Ducat de Montblanc
títol nobiliari espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
títol nobiliari espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
.svg?lang=ca) | |
 | |
| Tipus | ducat jurisdiccional, ducat jurisdiccional, noblesa espanyola, càrrec i títol nobiliari  |
|---|---|
| Primer titular | Martí l'Humà |
| Rei | Joan el Caçador |
| Data | 1387 |
| Llinatge | Casal de Barcelona Aragó-Trastàmara Habsburg Borbó |
| Actual titular | Elionor de Borbó i Ortiz |
| Epònim | Montblanc |
| Estat | Espanya, Corona d'Aragó, Espanya i Corona d'Aragó |
| Part de | Títol de la Casa Reial |
.svg)
La intenció del nou monarca era dignificar la persona del seu germà amb un títol inferior al de rei, però superior al de tots els nobles. Es tractava d'un títol vitalici i no hereditari, que havia de revertir a la corona quan l'infant deixés d'usar-lo. Així es va esdevenir quan, inesperadament, Martí va accedir al tron el 1396.
El nou rei no va tornar a atorgar el ducat. Sí que ho va fer, en canvi, el seu successor Ferran d'Antequera, que, després de ser escollit rei al Compromís de Casp, el proposa al comte d'Urgell, l'altre gran pretendent, però aquest no acceptà Ferran com a rei i es revoltà contra ell. El 1415 el rei conferí el títol al seu secundogènit, l'infant Joan.
Quan aquest va succeir el seu germà i va esdevenir rei el 1458, el ducat va tornar a revertir a la corona i el monarca l'atorgà novament al seu secundogènit, l'infant Ferran.
Quan per la mort de Carles de Viana el 1461 Ferran va ser reconegut com a príncep de Girona, el ducat de Montblanc va quedar unit al títol de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, les vicissituds del qual en endavant va compartir.
El 21 de gener de 1977 els títols de l'hereu de l'antiga Corona d'Aragó van ser recuperats per al del príncep Felip de Borbó, futur Felip VI, si bé el reial decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) només esmenta explícitament el de príncep d'Astúries i afegeix i altres títols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya.
Des del 8 de setembre de 1996, diada de la Mare de Déu de la Serra en l'any del 7è centenari de la seva arribada a Montblanc, el títol de Duc de Montblanc correspon al Príncep de Girona Felip de Borbó, que és de fet el primer Borbó que l'ha ostentat en assumir-lo sense cap cerimònia oficial d'investidura. En realitat, des de la supressió de la Corona d'Aragó a principis del segle xviii, és el primer hereu reial que l'ostenta, si bé no en fa cap mena d'ús públic més enllà de les visites a Catalunya. El Príncep Felip de Borbó, va fer una visita a la comarca de la Conca de Barberà i a Balaguer. Acompanyat per l'alcalde de Montblanc, Andreu Mayayo, Felip de Borbó assistí a una missa oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella i Cascante. Posteriorment, es desplaçà al monestir de Santa Maria de Poblet.
El 3 d'abril de 2014 el Ple de l'Ajuntament de Montblanc va aprovar una moció sobre la retirada dels honors a la Casa Reial Espanyola.[1] El text[2] recull que l'Ajuntament de Montblanc notificarà a la monarquia el seu desig que el Príncep Felip deixi d'utilitzar el títol. De la seva literalitat ("que, en un futur estat independent, Felip de Borbó no mantingui el títol de Duc de Montblanc"), i de la manca total de reacció oficial, no se'n pot deduir la retirada ni la supressió del títol, si bé alguns, com el mateix alcalde, han posat en dubte el seu restabliment en Felip de Borbó després del Decret de Nova Planta.[3]
Des del 19 de juny de 2014 la titular actual, en esdevenir princesa d'Astúries, és Elionor de Borbó i Ortiz.[4]
-Guerra Civil Catalana (1462-1472)
-Guerra dels Segadors (1640-1652)
