i The Squeaker (1930), basades en obres seves. Va treballar com a actor en The Crimson Circle, inspirada en la seva famosa novel·la El Cercle Carmesí (1929).
Va presidir la junta directiva de la companyia cinematogràfica British Lion Film Corporation a partir de 1927.[2] En 1931 es va presentar com a candidat al Parlament pel Partit Liberal, sense èxit.[2] Aquest mateix any va marxar a Hollywood, on va morir després d'escriure per la RKO[2] el guió original de King Kong (10 de febrer de 1932).
Va escriure poesia, articles, crítica teatral (en el Morning Post), teatre, cinema, contes, història i novel·les. La seva labor periodística li va posar en contacte freqüent amb el món del crim. Tan aviat es trobava investigant el rapte d'un ambaixador al Marroc com esbrinant en el Congo si els funcionaris belgues practicaven la tortura, o sostraient pels barris baixos de Vigo a un contramestre rus el motiu que el seu vaixell hagués disparat contra la costa anglesa (per aquesta causa, el contramestre va ser executat després de sofrir un consell de guerra).
Visitava amb freqüència Old Bailey (Tribunal del Criminal, a Londres) per fer els seus reportatges, i interrogava a condemnats a mort (va arribar a oferir 5 000 lliures al Dr. Armstrong perquè li confessés la història completa dels seus enverinaments). Convidava a menjar a ex presidiaris i agradava de relacionar-se amb personatges del hampa, fins al punt que va estar associat durant sis mesos amb "Ringer" Barrie, estafador del món de les carreres de cavalls, a qui va llogar un negoci il·legal on es venien tips (pronòstics hípics confidencials) a cinc lliures.
En tres ocasions va practicar l'estafa per correu per estudiar les tècniques amb què es realitza. El resultat va ser l'interessant article "Jo vaig poder haver estat un delinqüent amb èxit". Era assidu lector del Police Journal, una publicació reservada a la Policia i que ell rebia periòdicament, i coneixia l'obra de criminalistes clàssics com Mantegazza i Krafft-Ebing. El seu prestigi com a coneixedor del món del crim va motivar que la policia alemanya reclamés la seva ajuda per atrapar al "Vampir de Dusseldorf", i que se li nomenés sotsinspector de la Policia Especial per protegir la vida de 'La seva Majestat'.
Edgar Wallace va crear el thriller amb la seva novel·la Els quatre homes justs (1905), i va consolidar aquest gènere narratiu amb la seva obra posterior. Les investigacions detectivesques realitzades en les seves novel·les requereixen sempre un professionalisme, i solen desplegar-se amb el concurs de la maquinària policial, la qual cosa les diferència del corrent de la «novel·la problema» o «novel·la enigma», on se suposa que el lector disposa de tots els indicis necessaris per resoldre per si mateix el misteri, rivalitzant així amb el protagonista de la narració, generalment un detectiu aficionat. No obstant això, Wallace sí brinda freqüentment al lector la possibilitat d'exercir els seus propis dots de detecció. Recordem com a exemple els problemes d'habitació tancada plantejats en The Four Just Men (1905) Els quatre homes justs, The Clue of the Twisted Candle (1917) (traduïda com El misteri de la vela doblegada) o The Clue of The New Pin (1923) (La pista de l'agulla). No obstant això, fins i tot en aquestes novel·les prepondera l'acció sobre l'anàlisi. Això es deu al fet que, com a conreador del thriller (narració inquietant), Wallace dona preferència a la tensió dramàtica i a la unitat narrativa sobre la lenta exposició d'indicis característica de la «novel·la enigma».
Aquesta estructura externa ha cridat sovint a engany als crítics, que han cregut veure en ell més un autor de novel·les d'aventures criminals que un conreador de novel·les detectivesques. En Wallace, els elements de l'enigma estan diluïts en l'acció. Són successos aparentment incongruents, i és precisament aquesta incongruència la que actua com a esperó de la curiositat del lector. Solament al final encaixen les peces del trencaclosques, i una nova lectura de la narració posa en relleu que els indicis ja havien estat exposats, i de manera tan evident que resulta admirable com el lector no havia caigut en el compte del seu significat.
Quan l'inspector Parr, en el capítol IX de El cercle carmesí, diu, sense que vingui al cas, que «els fills són una gran responsabilitat», el lector mitjà passa per alt la frase, considerant-la possiblement com una petita extravagància; però si rellegeix el llibre adverteix el seu significat a la llum de la solució final. És a causa d'aquesta duplicitat succés-significat intel·lectual que Wallace es distingeix de la generalitat dels conreadors del thriller. Amb una mà escriu una novel·la sensacionalista i amb l'altra desplega un enigma dirigit a la ment.
La reputació de Wallace dista d'estar limitada al seu èxit mundial com a conreador de la novel·la de misteri. Existeixen nombrosos afeccionats a aquest autor que mai llegeixen novel·les de detectius. Uns busquen l'humor de la sèrie d'Evans L'Il·lustrat, que recorden el casticisme del nostre Arniches i l'enginy de la nostra picardia; uns altres, els afeccionats a la narrativa clàssica de temes exòtics, tenen predilecció pels contes ambientats a Àfrica; uns altres, en fi, prefereixen els irònics articles periodístics publicats en el Daily Mail (la lectura del qual va recomanar James Joyce).
En els seus moments millors, Edgar Wallace es caracteritza per la vivesa del diàleg, l'interès hipnòtic de la narració, l'enginy net i cristal·lí dels desenllaços, l'agudesa de l'humor, l'alè juvenil de l'aventura, el precís disseny del món de la picardia londinenca i l'audàcia imaginativa dels arguments; en els seus pitjors moments emmalalteix de mecanicisme, auto-repetició, abús del factor coincidència i descuit general en l'ordit de la trama. Les seves novel·les no tenen la xenofòbia pròpia dels seus contemporanis ("Sapper", per exemple), malgrat que se li ha volgut acusar de tal. És cert que les narracions ambientades a Àfrica estan emmarcades en un entorn colonialista, però no totes les virtuts són atribuïdes a la raça blanca, ni tots els defectes a la nativa. En les narracions detectivesques, els protagonistes solen ser anglesos, però també n'hi ha d'altres ètnies: el xinès Yeh Ling, tan diferent del «oriental sinistre» propugnat per Saix Rohmer, és un dels protagonistes de La pista de l'agulla; el jueu Israel Kensky és la figura central de The Book of All Power (1921) (El llibre de l'omnipotència), i entre els membres integrants de Els quatre homes justs figuren un francès i un espanyol. Rome, creada per als escenaris de Londres i Estats Units, té música de José Padilla.
A. Educated Evans (Webster Publications, 1924). Edició espanyola: Evans l'Il·lustrat (Editorial Bruguera: Barcelona, gener de 1945). número 2 de la Col·lecció Alosa. Comprèn els relats següents:
B. More Educated Evans (Webster Publications, 1926). Edició espanyola: Una altra vegada Evans (Editorial Bruguera: Barcelona, maig de 1945). número 11 de la Col·lecció Alosa. Comprèn els relats:
C. Good Evans (títol alternatiu: The Educated Man-Good Evans) (Webster Publications, 1927). Edició espanyola: Evans el Bó (Editorial Bruguera: Barcelona, agost de 1945). número 21 de la Col·lecció Alosa. Conté les narracions:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.