Castell de Sant Gregori

El Castell de Sant Gregori, o la Casa dels Margarit, és un edifici del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Infotaula edifici Castell de Sant Gregori
Dades
Tipus	Castell
Construcció	XV-XVII
Característiques
Estil arquitectònic	Gòtic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Gregori (Gironès)
Localització	Sant Gregori (Gironès)
41° 59′ 20″ N, 2° 44′ 26″ E
BCIN
Data	22/04/1949
Identificador	BCIN: 1462-MH BIC: RI-51-0006073 IPAC: 1656
Bé d'interès cultural Data 8 novembre 1988 Identificador RI-51-0006073 Bé cultural d'interès nacional Tipus monument històric Codi BCIN 1462-MH Codi BIC RI-51-0006073 Id. IPAC 1656

Descripció

Edifici de planta quadrangular amb un pati interior i una antiga torre de defensa, situada a l'angle sud de la construcció. Es desenvolupa en planta baixa, pis i golfes. Les parets portants són de pedra morterada, arrebossada a les façanes i amb carreus ben tallats emmarcant les obertures i les cantonades de les façanes. A la façana principal (sud) els ampits de les finestres són fets amb pedra motllurada i la porta d'accés té forma d'arc de mig punt i emmarcada per dovelles de pedra. A la façana de llevant hi ha una finestra biforada amb arquets trilobulats protegida per una reixa de ferro. A la part superior de la façana principal en conserven restes de mènsules de pedra. La coberta és de teula àrab a diversos pendents i acabada amb un ràfec de doble filera de rajoles pintades.^[1]

Història

És un casal fortificat que havia estat la casa forta de la família Margarit. Els Margarit de Sant Gregori eren originaris de Girona i provenien d'una posició social mitjana. El primer personatge conegut fou Bernat Margarit de Girona, que tenia una posició econòmica bastant sòlida, i que segons Santiago Sobrequés i Vidal havia comprat el Mas Vidal i terres a la parròquia de Sant Gregori. També havia comprat l'any 1355, segons J. Calzada, un altre mas anomenat de Riba o altrament Perpinyà a la mateixa parròquia. Eren senyors directes d'aquestes propietats i tingueren homes propis de remença.

Castell de Sant Gregori. Pati interior (març 2017)

Al segle xiv els Margarit de Sant Gregori tenien una bona posició econòmica i títol nobiliari, però no formaven part de l'alta noblesa, sinó que eren cavallers amb dret a usar el seu escut o armes heràldiques. Era membre d'aquesta família Joan de Margarit i de Pau, que fou bisbe de Girona i que morí el 1484. Essent cardenal a Roma continuà governant la diòcesi de Girona i signava cardenal de Girona. També exercí d'ambaixador a Itàlia i intervingué a les Corts Catalanes. La seva vinculació al poble de Sant Gregori el portà a fer estades al "Castell" o solar dels Margarit, del qual n'era hereu.^[1] També era de la família el bisbe Joan Margarit i de Requesens, renebot del cardenal Margarit. Fou bisbe de Girona entre 1534 i 1554 i President de la Generalitat de Catalunya (1521-1524).^[1]

Referències

1. «Castell de Sant Gregori». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2012].