Dominique Wilkins

Jacques Dominique Wilkins (París, França, 12 de gener de 1960), és un exjugador estatunidenc de bàsquet. Va disputar 15 temporades a l'NBA, i en fou un dels anotadors més prolífics i un dels millors esmaixadors de la història. Amb 2,03 metres d'altura, jugava a la posició d'aler.

Dominique Wilkins

Biografia
Naixement	12 gener 1960 (64 anys) París
Formació	Universitat de Geòrgia
Alçada	201 cm
Pes	91 kg
Activitat
Ocupació	jugador de bàsquet
Activitat	1982 - 1999
Nacionalitat esportiva	Estats Units d'Amèrica
Esport	basquetbol
Lliga	Divisió I de bàsquet masculí de l'NCAA i NBA
Posició a l'equip	Aler
Elecció al draft per	Utah Jazz
Trajectòria   Equip – Panathinaikos BC – Boston Celtics – Los Angeles Clippers – Orlando Magic – Atlanta Hawks – San Antonio Spurs – Fortitudo Bologna 1979–1982 Georgia Bulldogs men's basketball
Participà en
1994	Campionat del Món de Bàsquet de 1994
Família
Germans	Gerald Wilkins
Parents	Damien Wilkins, nebot
Premis
Southeastern Conference Men's Basketball Player of the Year (en)

El 2006, va ser inclòs en el Basketball Hall of Fame.

És el germà gran d'un altre jugador de l'NBA, Gerald Wilkins, i oncle del també professional Damien Wilkins.^[1]

Trajectòria esportiva

Universitat

Wilkins va jugar a la Universitat de Geòrgia fins al seu any de júnior, on va aconseguir una excel·lent reputació com a anotador. En els seus tres anys de col·legial, va fer una mitjana de 21,6 punts i 7,1 rebots per partit.

Professional

Atlanta Hawks

Va ser triat en el Draft de l'NBA de 1982 pels Utah Jazz amb el número 3. Sense arribar a debutar amb els Jazz, va ser traspassat als Atlanta Hawks a canvi de John Drew, Freeman Williams i diners.^[2] Llevat de la seva temporada de "rookie" als Hawks i les seves tres últimes temporades (amb els Celtics, Spurs i Magic), Wilkins mai va fer una mitjana de menys de 20 punts per partit i la seva millor temporada va ser la 1985-86 amb 30,3 punts per partit; cosa que el va portar a ser triat 9 vegades per l'All-Star Game.

Wilkins, a més dels seus onze anys i mig amb els Hawks, va tenir curtes trajectòries amb Los Angeles Clippers, els Boston Celtics, a la Lliga de Grècia amb el Panathinaikos atenenc (on va guanyar l'Eurolliga 1995-96 i va ser triat MVP de la final), en la Lliga d'Itàlia amb el Teamsystem de Bolonya, i, de tornada a l'NBA, amb els Sant Antonio Spurs i Orlando Magic amb els quals es va retirar el 1999.

Nique va ser clau en la prominència dels Hawks en la dècada dels 80, quan l'equip va registrar les 50 o més victòries quatre vegades durant la dècada. Quan Wilkins va complir els 30 anys, el seu equip va començar a demanar una contribució versàtil de la seva estrella, i aquest va començar a desenvolupar un joc versàtil com ho demostren els 9 rebots i 3 assistències de mitjana en la temporada 1990-91.

El 19 d'abril de 1986, en primera ronda davant Detroit Pistons, Wilkins va fer 50 punts, el seu rècord personal en playoffs.

La temporada 1987-88 va tenir un duel mític contra Larry Bird en Playoffs, on es va mostrar absolutament imparable fent més de 40 punts en el sisè i setè partits de la sèrie, decidida finalment per 4-3 a favor dels Celtics després de tenir els Hawks l'opció de guanyar en el sisè partit la sèrie per 4-2 però on va fallar Cliff Levingston en l'últim segon i en el setè partit després d'una jugada molt polèmica a favor dels Celtics en els instants finals.

La temporada 1991-92 estava sent el màxim encistellador de la lliga després de Michael Jordan amb 28,4 punts, 7 rebots i 3,9 assistències quan es va lesionar a meitat de temporada al tendó d'Aquil·les, lesió que segurament el va apartar del Dream Team original, on injustament no havia estat triat en la primera llista de 10 jugadors. Posteriorment el van compensar seleccionant-ho pel Dream Team II amb els qui va ser campió del món sent el màxim encistellador de la final contra Rússia amb 20 punts.

La temporada 1993-94 va començar estupendament pels Atlanta Hawks amb 14 victòries seguides poc després de començar que col·locava a l'equip amb 15-3 amb el millor balanç de la lliga i es mantindria líder de la conferència aquest durant moltes setmanes. Van guanyar els Houston Rockets campions aquell any fet i fet amb 27 punts de Dominique, els New York Knicks, finalistes aquell any amb 34 punts i 10 rebots de Wilkins i els Seattle Supersonics millor balanç aquell any amb 63-19 amb altres 24 punts. Però sorpresivament al febrer, amb Atlanta amb el millor balanç de l'Est, Dominique fou traspassat davant la incredulitat de l'afició d'Atlanta (a canvi de Danny Manning) a Los Angeles Clippers (Wilkins havia mostrat les seves preferències pels Knicks en cas de ser traspassat). Amb Manning, els Hawks no arribarien molt lluny en els playoffs i la directiva d'Atlanta va ser durament criticada perquè va privar Dominique de poder lluitar per l'anell.

Los Angeles Clippers

A Los Angeles Clippers, Wilkins va fer una mitjana de 29,1 punts en el qual restava de temporada, i recordada és la seva actuació vestint la samarreta dels Clippers en la pista "The Omni" d'Atlanta, quan amb 36 punts i 10 rebots va portar als seus a la victòria davant l'admiració generalitzada de la seva antiga afició. També destacables els 36 punts i 11 rebots als Houston Rockets, que serien campions al final, o les dues actuacions seguides amb 42 punts i 10 rebots als Lakers i els 37 punts i 11 rebots als Warriors.

Boston Celtics

L'estiu de 1994 va acabar contracte amb Los Angeles Clippers i es va convertir en un dels agents lliures més cobejats. Ell volia anar a un equip amb opcions de guanyar l'anell i els New York Knicks, molt interessats en ell, van negociar el seu fitxatge però el límit salarial va impedir-lo al no poder col·locar els Knicks a Charles Smith i el seu alt salari en cap equip. Al final va decidir acceptar una oferta econòmica molt interessant dels Boston Celtics i jugar així en el Boston Garden, escenari de grans fites en la seva carrera. No obstant això, la franquícia verda encara acusava les recents baixes dels seus jugadors estrella (Larry Bird i Kevin McHale, retirats, Robert Parish, traspassat i sense l'Escorta All Star Reggie Lewis, mort amb tan sols 27 anys amb el qual de ben segur hagués format un gran tàndem), amb Dino Radja com a millor suport, i estava a punt d'entrar en la pitjor etapa de la seva història esportiva en plena reestructuració, no van ser la destinació adequada. No obstant això, va acabar com a màxim anotador de l'equip amb 17,8 punts malgrat que va veure retallats els seus minuts de joc i les seves opcions en atac i classificant l'equip verd pels playoffs (en el 94 van faltar-hi). Allí caurien amb honor per 3-1 contra els finalistes aquell any els Orlando Magic de Shaquille O'Neal i Anfernee Hardaway amb una actualització memorable de Wilkins en la victòria en el tercer partit amb 22 punts i 18 rebots.

Panathinaikos BC

El 1995 Wilkins va abandonar per primera vegada l'NBA. Va fitxar per l'equip grec del Panathinaikos BC, ajuntant-se amb altres dues llegendes del bàsquet europeu com Panagiotis Giannakis i Stojan Vranković.

Va ser campió de l'Eurolliga en aquesta temporada, vencent en la final al FC Barcelona, donant així el primer ceptre continental de la història a un equip grec i sent, a més, proclamat MVP de la Final Four (en semifinals també va ser el millor amb 35 punts al CSKA Moscou).

També va aconseguir guanyar la Copa Grega amb 35 punts en la final contra Olympiakos, històric rival, sent nomenat novament MVP.

L'únic títol de la temporada que li va faltar guanyar va ser l'Lliga Grega, que el seu equip va perdre en la final contra l'Olympiakos. Amb 2-1 a favor del Panathinaikos, Wilkins es va lesionar al taló d'Aquil·les i no va poder disputar els dos últims partits de la final que acabaria guanyant l'Olympiakos.

Sant Antonio Spurs

Després de l'èxit europeu torna a l'NBA on realitza una gran temporada als Sant Antonio Spurs a 36 anys, sent el màxim anotador de l'equip amb una mitjana de 18,2 punts i 6,4 rebots en només 30,9 minuts. No obstant això, tot i el seu bon any els Spurs realitzen una mala temporada per la plaga de lesions de l'equip amb baixes destacades com els All Stars David Robinson i Siguin Elliott i la d'altres jugadors com Charles Smith i Chuck Person.

Teamsystem Bolonya

El 1997 en lloc de seguir als Spurs, que recuperarien a Robinson i s'acabaven de fer amb Tim Duncan, en no rebre una bona oferta dels Spurs, va decidir acceptar una oferta del Teamsystem de Bolonya, que sí li oferia un contracte d'acord al seu nivell. Allí s'ajuntaria amb altres llegendes del bàsquet europeu com David Rivers, Carlton Myers i Gregor Fučka, encara que els faltava un pivot dominant.

Amb el Teamsystem va arribar a la final de la Lega italiana que van perdre per 3-2 contra l'altre gran equip de la ciutat, el Kinder de Bolonya de Predrag Danilović, Antoine Rigaudeau i Zoran Savić entre d'altres, amb Wilkins limitat per una molesta lesió, així i tot va ser el millor del seu equip.

En l'Eurolliga van caure en quarts de final també contra el Kinder Bolonya, després d'una jugada polèmica després d'una baralla de tots dos equips on sancionen a Myers i Fučka per part del Teamsystem, per només Moretti del Kinder. Això decidiria la sèrie 2-1 a favor del Kinder, que acabaria guanyant l'Eurolliga. En el tercer i decisiu partit àdhuc estant lesionat oficialment, Wilkins va haver de jugar per les absències de Myers i Fučka i va aconseguir fer, així i tot, 23 punts, 12 rebots i 4 assistències amb 38 anys.

Sí que va aconseguir guanyar la Copa d'Itàlia, vencente en la final la Benetton Treviso.

Orlando Magic

Va tornar de nou a l'NBA per jugar una última temporada amb els Orlando Magic amb 39 anys recentment complerts, on la seva participació va ser testimonial a causa del lockout que li va fer estar aturat massa mesos i un entrenador que només prioritzava la defensa com Chuck Daly. Els únics partits que va jugar de titular i va disposar de minuts van ser en el partit que els Magic van visitar Atlanta i va aconseguir 15 punts amb 7/10 en tirs de camp en 22 minuts i contra els Chicago Bulls amb 19 punts (8/13) i 9 rebots en 22 minuts. Es va retirar el 1999.

Concurs d'esmaixades

El seu sobrenom The Human Highlight Film se'l va forjar per l'espectacularitat i atletisme que li van permetre de guanyar dos concursos d'esmaixades. La seva especialitat són les esmaixades potents i de remolí. Els seus duels en els concursos de mats amb Michael Jordan són considerats com els millors concursos de la història.

Wilkins sempre ha estat considerat com un gran especialista en esmaixades i jugades espectaculars. Els seus girs de 360 graus, els seus Tomahawks seran sempre recordats pel bon aficionat al bàsquet. Va participar en 5 concursos d'esmaixades de l'All Star Game, i va aconseguir guanyar-los en 2 ocasions. En la seva primera participació, a Denver el 1984, va finalitzar en tercera posició, darrere de dues grans llegendes de les esmaixades, com Larry Nance i Julius Erving. El 1985 va aconseguir el seu primer títol batent ni més ni menys que Michael Jordan en la final. A l'any següent, va ser batut pel petit, però gran jugador Spud Webb. El 1988 es va produir de nou l'esperat duel contra Michael Jordan, sent en aquesta ocasió aquest últim el que va guanyar. El 1990 va decidir participar per última vegada, havent d'enfrontar-se a estrelles emergents com Shawn Kemp, Kenny Smith o Scottie Pippen, aconseguint el seu segon i definitiu títol de millor "matador".

Estadístiques de la seva carrera a l'NBA

Llegenda
PJ	Partits jugats	PT	Partits com a titular	Min	Minuts per partit
%TC	Percentatge de tirs de camp	%T3	Percentatge de tirs de 3	%TL	Percentatge de tirs lliures
RPP	Rebots per partit	APP	Assistències per partit	ROB	Pilotes robades per partit
TPP	Taps per partit	PPP	Punts per partit	Negreta	Rècord

Temporada regular

Temporada	Edat	Equip	Lliga	Pos.	P	TIT	MIN	TC	TCA	%TC	3P	3PA	%3P	2P	2PA	%2P	TL	TLA	%TL	R.OF.	R.DEF.	REB	ASIS	ROB	TAP	PER	FP	PTS
1982-83	23	Atlanta Hawks	NBA	SF	82	82	32.9	7.3	14.9	.493	0.0	0.1	.182	7.3	14.7	.495	2.8	4.1	.682	2.8	3.1	5.8	1.6	1.0	0.8	2.2	2.6	17.5
1983-84	24	Atlanta Hawks	NBA	SF	81	81	36.6	8.4	17.6	.479	0.0	0.1	.000	8.4	17.5	.482	4.7	6.1	.770	3.1	4.0	7.2	1.6	1.4	1.1	2.7	2.4	21.6
1984-85	25	Atlanta Hawks	NBA	SF	81	81	37.3	10.5	23.3	.451	0.3	1.0	.309	10.2	22.3	.457	6.0	7.4	.806	2.8	4.1	6.9	2.5	1.7	0.7	2.8	2.1	27.4
1985-86 ★	26	Atlanta Hawks	NBA	SF	78	78	39.1	11.4	24.3	.468	0.2	0.9	.186	11.2	23.4	.479	7.4	9.0	.818	3.3	4.6	7.9	2.6	1.8	0.6	3.2	2.2	30.3
1986-87 ★	27	Atlanta Hawks	NBA	SF	79	79	37.6	10.5	22.6	.463	0.4	1.3	.292	10.1	21.3	.474	7.7	9.4	.818	2.7	3.6	6.3	3.3	1.5	0.6	2.8	1.9	29.0
1987-88 ★	28	Atlanta Hawks	NBA	SF	78	76	37.8	11.7	25.1	.464	0.5	1.7	.295	11.2	23.4	.476	6.9	8.4	.826	2.7	3.7	6.4	2.9	1.3	0.6	2.8	2.1	30.7
1988-89 ★	29	Atlanta Hawks	NBA	SF	80	80	37.5	10.2	22.0	.464	0.4	1.3	.276	9.8	20.6	.475	5.5	6.6	.844	3.2	3.7	6.9	2.6	1.5	0.7	2.3	1.7	26.2
1989-90 ★	30	Atlanta Hawks	NBA	SF	80	79	36.1	10.1	20.9	.484	0.7	2.3	.322	9.4	18.6	.504	5.7	7.1	.807	2.7	3.8	6.5	2.5	1.6	0.6	2.2	1.8	26.7
1990-91 ★	31	Atlanta Hawks	NBA	SF	81	81	38.0	9.5	20.2	.470	1.0	3.1	.341	8.5	17.2	.492	5.9	7.1	.829	3.2	5.8	9.0	3.3	1.5	0.8	2.5	1.9	25.9
1991-92 ★	32	Atlanta Hawks	NBA	SF	42	42	38.1	10.1	21.8	.464	0.9	3.0	.289	9.2	18.7	.492	7.0	8.4	.835	2.5	4.6	7.0	3.8	1.2	0.6	2.9	1.8	28.1
1992-93 ★	33	Atlanta Hawks	NBA	SF	71	70	37.3	10.4	22.3	.468	1.7	4.5	.380	8.7	17.9	.490	7.3	8.8	.828	2.6	4.2	6.8	3.2	1.0	0.4	2.6	1.6	29.9
1993-94 ★	34	Atlanta Hawks	NBA	SF	49	49	34.4	8.8	20.3	.432	1.2	4.0	.308	7.5	16.3	.462	5.6	6.6	.854	2.4	3.8	6.2	2.3	1.3	0.4	2.4	1.8	24.4
1993-94 ★	34	Los Angeles Clippers	NBA	SF	25	25	37.9	10.7	23.7	.453	1.0	3.9	.247	9.8	19.8	.493	6.7	8.0	.835	2.5	4.5	7.0	2.2	1.2	0.3	2.1	1.6	29.1
1993-94 ★	34	Total 1993 -94	NBA	SF	74	74	35.6	9.4	21.5	.440	1.1	4.0	.288	8.3	17.5	.474	6.0	7.1	.847	2.5	4.0	6.5	2.3	1.2	0.4	2.3	1.7	26.0
1994-95	35	Boston Celtics	NBA	SF	77	64	31.5	6.4	15.2	.424	1.5	3.8	.388	5.0	11.4	.436	3.5	4.4	.782	2.0	3.2	5.2	2.2	0.8	0.2	2.2	1.7	17.8
1996-97	37	San Antonio Spurs	NBA	SF	63	26	30.9	6.3	15.1	.417	1.1	3.8	.293	5.2	11.3	.458	4.5	5.6	.803	2.7	3.7	6.4	1.9	0.6	0.5	2.1	1.6	18.2
1998-99	39	Orlando Magic	NBA	SF	27	2	9.3	1.9	4.9	.379	0.2	0.7	.263	1.7	4.2	.398	1.1	1.6	.690	1.1	1.5	2.6	0.6	0.1	0.0	0.9	0.7	5.0
Total			NBA		1074	995	35.5	9.3	20.1	.461	0.7	2.1	.319	8.6	18.0	.478	5.6	6.9	.811	2.7	3.9	6.7	2.5	1.3	0.6	2.5	1.9	24.8

★ Denota participació en l'All-Star Game de l'NBA

Playoffs

Temporada	Edat	Equip	Lliga	Pos.	P	TIT	MIN	TC	TCA	%TC	3P	3PA	%3P	2P	2PA	%2P	TL	TLA	%TL	R.OF.	R.DEF.	REB	ASIS	ROB	TAP	PER	FP	PTS
1982-83	23	Atlanta Hawks	NBA	SF	3		36.3	5.7	14.0	.405	0.3	0.3	1.000	5.3	13.7	.390	4.0	4.7	.857	2.7	2.3	5.0	0.3	0.7	0.3	3.3	3.0	15.7
1983-84	24	Atlanta Hawks	NBA	SF	5		39.4	7.0	16.8	.417	0.0	0.2	.000	7.0	16.6	.422	5.2	6.2	.839	4.2	4.0	8.2	2.2	2.4	0.2	3.0	2.6	19.2
1985-86	26	Atlanta Hawks	NBA	SF	9	9	40.0	10.4	24.1	.433	0.1	0.6	.200	10.3	23.6	.439	7.6	8.8	.861	2.2	3.8	6.0	2.8	1.0	0.2	3.3	2.7	28.6
1986-87	27	Atlanta Hawks	NBA	SF	9	9	40.0	9.6	23.3	.410	0.3	1.1	.300	9.2	22.2	.415	7.3	8.2	.892	3.0	4.8	7.8	2.8	1.8	0.9	2.9	2.8	26.8
1987-88	28	Atlanta Hawks	NBA	SF	12	12	39.4	11.4	25.0	.457	0.3	1.5	.222	11.1	23.5	.472	8.0	10.4	.768	3.1	3.3	6.4	2.8	1.3	0.5	2.5	2.0	31.2
1988-89	29	Atlanta Hawks	NBA	SF	5	5	42.4	10.4	23.2	.448	1.0	3.4	.294	9.4	19.8	.475	5.4	7.6	.711	2.0	3.4	5.4	3.4	0.8	1.6	2.4	1.0	27.2
1990-91	31	Atlanta Hawks	NBA	SF	5	5	39.0	7.0	18.8	.372	0.4	3.0	.133	6.6	15.8	.418	6.4	7.0	.914	1.2	5.2	6.4	2.6	1.8	1.0	2.2	1.6	20.8
1992-93	33	Atlanta Hawks	NBA	SF	3	3	37.7	10.7	25.0	.427	1.0	4.0	.250	9.7	21.0	.460	7.7	10.0	.767	4.0	1.3	5.3	3.0	1.0	0.3	3.3	2.7	30.0
1994-95	35	Boston Celtics	NBA	SF	4	4	37.5	6.5	15.3	.426	2.0	4.3	.471	4.5	11.0	.409	4.0	4.5	.889	4.3	6.5	10.8	2.0	0.5	0.8	2.3	1.8	19.0
1998-99	39	Orlando Magic	NBA	SF	1	0	3.0	1.0	2.0	.500	0.0	0.0		1.0	2.0	.500	0.0	0.0		0.0	0.0	0.0	0.0	0.0	0.0	0.0	0.0	2.0
Total			NBA		56	47	38.8	9.2	21.4	.429	0.5	1.7	.281	8.7	19.7	.442	6.5	7.9	.824	2.8	3.9	6.7	2.6	1.3	0.6	2.7	2.2	25.4

Assoliments i reconeixements

• 9 vegades triat pel All-Star Game.
• 2 vegades guanyador del concurs de mats.
• Triat en el millor quintet de rookies el 1983.
• Triat en el millor quintet de la lliga el 1986 (7 vegades més en el segon i tercer quintet).
• Màxim golejador de l'NBA el 1986 (30,3 punts per partit).
• Triat millor jugador de la final del Campionat d'Europa en 1996.
• Membre del Basketball Hall of Fame des de 2006.
• El seu dorsal 21 va ser retirat pels Hawks el 13 de gener de 2001.
• Triat en l'Equip del 75 aniversari de l'NBA en 2021.

Referències

1. meridiano.com.ve Damien Wilkins: "Mi padre retó a Michael Jordan, pero él podía con todo" Arxivat 2018-07-25 a Wayback Machine., consultado en junio de 2016
2. prosportstransactions.com Dominique Wilkins Transactions, consultado en junio de 2016

Enllaços externs

• Estadístiques de Dominique Wilkins
• Pàgina de Wilkins a la web de l'Hall of Fame
• Dominique Wilkins a ultimatenba.com