Peñafiel, Castella, 1421 — Barcelona, Barcelonès, 1461 Primogènit d’Aragó i de Navarra, duc de Peñafiel i de Gandia. From Wikipedia, the free encyclopedia
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 maig 1421 (Gregorià) Peñafiel (província de Valladolid) |
| Mort | 23 setembre 1461 (Gregorià) (40 anys) Barcelona |
| Causa de mort | tuberculosi |
| Sepultura | Reial Monestir de Santa Maria de Poblet |
 Sobirà de Navarra Regne de Navarra | |
| 1441 – 1461 | |
| Duc de Gandia ducat de Gandia | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Altres | |
| Títol | Ducat de Montblanc Príncep de Girona Duc de Gandia Príncep de Viana Infant d'Aragó Rei de Navarra |
| Família | Dinastia Trastàmara |
| Cònjuge | Agnès de Cleves (1440 (Gregorià)–) |
| Fills | Anna d’Aragó i de Navarra, Felip de Viana |
| Pares | Joan el Sense Fe i Blanca I de Navarra |
| Germans | Ferran el Catòlic Martí d'Aragó Alfons VI de Ribagorça Elionor I de Navarra Joana d'Aragó i d'Enríquez Blanca II de Navarra |
 | |
Nasqué a Peñafiel el 29 de maig del 1421; era el fill primer de Joan d'Aragó, futur rei de la corona d'Aragó, i de la seva primera esposa, la reina Blanca I de Navarra.
El 30 de setembre de 1439 es casà amb Agnès de Cleves, que morí el 1448. D'aquest matrimoni no tingué fills.
A la seva mort estava promès amb Caterina, filla del rei Eduard I de Portugal, la qual, en no poder maridar-se amb Carles, entrà com a religiosa al convent de Santa Clara de Lisboa.
Carles de Viana tingué diversos fills il·legítims:
Pel casament de Blanca I amb Joan II d'Aragó, s'establí que el fill primogènit del matrimoni heretaria el Regne de Navarra a la mort de la reina. Així, Carles, en néixer, fou nomenat príncep de Viana, títol destinat a l'hereu, i fou reconegut com a tal per les Corts de Navarra. Però el 1441, amb pare i fill enemistats, Joan d'Aragó decidí excloure'l de la successió i ell continuà sent rei de Navarra, mentre Carles de Viana tan sols rebia el títol de lloctinent del regne.
Les relacions entre pare i fill encara passaren per moments més difícils, sobretot a partir del nou casament del príncep Joan el 1447 amb Joana Enríquez, que aviat li donà un nou hereu, Ferran, que posteriorment seria rei d'Aragó.
Així doncs, esclatà la Guerra Civil navarresa entre els agramontesos, partidaris de Joan d'Aragó, i els beaumontesos, partidaris de Carles, que a partir d'aquell moment l'anomenaren Carles IV de Navarra. El 1451 s'enfrontaren en la batalla d'Oibar,[1] on Carles rebé l'ajuda de Joan II de Castella, però fou derrotat i fet presoner, cosa que propicià que fos desheretat.
Un cop alliberat, Joana Enríquez conspirà contra ell i Carles fugí del país per prendre refugi a Nàpols, a la cort del seu oncle Alfons el Magnànim. El 1458, amb la mort d'Alfons, el príncep Joan es convertí en Rei d'Aragó amb el nom de Joan II d'Aragó duent a desavinences entre Joan i Carles per l'ordre de successió, augmentades quan Joan nomenava al seu fill Ferran com a duc de Montblanc, revelant-se la intenció de fer-lo hereu, i designant la seva filla Elionor com a governadora de Navarra.[2] Joan inicià llavors el viatge cap a les seves noves terres per tal de presentar-s’hi com a sobirà i el 22 de novembre de 1458 entrà oficialment a Barcelona. Des de Sicília, Carles va fer una crida als catalans a recolzar-lo, i va arribar a una concòrdia amb Joan, per la que ell i els seus partidaris eren perdonats però a Carles se'l prohibia estar a Sicília i Navarra.[3] Carles fou rebut a Barcelona el 31 de març de 1460 com a príncep hereu provocant l'enuig del rei, que no el reconeixia com a tal, i el rei prohibí que en fou considerat,[4] i fou cridat a les Corts de Lleida, sent aclamat per les viles on passava, i el rei ordenà la detenció del príncep,[5] que fou novament empresonat el 2 de desembre de 1460, però les Corts Catalanes, reunides a Lleida, van demanar a Joan alliberar el seu fill, cosa que s'aconseguí el 25 de febrer de 1461, forçant la Capitulació de Vilafranca, i Carles fou nomenat lloctinent de Catalunya de manera perpètua en 23 de juny.[6] El 23 de setembre de 1461 el príncep de Viana morí a Barcelona,[7] víctima de problemes de salut, però amb la sospita popular d'un possible enverinament promogut per Joana Enríquez.
La història tràgica de Carles de Viana el va convertir en protagonista de diferents obres literàries, sobretot durant el període romàntic:
També és protagonista de:
| Precedit per: — |
Rei titular de Navarra 1441-1461 |
Succeït per: Blanca II |
| Precedit per: Joan II el Sense Fe |
Príncep de Girona 1458-1461 |
Succeït per: Elionor de Navarra |
| Duc de Gandia 1439-1461 |
Succeït per: Joan II el Sense Fe |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
