La diòcesi o bisbat de Palència —Dioecesis Palentina (llatí)— és la demarcació episcopal de l'Església catòlica en aquesta província civil d'Espanya. Canònicament forma part de la província eclesiàstica de Burgos, i depèn de l'arxidiòcesi de Burgos. El territori de la diòcesi coincideix, gairebé íntegrament, amb el de la província de Palència, pertanyent a la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. La seva església principal és la catedral de San Antolín, a Palència, capital de la província. La diòcesi està encapçalada des del 2016 pel bisbe Manuel Herrero Fernández.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Diœcesis Palentina | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Espanya | |||||
| província de Palència | |||||
| Parròquies | 459 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 162.035 (2019)  (20,12 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | castellà | ||||
| Religió | Romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Arxidiòcesi de Burgos, Fidel Herráez Vegas (Arquebisbe de Burgos) | ||||
| Superfície | 8.052 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | segle VI | ||||
| Catedral | Catedral de Palència | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Manuel Herrero | ||||
| Lloc web | www.diocesispalencia.org | ||||
 | |||||
Història
Rep el seu nom de l'antiga Pallantia, una de les ciutats més importants de la part habitada pels vacceus. Després d'algunes victòries en la seva defensa, contra els romans, va quedar subjecta per fi al seu domini al llarg de cinc segles. Saquejada i destruïda cap al 456 pel rei visigot Teodoric, i reedificada, va brillar durant la monarquia visigoda amb els seus bisbes Murila, Conanci, Ascari, Concordi i Baroald, que van subscriure les actes d'onze dels concilis de Toledo entre els anys 589 i 693.
Destruïda de nou en la invasió dels àrabs, així va continuar durant més de tres segles de silenci, amb bisbes en l'exili, fins que va ser restaurada el 1035 per Sanç III de Pamplona i Beremund III de Lleó. Tornant, a partir d'aquest mateix any, una sèrie ininterrompuda de 96 bisbes.
Els límits geogràfics establerts per Sanç III el Major de Navarra per a la diòcesi de Palència el 1034, estaven assenyalats pel riu Cea fins al Duero, i el Pisuerga fins a Peñafiel i Portillo. Però el 1035 Beremund III va avançar molt la diòcesi de Lleó cap al llevant, mentre que la de Palència s'estenia més enllà del Pisuerga. No obstant això el 1059 Ferran I va fer alguns reajustaments fixant els límits a l'orient i l'occident.
El 1595 es va erigir la diòcesi de Valladolid i es desmembraren de la de Palència els arxiprestats de Portillo, Simancas i Tordesillas. L'últim gran canvi de límits va tenir lloc el 1955, en fer coincidir els límits eclesiàstics amb els de la província civil.
Episcopologi
Demografia
A la fi de 2013 la diòcesi tenia 173.990 persones i tenia 165.290 batejats, corresponent al 95,0% del total.
| Any | Població | Sacerdots | Diaques | Religiosos | Parròquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergue secular |
clergue regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 260.000 | 260.000 | 100,0 | 449 | 430 | 19 | 579 | 334 | 870 | 350 | |
| 1969 | 240.908 | 241.033 | 99,9 | 537 | 385 | 152 | 448 | 272 | 1.108 | 253 | |
| 1980 | 189.333 | 192.102 | 98,6 | 461 | 319 | 142 | 410 | 323 | 1.003 | 468 | |
| 1990 | 186.000 | 190.010 | 97,9 | 413 | 294 | 119 | 450 | 279 | 992 | 468 | |
| 1999 | 178.700 | 180.571 | 99,0 | 391 | 285 | 106 | 457 | 190 | 769 | 455 | |
| 2000 | 178.700 | 180.571 | 99,0 | 363 | 260 | 103 | 492 | 295 | 765 | 455 | |
| 2001 | 177.670 | 179.465 | 99,0 | 340 | 257 | 83 | 522 | 291 | 736 | 455 | |
| 2002 | 173.798 | 177.345 | 98,0 | 335 | 253 | 82 | 518 | 157 | 534 | 455 | |
| 2003 | 168.918 | 174.143 | 97,0 | 342 | 256 | 86 | 493 | 193 | 512 | 455 | |
| 2004 | 174.471 | 177.128 | 98,5 | 335 | 252 | 83 | 520 | 1 | 180 | 509 | 455 |
| 2013 | 165.290 | 173.990 | 95,0 | 299 | 223 | 76 | 552 | 1 | 152 | 643 | 456 |
Enllaços externs
- (llatí) Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 60–61
- (llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., p. 386; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 210; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 267; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 271; vol. 5, p. 304; vol. 6, p. 325
- GCatholic.org
- Catholic Hierarchy
- Web de la diòcesi
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
