Dovella

La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.^[1]

Als arquitectes manieristes del segle xvi els agradava construir l'arc amb una clau una mica deixada caure.

Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera)

Dovelles amb les cares exteriors bisellades per a encaixar millor amb els carreus del mur.

Cada dovella desvia la força de la càrrega cap als costats, transferint-la de peça en peça fins a les peces verticals del pilar que sustenta l'arc. Les dovelles dels arcs distribueixen el pes eficaçment i treuen el màxim partit de la resistència a la pressió de la pedra, com en el cas dels arcs d'un pont.

La cara exterior d'una dovella s'anomena extradós, i la interior, intradós. Les cares que estan en contacte amb les altres dovelles es denominen jaços, i les cares de davant i de darrere, testes.

Encara que cada unitat en un arc, o volta, es coneix amb aquest nom, hi ha dos components de dovella específics d'un arc: la clau i el salmer.

• La clau és la pedra central que hi ha a l'àpex d'un arc. Sovint decorada, embellida o de mida més gran. El joc de forces de tot l'arc, no funciona fins que no està col·locada aquesta peça. Les dovelles que estan als dos costats d'aquesta reben el nom de contraclaus.
• El salmer, coixí, o dovella d'arrencada, és la dovella inferior, situada just al final del pilar i que inicia la corba de l'arc.

La resta de dovelles s'anomenen ronyons.^[2]

En l'àmbit de l'aeronàutica, hom anomena extradós a la part superior de l'ala d'un avió.