Eurolliga de bàsquet

L'Eurolliga (Euroleague, en anglès, i Turkish Airlines Euroleague per motius de patrocini) és l'actual màxima competició de clubs de bàsquet d'Europa i està organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol (ULEB) des del seu naixement durant la temporada 2000-2001, agafant el relleu de la desapareguda Copa d'Europa de bàsquet. En aquell moment, les associacions de clubs espanyols, italians i grecs van impulsar una ruptura amb la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA), organitzadora de la històrica Copa d'Europa, per crear una nova competició en el marc de la ULEB (que la gestiona mitjançant l'empresa Euroleague S.L.) i, així, intentar obtenir majors ingressos econòmics.

Eurolliga de bàsquet

Tipus	lliga
Esport	basquetbol
Organitzador	Unió de Lligues Europees de Basquetbol
Patrocinador	Turkish Airlines
Lliga inferior	Lliga Adriàtica de bàsquet, Lliga alemanya de bàsquet, lliga bàltica de bàsquet, Lliga ucraïnesa de bàsquet, Lliga italiana de bàsquet, VTB United League, Ligat ha'Al, Lliga sèrbia de bàsquet, lliga croata de bàsquet, Lliga polonesa de bàsquet, Georgian Superliga (en) , Russian Basketball Championship (en) , LNB Pro A, A1 Ethniki, Lliga ACB de bàsquet i Lliga turca de bàsquet
Nombre de participants	128
Localització  i  dates
Vigència	1958 –
Calendari de la temporada	octubre –
Freqüència	anual
Competició
Primer lloc	Anadolu Efes SK
Altres
Cobertura mediàtica	EuroLeague TV (en)
Lloc web	euroleaguebasketball.net…
← FIBA Euroliga (en)

Al novembre de 2004 va començar una nova etapa per a l'Eurolliga, ja que la ULEB i la FIBA van resoldre els seus conflictes. Un dels acords aconseguits va ser el reconeixement de l'Eurolliga com a màxim torneig europeu de clubs per part de la FIBA Europa.

Des del 2010 la competició s'anomena Turkish Airlines Euroleague a causa de l'acord de patrocini amb la companyia Turkish Airlines.^[1]

Història

1957-2000: Copa d'Europa

La Copa d'Europa de bàsquet és una extinta competició creada per la FIBA durant la temporada 1957-1958 a imatge i semblança de la de futbol. Originàriament, enfrontava als campions de lliga de cadascun dels països europeus inscrits a la FIBA.

2001: Escissió

Durant l'any 2000, un important sisme va sacsejar els fonaments del bàsquet europeu. Els grans clubs professionals del continent, liderats pels espanyols, els italians i els grecs, agrupats a la ULEB, es van separar de la FIBA amb el propòsit d'organitzar una nova Eurolliga amb criteris més moderns de gestió. Aquests clubs volien rebre més ingressos procedents dels drets de transmissió per televisió i de merchandise que els que els oferia la FIBA.

Davant la falta d'acord entre la FIBA i la ULEB, va desaparèixer la històrica Copa d'Europa i durant la temporada 2000-2001 van néixer dues competicions paral·leles que van lluitar per recollir el testimoni: l'oficialista i successora Supralliga i l'escindida i nova Eurolliga.

Els clubs es van inscriure en una i una altra competició segons els seus interessos. La major part d'espanyols, italians, grecs i francesos van prendre part a l'Eurolliga, mentre que la majoria de russos, israelians i de l'est d'Europa van optar per la Supralliga.

Durant la temporada 2001-2002 els equips pertanyents a la Supralliga van entrar a formar part de l'Eurolliga, quedant una única competició.

2006: Harmonització

Els cinc anys de ruptura en el bàsquet europeu van ser perjudicials tant per a la FIBA com per a la ULEB i els clubs que van prendre part a les seves competicions.

Per això, durant el novembre de 2004, els màxims dirigents de la ULEB i FIBA Europa van acordar finalment la compatibilització dels seus respectius tornejos de cara a la següent temporada.

D'aquesta manera, FIBA Europa es va comprometre a administrar i impulsar totes les competicions de clubs europees (reanomenant la seva Lliga Europea com a Eurocopa) al mateix temps que reconeixia oficialment a la ULEB com ens organitzador de l'Eurolliga i la Copa ULEB. A més, el màxim organisme federatiu europeu va limitar a 48 el nombre de participants en els tornejos de la ULEB i va passar a gestionar en exclusiva les normatives d'elegibilitat dels jugadors, els traspassos i els controls antidopatge.

La ULEB es va reservar l'opció de subscriure contractes perquè alguns clubs participin en les seves competicions durant un nombre determinat de temporades independentment dels resultats esportius que hagin tingut.

L'acord també va preveure el compromís d'harmonització del calendari internacional perquè els partits oficials de les seleccions nacionals no perjudiquin els interessos dels membres de la ULEB.

Format de competició

L'abril de 2016 l'Eurolliga va fer públic el nou format de competició, que s'aplicarà a partir de la temporada 2016-17. En aquest nou format hi participaran 16 equips, i consistirà en una lliga regular de 30 jornades en què cadascun dels equips jugarà dos partits contra la resta d'equips. Una vegada s'hagin disputat les 30 jornades, els vuit primers classificats de la lliga regular disputaran una eliminatòria i els quatre vencedors de les eliminatòries es classificaran per la final a 4, el vencedor del qual serà proclamat campió.^[2]

De cara a la temporada 2019-20 la competició s'amplia de 16 a 18 equips i de 30 a 34 jornades.^[3]

Equips participants

Equips participants (temporada 2023-2024)
ALBA Berlin	Anadolu Efes Istanbul	ASVEL Lyon-Villeurbanne
FC Barcelona	Bayern Múnic	Virtus Bolònia
Crvena Zvezda Belgrad	Fenerbahçe Istanbul	Maccabi FOX Tel Aviv
AS Mònaco	Olimpia Milano	Olympiacos
Panathinaikos	Partizan Belgrad	Reial Madrid
Saski Baskonia	València Basket	Žalgiris Kaunas

Historial

1958-1965: Copa d'Europa FIBA. Finals a doble partit

Temporada	Seu	Campió	Resultat	Finalista	Màxim anotador
1958	Riga/Sofia	ASK Riga	86-81, 84-71	Academik Sofija	Radev (19)
1959	Riga/Sofia	ASK Riga	79-58, 69-67	Academik Sofija	Kruminsh (29)
1960	Tbilisi/Riga	ASK Riga	86-81, 84-71	Dinamo Tbilisi	Kruminsh (21)
1961	Riga/Moscou	CSKA Moscou	87-62, 61-66	ASK Riga	Zubkov (21)
1962	Ginebra	Dinamo Tbilisi	90-83	Reial Madrid	Wayne Hightower (30)
1963	Madrid/Moscou	CSKA Moscou	69-86, 91-74, 99-80	Reial Madrid	Emiliano Rodríguez (21)
1964	Brno/Madrid	Reial Madrid	99-110, 84-64	Spartak ZJS Brno	Emiliano Rodríguez (29,5)
1965	Moscou/Madrid	Reial Madrid	81-88, 76-62	CSKA Moscou	Clifford Luyk (24)

1966-1987: Copa d'Europa FIBA. Finals a partit únic

Temporada	Seu	Campió	Resultat	Finalista	Màxim anotador
1966	Bolonya	Olimpia Milano	77-72	Slavia Praha	Jiri Zidek (22)
1967	Madrid	Reial Madrid	91-83	Olimpia Milano	Steve Chubin (34)
1968	Lió	Reial Madrid	98-95	Spartak Brno	Miles Ajken (26)
1969	Barcelona	CSKA Moscou	103-99	Reial Madrid	Vladimir Andreev (37)
1970	Sarajevo	Pallacanestro Varese	79-74	CSKA Moscou	Sergey Belov (21)
1971	Anvers	CSKA Moscou	69-53	Pallacanestro Varese	Sergey Belov (24)
1972	Tel-Aviv	Pallacanestro Varese	70-69	KK Split (Jugoplastika)	Petar Skansi (26)
1973	Lieja	Pallacanestro Varese	71-66	CSKA Moscou	Sergey Belov (36)
1974	Nantes	Reial Madrid	84-82	Pallacanestro Varese	Dino Meneghin (25)
1975	Anvers	Pallacanestro Varese	79-66	Reial Madrid	Bob Morse (30)
1976	Ginebra	Pallacanestro Varese	81-74	Reial Madrid	Bob Morse (28)
1977	Belgrad	Maccabi Tel Aviv	78-77	Pallacanestro Varese	Jim Boatwright (26)
1978	Múnic	Reial Madrid	75-67	Pallacanestro Varese	Walter Szczerbiak (25)
1979	Grenoble	Bosna Sarajevo	96-93	Pallacanestro Varese	Zarko Varajic (45)
1980	Berlín	Reial Madrid	89-85	Maccabi Tel Aviv	Earl Williams (31)
1981	Estrasburg	Maccabi Tel Aviv	85-79	Virtus Bologna	Marco Bonamico (26)
1982	Colònia	Pallacanestro Cantú	86-80	Maccabi Tel Aviv	Bruce Flowers (23)
1983	Grenoble	Pallacanestro Cantú	69-68	Olimpia Milano	W. Bryant i Antonello Riva (28)
1984	Ginebra	Virtus Roma	79-73	FC Barcelona	Epi (31)
1985	Atenes	Cibona Zagreb	87-78	Reial Madrid	Drazen Petrovic (36)
1986	Budapest	Cibona Zagreb	84-82	Zalgiris Kaunas	Arvydas Sabonis (27)
1987	Lausana	Olimpia Milano	71-69	Maccabi Tel Aviv	Lee Johnson (24)

1988-2000: Copa d'Europa FIBA. Final Four

Temporada	Seu	Final					Semi-finalistes
		Campió	Resultat	Subcampió	MVP de la final		Tercer	Quart
1988	Gant	Olímpia Milà	89-84	Maccabi Tel Aviv	Bob McAdoo		KK Partizan	Aris Salònica
1989	Múnic	KK Split (Jugoplastika)	75-69	Maccabi Tel Aviv	Dino Radja		Aris Salònica	FC Barcelona
1990	Saragossa	KK Split (Jugoplastika)	72-67	FC Barcelona	Toni Kukoc		CSP Limoges	Aris Salònica
1991	París	KK Split (Pop 84)	70-65	FC Barcelona	Toni Kukoc		Maccabi Tel Aviv	VP Pèsaro
1992	Istanbul	Partizan Belgrad	71-70	Club Joventut de Badalona	Predrag Danilovic		Olímpia Milà	CB Estudiantes
1993	Atenes	CSP Limoges	59-55	Pallacanestro Treviso	Toni Kukoc		PAOK Salònica	Reial Madrid
1994	Tel-Aviv	Club Joventut de Badalona	59-57	Olympiacos	Ferran Martínez		Panathinaikos	FC Barcelona
1995	Saragossa	Reial Madrid	73-61	Olympiacos	Arvydas Sabonis		Panathinaikos	CSP Limoges
1996	París	Panathinaikos	67-66	FC Barcelona	Dominique Wilkins		CSKA Moscou	Reial Madrid
1997	Roma	Olympiacos	73-58	FC Barcelona	David Rivers		KK Olimpija	ASVEL
1998	Barcelona	Virtus Bologna	58-44	AEK Athinai	Zoran Savic		Pallacanestro Treviso	KK Partizan
1999	Múnic	Žalgiris Kaunas	82-74	Virtus Bolonya	Tyus Edney		Olympiacos	Fortitudo Bolonya
2000	Salònica	Panathinaikos	73-67	Maccabi Tel Aviv	Zeljko Rebraca		Efes	FC Barcelona

2001: Supralliga FIBA. Final Four

Temporada	Seu	Campió	Resultat	Finalista	MVP
2001	París	Maccabi Tel Aviv	81-67	Panathinaikos	Arriel McDonald

2001: Eurolliga ULEB. Final al millor de cinc partits

Temporada	Seu	Campió	Resultat	Finalista	MVP
2001	Bolonya/Vitòria	Virtus Bolonya	65-78, 94-73, 80-60, 79-96, 82-74.	Saski-Baskonia	Emanuel Ginobili

Des de 2002: Eurolliga ULEB. Final Four

Temporada	Seu	Final					Semi-finalistes
		Campió	Resultat	Subcampió	MVP de la final		Tercer	Quart
2002	Bolonya	Panathinaikos	89-83	Virtus Bolonya	Dejan Bodiroga		Maccabi Tel Aviv i Pallacanestro Treviso
2003	Barcelona	FC Barcelona	76-65	Pallacanestro Treviso	Dejan Bodiroga		Montepaschi Siena	CSKA Moscou
2004	Tel-Aviv	Maccabi Tel Aviv	118-74	Fortitudo Bolonya	Anthony Parker		CSKA Moscou	Montepaschi Siena
2005	Moscou	Maccabi Tel Aviv	90-78	Saski-Baskonia	Sarunas Jasikevicius		Panathinaikos	CSKA Moscou
2006	Praga	CSKA Moscou	73-69	Maccabi Tel Aviv	Theódoros Papalukàs		Saski-Baskonia	FC Barcelona
2007	Atenes	Panathinaikos	93-91	CSKA Moscou	Dimitris Diamandidis		Unicaja Màlaga	Saski-Baskonia
2008	Madrid	CSKA Moscou	91-71	Maccabi Tel Aviv	Trajan Langdon		Montepaschi Siena	Saski-Baskonia
2009	Berlín	Panathinaikos	73-71	CSKA Moscou	Vasílios Spanulis		FC Barcelona	Olympiakos
2010	París	FC Barcelona	86-68	Olympiacos	Juan Carlos Navarro		CSKA Moscou	Partizan
2011	Barcelona	Panathinaikos	78-70	Maccabi Tel Aviv	Dimitris Diamandidis		Montepaschi Siena	Reial Madrid
2012	Istanbul	Olympiacos	62-61	CSKA Moscou	Vasílios Spanulis		FC Barcelona	Panathinaikos
2013	Londres	Olympiacos	100-88	Reial Madrid	Vasílios Spanulis		CSKA Moscou	FC Barcelona
2014	Milà	Maccabi Tel Aviv	98-86	Reial Madrid	Tyrese Rice		FC Barcelona	CSKA Moscou
2015	Madrid	Reial Madrid	78-59	Olympiacos	Andrés Nocioni		CSKA Moscou	Fenerbahçe
2016	Berlín	CSKA Moscou	101-96[4]	Fenerbahçe	Nando de Colo		Lokomotiv Kuban	Saski-Baskonia
2017	Istanbul	Fenerbahçe	80-64	Olympiacos	Ekpe Udoh		CSKA Moscou	Reial Madrid
2018	Belgrad	Reial Madrid	85-80	Fenerbahçe	Luka Doncic		Žalgiris Kaunas	CSKA Moscou
2019	Vitòria	CSKA Moscou	91-83	Anadolu Efes	Will Clyburn		Reial Madrid	Fenerbahçe
2020	Temporada cancel·lada per la Pandèmia per coronavirus de 2019-2020[5]
2021	Colònia	Anadolu Efes	86-81	FC Barcelona	Vasilije Micić		Olímpia Milà	CSKA Moscou
2022	Belgrad	Anadolu Efes	58-57	Reial Madrid	Vasilije Micić		FC Barcelona	Olympiakos
2023	Kaunas	Reial Madrid	78-79	Olympiacos	Aleksandar Vezenkov		Mònaco	FC Barcelona
2024	Berlín	Panathinaikos	95-80	Reial Madrid	Kostas Sloukas		Olympiacos	Fenerbahçe

Palmarès

Eurolliga (a partir de 2001)

Equip	Títols	Anys
Panathinaikos	5	2001-02, 2006-07, 2008-09, 2010-11 i 2023-24
CSKA Moscou	4	2005-06, 2007-08, 2015-16 i 2018-19
Maccabi Tel Aviv	3	2003-04, 2004-05 i 2013-14
Real Madrid CF	3	2014-15 i 2017-18 i 2022-23
FC Barcelona	2	2002-03 i 2009-10
Olympiacos	2	2011-12 i 2012-13
Anadolu Efes	2	2020-21 i 2021-22
Virtus Bologna	1	2000-01
Fenerbahçe	1	2016-17

Copa d'Europa (1958-2001)

Equip	Títols	Anys
Real Madrid CF	8	1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80, 1994-95
Pallacanestro Varese	5	1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76
CSKA Moscou	4	1960-61, 1962-63, 1968-69 i 1970-71
ASK Riga	3	1957-58, 1958-59 i 1959-60
Olimpia Milano	3	1965-66, 1986-87 i 1987-88
KK Split	3	1988-89, 1989-90 i 1990-91
Maccabi Tel Aviv	3	1976-77, 1980-81 i 2000-01
KK Cibona	2	1984-85 i 1985-86
Pallacanestro Cantú	2	1981-82 i 1982-83
Panathinaikos	2	1995-96 i 1999-00
KK Bosna	1	1978-79
FC Dinamo Tbilisi	1	1961-62
Olympiacos	1	1996-97
Virtus Roma	1	1983-84
Zalgiris Kaunas	1	1998-99
Joventut Badalona	1	1993-94
CSP Limoges	1	1992-93
KK Partizan	1	1991-92
Virtus Bologna	1	1987-88

Total: Copa d'Europa i Eurolliga

Equip	Títols	Anys
Real Madrid CF	11	1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80, 1994-95, 2014-15, 2017-18 i 2022-23
CSKA Moscou	8	1960-61, 1962-63, 1968-69, 1970-71, 2005-06, 2007-08, 2015-16 i 2018-19
Panathinaikos	7	1995-96, 1999-00, 2001-02, 2006-07, 2008-09, 2010-11 i 2023-24
Maccabi Tel Aviv	6	1976-77, 1980-81, 2000-01,[6] 2003-04, 2004-05 i 2013-14
Pallacanestro Varese	5	1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76
ASK Riga	3	1957-58, 1958-59 i 1959-60
Olimpia Milano	3	1965-66, 1986-87 i 1987-88
KK Split	3	1988-89, 1989-90 i 1990-91
Olympiacos	3	1996-97, 2011-12 i 2012-13
Pallacanestro Cantú	2	1981-82 i 1982-83
KK Cibona	2	1984-85 i 1985-86
Virtus Bologna	2	1987-88 i 2000-01
FC Barcelona	2	2002-03 i 2009-10
Anadolu Efes	2	2020-21 i 2021-22
FC Dinamo Tbilisi	1	1961-62
KK Bosna	1	1978-79
Virtus Roma	1	1983-84
KK Partizan	1	1991-92
CSP Limoges	1	1992-93
Joventut Badalona	1	1993-94
Zalgiris Kaunas	1	1998-99
Fenerbahçe	1	2016-17

Palmarès per entrenadors (a partir de 2001)

Entrenador	Títols	Anys
Zeljko Obradovic	5	2001-02, 2006-07, 2008-09, 2010-11, 2016-17
Ettore Messina	3	2000-01, 2005-06 i 2007-08
Ergin Ataman	3	2020-21, 2021-22 i 2023-24
Pini Gershon	2	2003-04 i 2004-05
Pablo Laso	2	2014-15 i 2017-18
Dimitris Itoudis	2	2015-16 i 2018-19
Svetislav Pešić	1	2002-03
Xavier Pascual	1	2009-10
Dušan Ivković	1	2011-12
Georgios Bartzokas	1	2012-13
David Blatt	1	2013-14
Chus Mateo	1	2022-23

Història Final Four

	87-88	88-89	89-90	90-91	91-92	92-93	93-94	94-95	95-96	96-97	97-98	98-99	99-00	00-01	01-02	02-03	03-04	04-05	05-06	06-07	07-08	08-09	09-10	10-11	11-12	12-13	13-14	14-15	15-16	16-17	17-18	18-19	20-21	21-22	22-23	23-24
CSKA Moscou									3r					4t		4t	3r	4t	C	SC	C	SC	3r		SC	3r	4t	3r	C	3r	4t	C	4t
FC Barcelona		4t	SC	SC			4t		SC	SC			4t			C			4t			3r	C		3r	4t	3r						SC	3r	4t
Real Madrid CF						4t		C	4t															4t		SC	SC	C		4t	C	3r		SC	C	SC
Olympiacos							SC	SC		C		3r										4t	SC		C	C		SC		SC				4t	SC	3r
Panathinaikos							3r	3r	C				C	SC	C			3r		C		C		C	4t											C
Maccabi Tel Aviv	SC	SC		3r									SC	C	SF		C	C	SC		SC			SC			C
Fenerbahçe																												4t	SC	C	SC	4t				4t
Efes Pilsen SK													3r	3r																		SC	C	C
Saski-Baskonia														SC				SC	3r	4t	4t								4t
KK Partizan	3r				C						4t												4t
AP Treviso						SC					3r				SF	SC
Montepaschi Siena																3r	4t				3r			3r
KK Split		C	C	C
Virtus Bologna											C	SC		C	SC
CSP Limoges			3r			C		4t
Olímpia Milà	C				3r																												3r
Aris Salònica	4t	3r	4t
Joventut Badalona					SC		C
Žalgiris Kaunas												C																			3r
FP Bologna												4t		SF			SC
AEK Athinai											SC			SF
Mònaco																																			3r
Lokomotiv Kuban																													3r
Unicaja Màlaga																				3r
KK Olimpija										3r
ASVEL										4t
PAOK Salònica						3r
CB Estudiantes					4t
VP Pèsaro				4t

C=campió - SC=Subcampió - SF=Semifinalista - FF=Final Four - NF=No finalista

La temporada 2000-01 es disputaren 2 competicionsː La SuproLeague, amb final four (en fons obscur) i la EuroLeague, sense final four (en fons clar). La temporada 2019-20 es va anul·lar per la pandèmia de COVID-19.

	FF	C	SC	NF	% C/FF	% C/F	Última FF	Última final	Últim títol	Observacions
CSKA Moscou	19	4	3	12	21,1	57,1	2021	2019	2019	Més final four i més FF sense final
FC Barcelona	17	2	5	10	11,8	28,6	2023	2021	2010
Real Madrid CF	13	4	4	5	30,8	50	2024	2024	2023
Olympiacos	13	3	6	4	23,1	33,3	2024	2023	2013	Més subcampionats
Panathinaikos	12	7	1	4	58,3	87,5	2024	2024	2024	Més títols
Maccabi Tel Aviv	12	4	6	2	33,3	40	2014	2014	2014	Més subcampionats
Fenerbahçe	6	1	2	3	20	33,3	2024	2018	2017
Efes Pilsen SK	5	2	1	2	40	66,6	2022	2022	2022
Saski-Baskonia	5		1	4			2016	2005		Més FF sense títol
KK Partizan	4	1		3	25	100	2010	1992	1992
AP Treviso	4		2	2			2003	2003
Montepaschi Siena	4			4			2011			Més FF sense arribar mai a la final
KK Split	3	3			100	100	1991	1991	1991	Únic amb totes les FF guanyades (3)
Virtus Bolonya	3	1	2		33,3	33,3	2002	2002	1998 (2001 SuproLeague)
CSP Limoges	3	1		2	33,3	100	1995	1993	1993
Olímpia Milà	3	1		2	33,3	100	2021	1988	1988
Aris Salònica	3			3			1990
Joventut Badalona	2	1	1		50	50	1994	1994	1994
Žalgiris Kaunas	2	1		1	50	100	2018	1999	1999
FP Bologna	2		1	1			2004	2004
AEK Athinai	1		1				1998 (2001 SuproLeague)	1998		Únic amb 1 FF i finalista
Mònaco	1			1			2023
Lokomotiv Kuban	1			1			2016
Unicaja Màlaga	1			1			2007
KK Olimpija	1			1			1997
ASVEL	1			1			1997
PAOK Salònica	1			1			1993
CB Estudiantes	1			1			1992
VP Pèsaro	1			1			1991

FF = Nombre de finals four disputades - C = Títols - SC = Subcampionats - NF = Finals four on no jugaren la final - C/FF = Percentatge de títols sobre finals four - C/F = Percentatge de títols sobre finals