From Wikipedia, the free encyclopedia
La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.
| Diœcesis Legionensis | |||||
| Tipus | bisbat catòlic i diòcesi sufragània  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Parròquies | 756 | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 308.071 (2019) (32,02 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | castellà | ||||
| Religió | ritu romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | província eclesiàstica d'Oviedo (1954–) | ||||
| Superfície | 9.620 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | Segle IV | ||||
| Catedral | Catedral de Lleó | ||||
| Lloc web | diocesisdeleon.org | ||||
La primera notícia de la seu episcopal lleonesa es troba en l'epístola 68 de sant Cebrià, dirigida a les comunitats de Lleó-Astorga i Mèrida, l'any 254 sobre la qüestió dels seus bisbes libel·làtics, Basílides i Marçal. Hi apareix, com a bisbe deposat de Lleó-Astorga, Basílides, a qui substitueix Sabí. En el concili d'Elvira (data incerta entre 300 i el 324) signa les seves actes Decenci, bisbe de Lleó.
Des del concili d'Elvira fins a l'any 792, en què apareix Suintila com a bisbe de Lleó, no es té cap notícia de la seu legionenca, silenci que han interpretat uns per demostrar la seva incorporació a la diòcesi d'Astorga, mentre que altres veuen confirmat així el privilegi de l'exempció que va gaudir sempre la diòcesi de Lleó.
De la diòcesi es parla en la falsa Hitació de Wamba. L'any 988 amb la destrucció, per Almansor, de la ciutat de Lleó, els bisbes es veuen obligats a la restauració material i espiritual de la diòcesi.
Bisbes destacats van ser sant Froilà, Cixila, Frunimi, Pelagi, sant Alvit i Manric de Lara.
Durant l'alta edat mitjana, els bisbes de Lleó, com a residència de reis, van ser els grans consellers de la Cort ihi van viure íntimament lligats, cooperant, juntament amb els monjos, a la recristianització de les terres conquistades.
Pel que fa al privilegi d'exempció, en 1099 Urbà II, per butlla, assigna al metropolità de Toledo com sufragànies les diòcesi de Lleó, Oviedo i Palència. El bisbe Pere I, en unió del seu cabildo, exposen al Papa els fonaments del seu privilegi, i Pasqual II, en butlla de 1105 confirma a perpetuïtat aquesta exempció. En 1593 el prelat de Burgos intenta novament, sense aconseguir-ho, incorporar a la seva metròpoli les exemptes de Lleó i Oviedo. El privilegi d'exempció de metropolità el va gaudir la diòcesi fins al concordat de 1851, en el qual s'estableix en el seu article 8 la supressió de les exempcións de Lleó i Oviedo.
La reforma tridentina s'aplica en la diòcesi per obra dels seus bisbes, especialment per Francisco Trujillo, que hi va assistir com a teòleg. En ser nomenat bisbe de la diòcesi, celebra diversos sínodes.
Des de 1851 fins a 1955 va ser sufragània de Burgos, passant en aquesta data a ser-ho d'Oviedo. Els bisbes de Lleó han gaudit des de l'edat mitjana del títol de Cmte de Colle i Senyor de Las Arrimadas i Vegamián, on la mitra tenia, fins a la desamortització, grans possessions i el patronat de totes les esglésies d'aquestes rectories. El bisbe Luis Almarcha Hernández (prelat des de 1944 fins a 1970) va renunciar a aquests títols.
La diòcesi té per patrons a Sant Froilà i a la Verge del Camí.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergue secular |
clergue regular |
batejats por sacerdote |
homes | dones | |||
| 1950 | 270.987 | 270.987 | 100,0 | 689 | 630 | 59 | 393 | 210 | 619 | 816 | |
| 1970 | 320.708 | 320.708 | 100,0 | 744 | 539 | 205 | 431 | 402 | 1.113 | 764 | |
| 1980 | 323.500 | 325.000 | 99,5 | 658 | 466 | 192 | 491 | 322 | 1.068 | 755 | |
| 1990 | 295.792 | 316.242 | 93,5 | 570 | 415 | 155 | 518 | 291 | 844 | 755 | |
| 1999 | 319.382 | 321.882 | 99,2 | 470 | 352 | 118 | 679 | 2 | 239 | 796 | 756 |
| 2000 | 318.042 | 320.542 | 99,2 | 476 | 347 | 129 | 668 | 1 | 261 | 796 | 756 |
| 2001 | 316.504 | 319.104 | 99,2 | 467 | 346 | 121 | 677 | 2 | 240 | 778 | 756 |
| 2002 | 316.654 | 317.854 | 99,6 | 452 | 336 | 116 | 700 | 2 | 233 | 726 | 756 |
| 2003 | 315.552 | 316.832 | 99,6 | 443 | 326 | 117 | 712 | 1 | 230 | 736 | 756 |
| 2004 | 314.172 | 315.452 | 99,6 | 438 | 323 | 115 | 717 | 1 | 222 | 744 | 756 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
