Eurolliga de bàsquet
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'Eurolliga (Euroleague, en anglès, i Turkish Airlines Euroleague per motius de patrocini) és l'actual màxima competició de clubs de bàsquet d'Europa i està organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol (ULEB) des del seu naixement durant la temporada 2000-2001, agafant el relleu de la desapareguda Copa d'Europa de bàsquet. En aquell moment, les associacions de clubs espanyols, italians i grecs van impulsar una ruptura amb la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA), organitzadora de la històrica Copa d'Europa, per crear una nova competició en el marc de la ULEB (que la gestiona mitjançant l'empresa Euroleague S.L.) i, així, intentar obtenir majors ingressos econòmics.
Remove ads
Al novembre de 2004 va començar una nova etapa per a l'Eurolliga, ja que la ULEB i la FIBA van resoldre els seus conflictes. Un dels acords aconseguits va ser el reconeixement de l'Eurolliga com a màxim torneig europeu de clubs per part de la FIBA Europa.
Des del 2010 la competició s'anomena Turkish Airlines Euroleague a causa de l'acord de patrocini amb la companyia Turkish Airlines.[1]
Remove ads
Història
1957-2000: Copa d'Europa
La Copa d'Europa de bàsquet és una extinta competició creada per la FIBA durant la temporada 1957-1958 a imatge i semblança de la de futbol. Originàriament, enfrontava als campions de lliga de cadascun dels països europeus inscrits a la FIBA.
2001: Escissió
Durant l'any 2000, un important sisme va sacsejar els fonaments del bàsquet europeu. Els grans clubs professionals del continent, liderats pels espanyols, els italians i els grecs, agrupats a la ULEB, es van separar de la FIBA amb el propòsit d'organitzar una nova Eurolliga amb criteris més moderns de gestió. Aquests clubs volien rebre més ingressos procedents dels drets de transmissió per televisió i de merchandise que els que els oferia la FIBA.
Davant la falta d'acord entre la FIBA i la ULEB, va desaparèixer la històrica Copa d'Europa i durant la temporada 2000-2001 van néixer dues competicions paral·leles que van lluitar per recollir el testimoni: l'oficialista i successora Supralliga i l'escindida i nova Eurolliga.
Els clubs es van inscriure en una i una altra competició segons els seus interessos. La major part d'espanyols, italians, grecs i francesos van prendre part a l'Eurolliga, mentre que la majoria de russos, israelians i de l'est d'Europa van optar per la Supralliga.
Durant la temporada 2001-2002 els equips pertanyents a la Supralliga van entrar a formar part de l'Eurolliga, quedant una única competició.
2006: Harmonització
Els cinc anys de ruptura en el bàsquet europeu van ser perjudicials tant per a la FIBA com per a la ULEB i els clubs que van prendre part a les seves competicions.
Per això, durant el novembre de 2004, els màxims dirigents de la ULEB i FIBA Europa van acordar finalment la compatibilització dels seus respectius tornejos de cara a la següent temporada.
D'aquesta manera, FIBA Europa es va comprometre a administrar i impulsar totes les competicions de clubs europees (reanomenant la seva Lliga Europea com a Eurocopa) al mateix temps que reconeixia oficialment a la ULEB com ens organitzador de l'Eurolliga i la Copa ULEB. A més, el màxim organisme federatiu europeu va limitar a 48 el nombre de participants en els tornejos de la ULEB i va passar a gestionar en exclusiva les normatives d'elegibilitat dels jugadors, els traspassos i els controls antidopatge.
La ULEB es va reservar l'opció de subscriure contractes perquè alguns clubs participin en les seves competicions durant un nombre determinat de temporades independentment dels resultats esportius que hagin tingut.
L'acord també va preveure el compromís d'harmonització del calendari internacional perquè els partits oficials de les seleccions nacionals no perjudiquin els interessos dels membres de la ULEB.
Remove ads
Format de competició
L'abril de 2016 l'Eurolliga va fer públic el nou format de competició, que s'aplicarà a partir de la temporada 2016-17. En aquest nou format hi participaran 16 equips, i consistirà en una lliga regular de 30 jornades en què cadascun dels equips jugarà dos partits contra la resta d'equips. Una vegada s'hagin disputat les 30 jornades, els vuit primers classificats de la lliga regular disputaran una eliminatòria i els quatre vencedors de les eliminatòries es classificaran per la final a 4, el vencedor del qual serà proclamat campió.[2]
De cara a la temporada 2019-20 la competició s'amplia de 16 a 18 equips i de 30 a 34 jornades.[3]
Remove ads
Historial
1958-1965: Copa d'Europa FIBA. Finals a doble partit
.svg){kind=small}
1966-1987: Copa d'Europa FIBA. Finals a partit únic
1988-2000: Copa d'Europa FIBA. Final Four
2001: Supralliga FIBA. Final Four
2001: Eurolliga ULEB. Final al millor de cinc partits
Des de 2002: Eurolliga ULEB. Final Four
Remove ads
Palmarès
Eurolliga (a partir de 2001)
Copa d'Europa (1958-2001)
Total: Copa d'Europa i Eurolliga
Palmarès per entrenadors (a partir de 2001)
Remove ads
Història Final Four
La temporada 2000-01 es disputaren 2 competicionsː La SuproLeague i l'Eurolliga. Com que l'Eurolliga es va disputar sense Final Four, per a la temporada 2000-01 es mostren a la taula les dades referents a la SuproLeague, que sí va tenir Final Four. La temporada 2019-20 es va anul·lar per la pandèmia de COVID-19.
C=campió - SC=Subcampió - SF=Semifinalista - FF=Final Four - NF=No finalista
Cal destacar que a la següent taula hi recollim totes les dades de final fours disputades, i per tant, l'Eurolliga de 2000-2001 jugada a playoffs de doble partit no està recollida en aquesta taula per cap dels equips.
FF = Nombre de finals four disputades - C = Títols - SC = Subcampionats - NF = Finals four on no jugaren la final - C/FF = Percentatge de títols sobre finals four - C/F = Percentatge de títols sobre finals
Remove ads
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads