pel·lícula de 1933 dirigida per Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack From Wikipedia, the free encyclopedia
King Kong és una pel·lícula de monstres estatunidenca estrenada el 1933, dirigida per Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack.
La pel·lícula ha estat doblada al català i va ser emesa per primera vegada per a TV3 el 25 de setembre de 2000.[1]
Carl Denham és un realitzador en fallida que té la intenció de rodar una pel·lícula sobre la misteriosa Illa del Crani. Contracta la jove Ann Darrow com a actriu principal i amb ella i el marí Jack Driscoll marxa amb vaixell cap al lloc del rodatge. Durant el viatge, Jack i Ann s'enamoren.
Arribats a l'illa, descobreixen una tribu d'indígenes que han construït una gran barrera davant la jungla. Aquests indígenes veneren Kong, el seu déu. Agafen Ann per oferir-la en sacrifici a Kong que viu a l'altra banda de la barrera. Kong es revela ser un simi gegant. Apoderant-se d'Ann, s'enamora de la jove i marxa amb ella sense fer-li mal.
La tripulació de Denham marxa per salvar Ann a la jungla de l'illa, fent front a perillosos dinosaures. El mateix Kong s'enfronta un tiranosaure per protegir Ann. Jack aconsegueix arrencar la jove dona de Kong que l'havia portat al punt més alt de l'illa. Mentre que els altres supervivents tornen al vaixell, Kong aconsegueix passar a través de la barrera i furiós, saqueja el poble dels indígenes. Denham adorm Kong amb una bomba de gas soporífer. El realitzador té la idea de portar Kong a Nova York per exposar-lo com la vuitena meravella del món.
Arribats a Nova York, Kong és encadenat i exhibit en públic. Els flaixos de les càmeres fotogràfiques dels periodistes espanten Kong que troba prou fort per alliberar-se de les seves cadenes. Escapant-se, causa l'enrenou i la destrucció a la ciutat i va a la recerca d'Ann. Aquesta última s'ha amagat en un immoble amb Jack però és treta per Kong que grimparà al punt més alt de Nova York: l'Empire State Building.
Arribats al cim de l'immoble amb Ann, Kong és atacat per avions armats amb metralladores. Resisteix en principi als assalts, arribant fins i tot a empunyar un avió, però la seva força té límits, sucumbeix sota les bales i cau de l'Empire State Building, estavellant-se al carrer.
King Kong és mort. Carl Denham arriba i diu: «No van ser els avions, sinó la Bella la que ha matat la Bèstia. »
| Actor | Personatge | Doblatge |
|---|---|---|
| Fay Wray | Ann Darrow | Núria Domènech |
| Robert Armstrong | Carl Denham | Jordi Boixaderas |
| Frank Reicher | Capità Englehorn | Claudi García |
| Bruce Cabot | Primer Oficial Jack Driscoll | Santi Lorenz |
| Sam Hardy | Charles Weston | Jaume Comas |
En un principi, la pel·lícula va ser titulada La vuitena meravella (The Eighth Wonder en anglès).[3] Els pamplets de premsa van ser enviats el 1932 per entusiasmar als propietaris dels cinemes i que presentessin La vuitena meravella en els seus anuncis. En el guió original, el goril·la és anomenat tan sols Kong i van ser els publicistes que van afegir el "King", de manera que en la pel·lícula el nom complet apareix només en els títols d'obertura i als crèdits final.[3]
La porta gegant usada en King Kong va ser cremada juntament amb un plató cinematogràfic per a una escena que recreava l'incendi d'Atlanta en la pel·lícula Allò que el vent s'endugué.[4][5] Aquesta porta havia estat construïda originalment per al llargmetratge de 1927, Rei de reis.
Algunes escenes a la selva es van filmar en el mateix escenari de la pel·lícula Les caceres del comte Zaroff.[4][3] Les ubicacions de l'escenari d'aquesta pel·lícula van tenir lloc a la península de Palos Verdes, però les escenes dels penya-segats es van rodar a San Pedro, Long Beach i Redondo Beach.[6] L'Illa Santa Catalina va ser una altra localització que es va usar per filmar escenes ambientades en la selva.[7]
El model de Kong va ser fet amb una mena d'esquelet d'acer, emplenat amb cotó i cobert amb làtex perquè pogués moure de manera natural. Aquest model va ser recobert després amb pells d'os.[3] La retroprojecció va ser una tècnica de composició fotogràfica usada perquè Kong pogués aparèixer en escena juntament amb Fay Wray. Per aquesta mateixa fi, es van recrear models en miniatura dels personatges.[8]
El procés de producció d'aquesta pel·lícula va estar basat en els efectes pràctics on destaca la tècnica del Stop Motion.
Per la representació del gran goril·la situat en grans espais com la selva o la ciutat es van utilitzar ninots animatrònics, uns prototips construïts a partir d'engranatges que permetien el moviment propi. L'encarregat de realitzar aquests procediments tècnics amb aquest tipus de maquetes de diferents mides va ser Willis O'Brien, especialitzat en l'ús d'aquest tipus de sistema en anteriors pel·lícules de dinosaures i altres tipus d'animació. En alguns casos els ninots animatrònics es feien servir en escenes que necessitaven un pla proper al gran monstre. Els mecanismes facilitaven la mobilitat del personatge que s'havia construït i, per consegüent, donava una sensació més real als ulls de l'espectador. Per una altra banda, la tècnica del Stop Motion es va fer servir en escenes on els plans eren més general i no es tenia una visió detallada de l'animal, per això la construcció de l'acció s'havia de realitzar pas per pas col·locant al ninot de goril·la realitzant tots els seus moviments de forma manual.
* Segons el lloc, la mida de King Kong varia durant la pel·lícula: es pot considerar de 6 metres a l'illa, una mica més de 7 a Nova York i gairebé 20 dalt de l'Empire State Building.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
_movie_poster_(2).jpg)
