Miquel Saperas i Auví (Barcelona, 4 de maig de 1898 — Barcelona, 21 de juny de 1978) fou escriptor.
Fou secretari de l'Orfeó Català i començà escrivint en revistes de barriada. Fou un poeta sentimental i molt prolífic. Publicà, a més, nombrosos llibres en prosa, lírics, d'assaigs i d'història.
Molt vinculat al Barri de Gràcia, fou membre molt actiu dels Lluïsos de Gràcia. Entre 1921 i 1923 va dirigir una de les publicacions més emblemàtiques de la vila, La Veu Gracienca, en la qual escrivia habitualment amb el pseudònim de maiquel.
També és conegut com a impulsor de la Fundació Jacint Verdaguer i la posterior associació Amics de Verdaguer. Va gestionar la legalització dels estatuts i oferí la seva casa del carrer Nou núm. 40 com a seu de les primeres reunions.[1]
Poesia
- Poesies (1920)
- L'espiga (1921)
- Pietat (1933)
- Paisatges (1937)
- Cançons (1939)
- Poemes d'Itàlia (1939)
- Llantió d'argent (1947)
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[2]
- El cech (1916)
- Deliqui (1917)
- Cançó de Nadal (1920)
- La mort (1927)
- Tres sonets (1927 i 1933)
- Poema de la Mort (1929), premi extraordinari dels Mantenidors
- Poema de la perfecte alegria (1930)
- Poema del meu llibre "Sant Francesch" (1931), 3r accèssit a la Viola d'or i d'argent
- Aquell home que he vist, maniatat... (1932)
- Poema de l'hospital (1932)
- Sant Josep Oriol (1934), premi Dolors Monserdà
Prosa
Teatre
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
