Campionat d'escacs de la Unió Soviètica

El Campionat d'escacs de la Unió Soviètica (masculí) era el campionat nacional d'escacs que servia per determinar el campió de l'URSS. Ha estat el més fort campionat estatal d'escacs que mai s'hagi dut a terme, amb no menys de vuit Campions del món,^[1] quatre finalistes del campionat del món^[2] i tretze participants en almenys un Torneig de Candidats^[3] entre els seus vencedors. Kaspàrov va declarar en una entrevista:^[4]

«

guanyar un campionat de l'URSS era un èxit i una fita personal. Aquells qui ho van fer més d'un cop eren sens dubte jugadors d'una classe superior.

»

Campionat d'escacs de la Unió Soviètica

Tipus	torneig d'escacs
Localització  i  dates
Estat	Unió Soviètica
Interval de temps	1920 – 1991
Campionat d'escacs de Rússia →

Els participants del quart Campionat de l'URSS (1925)

Els campions del món Mikhaïl Botvínnik i Mikhaïl Tal van obtenir el títol sis cops, però mai no es van enfrontar en un campionat de l'URSS. Botvínnik va participar onze cops en una final, entre 1927 i 1955. Tal hi participà vint vegades: dinou cops entre 1956 i 1979, així com a la darrera edició, el 1991. Van obtenir el seu primer títol als vint anys, i el sisè i darrer als quaranta-dos anys.

Entre 1951 i 1969, cada tres anys, el campionat de l'URSS va fer també de Torneig Zonal,^[5] classificatori per al cicle de candidats al Campionat del Món. Només quatre jugadors soviètics eren seleccionats per participar en el Torneig Interzonal organitzat l'any següent. A partir de 1956, les finals asseguraven també al vencedor una plaça dins d'equip de l'URSS que participaria en les següents Olimpíades d'escacs.

Pels períodes anteriors a 1920 o posteriors a 1991, vegeu Campionat d'escacs de Rússia.

Organització

Retrospectivament, es considerà que el primer campionat d'escacs de l'URSS havia estat l'Olimpíada Panrussa d'Escacs de 1920. Amb el nom definitiu, l'esdeveniment començà a celebrar-se el 1923, un cop fundada l'URSS.

La fase final del campionat d'escacs de l'URSS, rebatejada com a Lliga superior o divisió superior del campionat de l'URSS a partir de 1973, es va celebrar, de 1923 fins a 1991, sota la forma d'una lliga de tots contra tots, amb l'excepció de les edicions 35a i 58a (1967 i 1991 respectivament) que s'organitzaren per sistema suís i de la 6a edició (1929, quatre quarts de final amb 9 jugadors, dues semifinals amb 6 jugadors, i una final amb 3 jugadors). Els torneigs de lliga varen tenir entre un mínim de 13 participants (el 1923) i 23 participants (el 1969), tot i que el nombre de jugadors més vegades repetit fou de 18 o de 20 (un total de trenta-sis cops).

Fins al 1940, el campionat de l'URSS va celebrar-se cada dos anys; a partir de 1944, s'organitzà anualment llevat dels anys 1946, 1953 i 1982, en què no hi hagué campionat. El 1961 va veure dues edicions — la 28a i 29a, guanyades per Tigran Petrossian i Borís Spasski i que es varen jugar, respectivament, el gener-febrer i el novembre-desembre de 1961. En quatre ocasions, els anys 1965, 1967, 1969 i 1981, hi va haver dues edicions que finalitzaren el mateix any natural (la primera començant entre nadal i cap d'any, i acabant abans del 7 de febrer, i la segona a l'octubre o al desembre).^[6] És a causa d'aquesta irregularitat que els campionats de l'URSS són sovint designats pel seu número, més que per l'any en què foren celebrats.

Els sistemes de selecció van anar canviant al llarg de les diferents edicions del campionat. Fins al 1927, els jugadors hi participaven per invitació. A partir de 1929, s'instauraren a tot el país les semifinals, en nombre variable (de 3 a 6), i els quarts de final. De vegades, els campionats de certes repúbliques soviètiques com la RSFS de Rússia, o fins i tot de la ciutat de Leningrad, varen servir de semifinals. El 1962, els campionats dels clubs esportius Spartak, Trud, Beretxnik varen servir també com a semifinals. A partir de 1973 les semifinals foren substituïdes per un o més torneigs de classificació, que repartien els jugadors entre el torneig de la lliga superior o super-lliga (l'antiga final), i el torneig de la "primera lliga" (o primera divisió).

Hi va haver sovint guanyadors ex æquo (en 22 edicions), i els jugadors empatats varen disputar desempats (en 9 ocasions) per matx o amb un mini torneigs, no sempre decisiu.

Cada tres anys, de 1951 a 1969, les finals^[7] varen servir per seleccionar els jugadors soviètics que participarien en els Torneigs Interzonals.^[8] Aquestes finals només podien classificar 4 jugadors, i foren les més disputades, amb, cada vegada, la participació d'un mínim de nou antics o futurs campions de la Unió Soviètica.^[9] A partir de 1973, hi va haver 2 i després 3 torneigs interzonals, de manera que el nombre de jugadors soviètics seleccionats es va doblar i després tripilicar; per això, els campionats de l'URSS van esdevenir menys importants pels jugadors soviètics durant els anys 1970 i 1980s.

Palmarès

Històric

1920 – 1940 (Alekhin, Romanovski, Bogoliúbov, Botvínnik i Löwenfisch)

Ed.	Any	Dates	Ciutat	Vencedor(s)	Punts		Notes
1	1920[10]	4 - 24 d'octubre	Moscou	Alekhin	(+9−0=6)	12/15	2n : Romanovski
2	1923	8 - 24 de juliol	Petrograd	Romanovski	(+9−1=2)	10/12	2n : Levenfish
3	1924	23 d'agost - 15 de setembre	Moscou	Bogoliúbov	(+13−0=4)	15/17	2n : Löwenfisch
4	1925	11 d'agost - 6 de setembre	Leningrad	Bogoliúbov	(+11−2=6)	14/19	2n : Romanovski
5	1927	26 de setembre - 25 d'octubre	Moscou	Bogatyrtchouk Romanovski	(+10−1=9) (+12−3=5)	14,5/20
6	1929	2-20 de setembre	Odessa	Verlinski	(+11−2=4)	13/17	2n : Freiman després de la final a tres.
7	1931	10 d'octubre - 11 de novembre	Moscou	Botvínnik	(+12−2=3)	13,5/17	2n : Rioumine
8	1933	16 d'agost - 9 de setembre	Leningrad	Botvínnik	(+11−2=6)	14/19	2n : Alatortsev
9	1934/ 1935	7 de desembre - 2 de gener	Leningrad	Löwenfisch Rabinovitch	(+8−3=8) (+9−4=6)	12/19
10	1937	12 d'abril - 14 de maig	Tbilisi	Löwenfisch	(+9−3=7)	12,5/19	2n - 3r : Konstantinopolski i Ragozin
11	1939	15 d'abril - 16 de maig	Leningrad	Botvínnik	(+8−0=9)	12,5/17	2n : Kótov
12	1940	5 de setembre - 3 d'octubre	Moscou	Lilienthal Bondarevski	(+8−0=11) (+10−2=7)	13,5/19	Els sis primers disputaren un matx-torneig el 1941

El matx-torneig de 1941

Del 23 de març al 29 d'abril de 1941, a Leningrad i posteriorment a Moscou es va celebrar un torneig de desempat entre els 6 primers jugadors del XII Campionat (Lilienthal, Bondarevski, Smislov, Keres, Boleslavski i Botvínnik) per designar un aspirant soviètic que jugués contra el Campió del món Alekhin.^[11] Botvínnik va guanyar aquest torneig (+9 −2 =9), disputat a quatre rondes (cada jugador s'enfrontà als seus rivals quatre cops), amb 2,5 punts d'avantatge sobre Keres i 3,5 sobre Smislov. Va rebre el títol de campió absolut de l'URSS, tot i que aquest torneig no és pas considerat com un Campionat de l'URSS. La final del XIII campionat de l'URSS estava prevista per la tardor de 1941, amb els 6 jugadors del torneig de març-abril més Kótov, Löwenfisch i els millors de 3 semifinals, però l'Alemanya Nazi va envair l'URSS el 22 de juny de 1941.

1944 – 1956 (Botvínnik, Keres, Bronstein, Smislov, Averbakh i Taimànov)

Ed.	Any	Dates	Ciutat	Vencedor(s)	Punts		Notes
13	1944	21 de maig - 17 de juny	Moscou	Botvínnik	(+11−2=3)	12,5/16	2n : Smislov[12]
14	1945	1 de juny - 3 de juliol	Moscou	Botvínnik	(+13−0=4)	15/17	2n : Boleslavski
15	1947	2 de febrer - 8 de març	Leningrad	Keres	(+10−1=8)	14/19	2n : Boleslavski
16	1948	10 de novembre - 13 de desembre	Moscou	Bronstein Kótov	(+7−1=10) (+10−4=4)	12/18
17	1949	16 d'octubre - 20 de novembre	Moscou	Smislov Bronstein	(+9−2=8) (+8−1=10)	13/19
18	1950	10 de novembre - 12 de desembre	Moscou	Keres	(+8−2=7)	11,5/17	2n-4t : Aronin, Lipnitski i Tóluix
19	1951	11 de novembre - 14 de desembre	Moscou	Keres	(+9−2=6)	12/17	2n-3r : Hèl·ler i Petrossian. Torneig Zonal
20	1952 /1953	29 de novembre - 29 de desembre	Moscou	Botvínnik Taimànov	(+9 −1 =9) (+11−3=5)	13,5/19	1r : Botvínnik; 2n : Taïmanov, després del matx de desempat disputat el 1953.
21	1954	7 de gener - 7 de febrer	Kíev	Averbakh	(+10−0=9)	14,5/19	2n-3r : Kortxnoi i Taïmanov
22	1955	11 de febrer - 15 de març	Moscou	Hèl·ler Smislov	(+10−5=4) (+7−2=10)	12/19	2n : Smislov, després del matx de desempat. Torneig Zonal Darrera participació de Botvínnik.
23	1956	10 de gener - 15 de febrer	Leningrad	Taimànov Averbakh Spasski	(+8−2=7) (+7−1=9) (+7−1=9)	11,5/17	2n-3r : Averbakh i Spasski, després del torneig de desempat. Primera participació de Tal

1957 – 1973 (Tal, Petrossian, Kortxnoi, Spasski, Stein i Polugaevski)

Ed.	Any	Dates	Ciutat	Vencedor(s)	Punts		Notes
24	1957	20 de gener - 22 de febrer	Moscou	Tal	(+9−2=10)	14/21	2n-3r : Bronstein i Keres
25	1958	12 de gener - 14 de febrer	Riga	Tal	(+10−3=5)	12,5/18	2n : Petrossian. Torneig Zonal
26	1959	9 de gener - 11 de febrer	Tbilissi	Petrossian	(+8−0=11)	13,5/19	2n-3r : Spasski i Tal
27	1960	26 de gener - 26 de febrer	Leningrad	Kortxnoi[13]	(+12−3=4)	14/19	2n-3r : Hèl·ler i Petrossian
28	1961a	11 de gener - 11 de febrer	Moscou	Petrossian	(+9−1=9)	13,5/19	2n : Kortxnoi. Torneig Zonal
29	1961b	16 de novembre - 12 de desembre	Bakú	Spasski	(+10−1=9)	14,5/20	2n : Polugaevski. Segona final organitzada el 1961
30	1962	21 de novembre - 20 de desembre	Erevan	Kortxnoi	(+10−1=8)	14/19	2n-3r : Taïmanov i Tal
31	1963	23 de novembre - 27 de desembre	Leningrad	Stein Spasski Khólmov	(+6−1=12) (+5−0=14) (+6−1=12)	12/19	2n-3r : Spasski i Khólmov, després del torneig de desempat a tres disputat el 1964. Els sis primers disputaren un Torneig Zonal el 1964 (guanat per Spasski).
32	1964 /1965	25 de desembre - 27 de gener	Kiev	Kortxnoi	(+11−0=8)	15/19	2n : Bronstein
33	1965	21 de novembre - 24 de desembre	Tallinn	Stein	(+10−1=8)	14/19	2n : Polugaevski
34	1966 /1967	28 de desembre - 2 de febrer	Tbilissi	Stein	(+8−2=10)	13/20	2n : Hel·ler. Torneig Zonal
35	1967	7-26 de desembre	Kharkov	Polugaevski Tal	(+7?−?=2?) (+7−0=6)	10/13	Un sistema suís a 126 jugadors.
36	1968 /1969	30 de desembre - 1 de febrer	Alma-Ata	Polugaevski Aleksandr Zaitsev	(+7−1=11) (+6−0=13)	12,5/19	2n : A. Zaitsev, després del matx de desempat. 3r: Anatoli Lútikov
37	1969	6 de setembre - 12 d'octubre	Moscou	Petrossian Polugaevski	(+6−0=16) (+7−1=14)	14/22	2n : Polugaevski, després del matx de desempat disputat el 1970. Torneig Zonal.
38	1970	25 de novembre - 28 de desembre	Rīga	Kortxnoi	(+12−1=8)	16/21	2n : Tukmakov
39	1971	15 de setembre - 17 d'octubre	Leningrad	Savon	(+9−0=12)	15/21	2n-3r : Smislov i Tal
40	1972	16 de novembre - 19 de desembre	Bakú	Tal	(+9−0=12)	15/21	2n : Tukmakov. Torneig Zonal.
41	1973	1- 27 d'octubre	Moscou	Spasski	(+7−1=9)	11,5/17	2n-6è : Kàrpov, Kortxnoi, Kuzmin, Petrossian et Polugaevski. La final fou rebatejada com a lliga superior.

1974 – 1991 (Tal, Beliavski, Kàrpov, Kaspàrov, Psakhis i Tseixkovski)

Ed.	Any	Dates	Ciutat	Vencedor(s)	Punts		Notes
42	1974	30 de novembre - 23 de desembre	Leningrad	Beliavski Tal	(+6−2=7)	9,5/15
43	1975	28 de novembre - 22 de desembre	Erevan	Petrossian	(+6−1=8)	10/15	2n-5è : Vaganian, Gulko, Romànixin i Tal
44	1976	26 de novembre - 24 de desembre	Moscou	Kàrpov	(+8−1=8)	12/17	2n : Balachov
45	1977	28 de novembre - 22 de desembre	Leningrad	Gulko Dorfman[14]	(+4−0=11)	9,5/15	El matx de desempat acabà amb igualtat entre els vencedors.
46	1978	1-28 de desembre	Tbilissi	Tal Tseixkovski[15]	(+5−0=12) (+6−1=10)	11/17
47	1979	29 de novembre - 27 de desembre	Minsk	Hèl·ler	(+6−0=11)	11,5/17	2n : Iussúpov
48	1980 /1981	25 de desembre - 21 de gener	Vilnius	Psakhis Beliavski[16]	(+8−4=5) (+6−2=9)	10,5/17
49	1981	27 de novembre - 22 de desembre	Frunze	Kaspàrov, Psakhis[17]	(+10−2=5) (+9−1=7)	12,5/17
50	1983	2 - 28 d'abril	Moscou	Kàrpov	(+5−1=9)	9,5/15	2n : Tukmakov
51	1984	3 - 28 d'abril	Lviv	Sokolov	(+8−0=9)	12,5/17	2n : Lerner
52	1985	22 de gener - 19 de febrer	Riga	Gavrikov Gurévitx Txernín	(+4−1=14) (+6−3=10) (+5−2=12)	11/19	Torneig Zonal. El torneig de desempat acabà amb igualtat entre els vencedors.
53	1986	2 - 28 d'abril	Kiev	Tseixkovski[18]	(+6−1=10)	11/17	2n-7è : Malaniuk, Eingorn, Lerner, Balachov, Gavrikov i Baréiev
54	1987	4 - 29 de març	Minsk	Beliavski Sàlov	(+7−2=8)	11/17	Torneig Zonal. 2n : Salov, després del matx de desempat (+0=2-2).
55	1988	25 de juliol - 19 d'agost	Moscou	Kàrpov Kaspàrov	(+6−0=11)	11,5/17	El matx de desempat fou anul·lat per un acord entreels dos vencedors. 3r Sàlov, empatat amb Iussúpov.
56	1989	22 de setembre - 16 d'octubre	Odessa	Vaganian[19]	(+5−2=8)	9/15	2n-5è : Beliavski, Gelfand, Dolmàtov i Eingorn
57	1990	18 d'octubre - 3 de novembre	Leningrad	Beliavski Yudasin Baréiev Vyzmanavin	(+5−1=7) (+4−0=9) (+6−2=5) (+5−1=7)	8,5/13
58	1991	1-13 de novembre	Moscou	Minassian Maguerràmov	(+7−1=3) (+6−0=5)	8,5/11	Un sistema suís amb 64 jugadors. 2n: Maguerràmov per desempat.

Balanç

Victòries

Títols

Més victòries :

• 6 títols:^[20]
  • Botvínnik (el 1931, 1933, 1939, 1944, 1945 i, ex æquo, vencedor del matx de desempat, el 1952/1953)
  • Tal (en solitari el 1958, 1959 i 1978; ex æquo el 1967, 1972 i 1974),
• 4 títols:
  • Kortxnoi (el 1960, 1962, 1964/1965 i 1970, quatre cops en solitari)
  • Petrossian (el 1959, febrer de 1961, 1969 i 1975, vencedor del matx de desempat el 1969)
  • Quatre cops ex æquo : Beliavski (el 1974, 1980/1981, 1987 i 1990, vencedor del matx de desempat el 1987),
• 3 títols:
  • Keres (el 1947, 1950 i 1951, tres cops vencedor en solitari),
  • Stein (el 1963/1964, 1965 i 1966/1967, vencedor del torneig de desempat el 1963)
  • Kàrpov (el 1976, 1983 i 1988, ex æquo el 1988),
• 4 primers llocs, i dos títols :
  • Spasski (vencedor en solitari el gener de 1961 i 1973, 1r-3r ex æquo el 1956 i 1963, dos torneigs de desempat perduts),
• 3 primers llocs ex æquo consecutius i dos títols:
  • Polugaevski (el 1967, 1968/1969 i 1969/1970, 2 desempats disputats, un de guanyat),
• 2 títols:
  • Bogoliúbov (dos cops vencedor en solitari: el 1924 i 1925),
  • Hèl·ler (vencedor en solitari el 1979 i guanyador del matx de desempat el 1955),
  • dues primeres places, una de les quals ex æquo : Romanovski, Löwenfisch i Tseixkovski.
  • dues primeres places ex æquo : Bronstein, Psakhis i Kaspàrov.
• 1 títol :
  • Averbakh: un cop vencedor en solitari (el 1954) i un cop ex æquo (el 1956, segon del torneig de desempat)
  • Dues primeres places ex æquo i un matx de desempat perdut : Smislov, Taimànov.
  • Un cop vencedor en solitari: Alekhin, Verlinski, Savon, Sokolov i Vaganian.
  • Una primera plaça ex æquo amb un desempat disputat (finalitzat amb igualtat entre els jugadors) : Gulko, Dorfman, Gavrikov, Gurévitx, Txernín,
  • Una primera plaça ex æquo : Bogatyrtchouk, I. Rabinovitch, Lilienthal, Bondarevski, Kótov, Yudasin, Baréiev, Vyzmanavin i Minassian.
• Una primera plaça ex æquo i un matx-torneig de desempat perdut: Khólmov (el 1963/1964, tercer del torneig de desempat), A. Zaïtsev (el 1969, segon després del matx de desempat) i Salov (el 1987, segon després del matx de desempat).
• Una primera plaça ex æquo i segon al desempat: Maguerràmov (el 1991).

Entre els jugadors soviètics importants que mai varen arribar a guanyar un Campionat de l'URSS hi figuren Ragozin (2n el 1937), Boleslavski (2n el 1945 i 1947, 3r el 1944), Fourman (3r el 1948), Tukmakov (2n el 1970, 1972 i 1983), Kuzmin (3r-5è el 1972 i 2n-6è el 1973), Balachov (2n el 1976, 2n-7è el 1986, 3r-4t el 1979 i 3r-5è el 1980/81), Romànixin (2n-5è el 1975, 3r-5è el 1980/1981 i 3r el 1981), Iussúpov (2n el 1979, 3r-5è el 1980/1981 i 3r-4t el 1988) i Eingorn (3r el 1984, 2n-7è el 1986, 3r-4t el 1987 i 2n-5è el 1989).

Victòries consecutives

Polugaevski fou primer ex æquo tres cops seguits: el 1967, 1968/1969 i 1969/1970; va guanyar el matx de desempat el 1968/1969 i va perdre el de 1969/1970.

Nou jugadors van guanyar dos campionats consecutius: Bogoliúbov (el 1924 i 1925), Botvínnik (en dues diferents sèries: el 1931 i 1933, i el 1944 i 1945), Löwenfisch (1934/1935 i 1937, un cop ex æquo), Bronstein (dos cops ex æquo: el 1948i 1949), Keres (el 1950 i 1951), Tal (el 1957 i 1958), Stein (el 1965 i 1966/67), Polugaevski (ex æquo el 1967 i 1968/1969) i Psakhis (dos cops ex æquo: el 1980/1981 i 1981).

Vencedors més joves

Kaspàrov fou primer ex æquo el desembre de 1981, als 18 anys i 8 mesos, sense disputa de desempat. Spasski fou primer ex æquo el 1956, als 19 anys, i perdé el torneig de desempat. Botvínnik, amb 20 anys i gairebé 3 mesos, ha estat el més jove vencedor en solitari d'una final, el novembre de 1931, seguit per Tal, amb 20 anys i una mica més de tres mesos (el febrer de 1957) i per Sokolov (el 1984), amb 21 anys. Beliavski fou primer ex æquo el 1974, als 21 anys, sense disputa de desempat.

Sokolov i Psakhis guanyaren el títol en la seva primera participació.^[21] Kótov va acabar 2n en la seva primera participació.

Hèl·ler va ser el vencedor de més edat (als 54 anys, el 1979).

Millors actuacions en percentatge

Botvínnik realitzà tres de les sis millors actuacions (i cinc de les 21 millors performances) i Kortxnoi, quatre de les quinze millors actuacions^[22] amb almenys quinze partides disputades.

Millors percentatges en una final: 88,2%, 15 / 17, +13 -0 =4 : Bogoliúbov (el 1924) Botvínnik (el 1945), Entre un 76 i un 80% dels punts i almenys quinze partides disputades: 80%, 12 / 15, +9 -0 =6 : Alekhin (el 1920), 79,4%, 13,5 / 17, +12 -2 =3, (+10) : Botvínnik (el 1931), 78,9%, 15 / 19, +11 -0 =8 : Kortxnoi (el 1964/1965) 78,1%, 12,5 / 16, +11 -2 =3, (+9) : Botvínnik (el 1944) 76,5%, 13 / 17, +11 -2 =4, (+9) : Verlinski (el 1929) 76,3%, 14,5 / 19, +10 -0 =9 : Averbakh (el 1954), 76,2%, 16 / 21, +12 -1 =8, (+11) : Kortxnoi (el 1970),

Entre un 73 i un 74% dels punts i almenys quinze partides disputades: 73,6%, 14 / 19, (+9) : +12 -3 =4 : Kortxnoi (el 1960), +11 -2 =6 : Bogoliúbov (el 1925) i Botvínnik (el 1933), +10 -1 =8 : Keres (el 1947), Kortxnoi (el 1962) i Stein (el 1965), 73,5%, 12,5 / 17, (+8) : +12 -4 =1 : Freiman (2n el 1929) +11 -3 =3 : Romanovski (2n el 1924), +10 -2 =5 : Kaspàrov (el 1981), +9 -1 =7 : Psakhis (el 1981), +8 -0 =9 : Botvínnik (el 1939) i Sokolov (el 1984), 73,3%, 11 / 15, +10 -3 =2, (+7) : Romanovski (2n el 1920),[23][24]

Millors actuacions amb menys de 14 partides disputades (1923, 1967, 1990 et 1991):

• 10 / 12, 83,3%, +9 -1 =2 (+8): Romanovski (el 1923),
• 8,5 / 11, 77,3%, (+6): Minassian i Maguerràmov (el 1991, sistema suís),
• 10 / 13, 76,9%, (+7): Polugaevski i Tal (el 1967, sistema suís).^[25]

Fites i nombre de victòries

Dominació: marges més grans dels vencedors

• 3 punts d'avantatge sobre el segon (Boleslavski) i 5 punts d'avantatge sobre el tercer (Bronstein) per Mikhaïl Botvínnik el 1945,
• 2,5 punts d'avantatge sobre el segon (Romanovski) i 3,5 punts d'avantatge sobre els tercers per Iefim Bogoliúbov el 1924
• 2 punts d'avantatge sobre el segon (Rioumine) i 3,5 punts d'avantatge sobre els tercers per Bovinnik el 1931
• 2 punts d'avantatge per Botvínnik (el 1944), Viktor Kortxnoi (el 1964/1965) i Mikhaïl Tal (el 1972).
• 1,5 punts d'avantatge per Iuri Averbakh (el 1954), Kortxnoi (el 1970) i Vladímir Savon (el 1971).
• El desembre de 1981, els dos vencedors ex æquo, Kaspàrov i Lev Psakhis, acabaren amb 2,5 punts d'avantatge sobre Oleg Romànixin.
• El 1973, els sis jugadors a les dues primeres places (Spasski, Kàrpov, Kortxnoi, Kuzmin, Petrossian i Polugaevski) obtingueren 2 punts d'avantatge sobre els dos següents (K. Grigorian i I. Hèl·ler).
• El 1927, el 1952 i el 1988, els dos vencedors ex æquo, (Romanovski i Bogatyrchouk el 1927, Botvínnik i Taimànov el 1952, Kaspàrov i Kàrpov el 1988), acabaren 1,5 punts per damunt del seu seguidor immediat.
• El 1923, 1931, 1945, 1960 i el desembre de 1961, els jugadors de les dues primeres places acabaren igualment amb 1,5 punts d'avantatge sobre els següents.

Nombre de partides guanyades en una final

13 victòries i cap derrota per Bogoliúbov (el 1924) Botvínnik (el 1945) 12 victòries per Kortxnoi (el 1960 i 1970), Romanovski (el 1927), Abraham Model (+12 -6 =2, 3r-4t el 1927), S. Freiman (+12 -4 =1, 2n el 1929), Botvínnik (el 1931)

11 victòries per Botvínnik (el 1933 i 1944), Romanovski (+11 -3 =3, 2n el 1924), Bogoliúbov (el 1925), Löwenfisch (+11 -4 =4, 2n el 1925), Verlinski (el 1929), Alatortsev (+11 -4 =4, 2n el 1933), Taimànov (el 1952), Tal (+11 -3 =5, 2n-3r el 1962), Kortxnoi (invicte el 1964/1965).[26]

Invencibilitat

• Tigran Petrossian acabà invicte en sis finals (el 1954, 1955, 1958, 1959, 1969 i 1973);
• Tal vencé en tres ocasions la final sense cap derrota (el 1967, 1972 i 1978)
• Quatre jugadors acabaren dos cops invictes:
  • Botvínnik (el 1939 i 1945),
  • Kortxnoi (el 1964/1965 i 1966/1967),
  • Iefim Hèl·ler (el 1977 i 1979)
  • Iouri Balachov (el 1979 i 1980/1981).

Participacions

Nombre de participacions

Més participacions^[20][27] a una final:

23 finals : Taimànov (entre 1948 i 1976, 23 participacions de 29 edicions) Hèl·ler (entre 1949 i 1985) 20 finals : Bronstein (entre 1944 i 1975), Tal[28] (19 participacions entre 1956 i 1979, i el 1991) Polugaevski[29] (entre 1956 i 1978, i el 1983) 19 finals : Smislov[20] (entre 1940 i 1977, i el 1988) 16 finals : Khólmov (entre 1948 i 1972), Petrossian (entre 1949 i 1977, i el 1983), Kortxnoi (entre 1952 i 1973) Balachov (entre 1969 i 1991, 2n el 1976 i 1986) 15 finals : Averbakh (entre 1948 i 1970)

14 finals : Furman (entre 1948 i 1975, 3r el 1948), Tukmakov (entre 1967 i 1989, 2n el 1970, 1972 i 1983) Béliavski (entre 1973 i 1990) 13 finals : Keres[20] (entre 1940 i 1965, i el 1973) 12 finals : Löwenfisch (entre 1920 i 1949) Vaganian (entre 1967 i 1991). 11 finals : Botvínnik[20] (entre 1927 i 1955), Ragozin (de 1935 a 1949, el 1954 i 1956, 2n el 1937), Boleslavski[20] (entre 1940 i febrer de 1961, 2n el 1945 i 1947), Spasski (de 1955 a 1963, i el 1973), Savon (entre desembre de 1961 i 1974, i el 1991)

Tseixkovski hi participà deu cops (entre 1967 i 1987); Stein: 9 cops (entre el febrer de 1961 i 1971); Bondarevski, 9 cops^[20] (entre 1937 i 1951, i el 1963); Kótov, 9 cops (entre 1939 i 1958); I. Rabinovitch, 9 cops (entre 1920 i 1939); Romanovski: 8 cops (entre 1920 i 1945), Kàrpov: 6 cops (entre 1970 i 1988), Psakhis, 6 cops (entre 1980/81 i 1986) i Kaspàrov, 4 cops (el 1978, 1979, 1981 i 1988).

Pòdiums

Més cops en el pòdium (tres primeres places):

• 11 : Tal, Petrossian i Polugaevski,
• 9 : Taïmanov i Hèl·ler,
• 8 : Kortxnoi
• 7 : Botvínnik,^[20] Smislov^[20] i Bronstein,
• 6 : Spasski,
• 5 : Levenfish, Stein i Beliavski
• 4 : Romanovski, Bogatyrtchouk, Keres,^[20] Kàrpov, Balachov, Vaganian i Eingorn
• 3 : I. Rabinovitch, Boleslavski, Tukmakov, Romànixin, Iussúpov i Kaspàrov.

Participacions consecutives

• 13 finals consecutives : Taimànov (de 1951 a 1963, dos cops primer ex æquo)
• 10 finals consecutives : Spasski (de 1955 a 1963, tres cops primer, en solitari o ex æquo)
• 9 finals consecutives :
  • Kortxnoi (de 1952 a febrer de 1961, un cop primer),
  • Ragozin (de 1935 a 1949)
  • Tal (de 1971 a 1979, tres cops primer, en solitari o ex æquo)
• 6 finals consecutives :
  • Keres (de 1947 a 1952, tres títols)
  • Bronstein (de 1957 a desembre de 1961)
  • Polugaevski (de 1973 a 1978)
  • Hèl·ler (de 1975 a 1980/1981, un títol)

De 1948 a 1967, Taimànov només va faltar dos cops en una final de 20: el 1950 i el 1964/1965.^[30]

De 1952 a 1966/1967, Kortxnoi només va faltar en una final de 15 (el desembre de 1961) i aconseguí guanyar tres títols de Campió de l'URSS.

De 1967 a 1979, Tal només va faltar en una final de 13 (la de 1970) i obtingué quatre primeres places (en solitari o ex æquo).^[31]

Nombre de participants a una final

Més participacions en una final:

• 126 : el 1967, sistema suís, 13 rondes.
• 64 : el 1991, sistema suís, 11 rondes.
• 36 : el 1929, sistema amb 4 grups de nou jugadors, i posteriorment dues semifinals de sis jugadors i una final de quatre jugadors.

Sistema lliga :

• 23 : l'octubre 1969
• 22 : el 1957, 1970, 1971 i 1972
• 21 : el 1927, desembre de 1961 i 1966/67.
• Hi hagué 20 participants en divuit edicions.^[32]
• 19 participants: el 1948 i 1958.
• Hi hagué 18 participants en divuit edicions.^[33]

Menys participants en una final:

• 17 : el 1944
• 16 : el 1920, 1974, 1975, 1977, 1983 i 1989
• 14 : el 1990
• 13 : el 1923.

Vegeu també

• Campionat d'escacs femení de la Unió Soviètica
• Campionat d'escacs de Rússia
• Campionat d'escacs de la ciutat de Moscou

Bibliografia

• Kótov, Aleksandr. Les échecs en union soviétique (en francès). Mir, 1979.
• Soltis, Andrew. Soviet Chess 1917-1991 (en anglès). McFarland & Company, 1999. ISBN 0-7864-0676-3.
• Cafferty, Bernard; Taimànov, Mark. The Soviet Championships (en anglès). Cardogan Chess, 1998.

Notes i referències

1. Alekhine, Botvínnik, Smislov, Tal, Petrossian, Spasski, Kàrpov i Kaspàrov
2. Bogoliúbov (aspirant al títol mundial el 1929 i el 1934), Keres (el 1948), Bronstein (el 1951) i Kortxnoi (el 1978 i el 1981)
3. Kótov (candidat el 1950 i 1953), Lilienthal (el 1950), Hèl·ler (candidat el 1953, 1956, 1962, 1965, 1968 i 1971), Taimànov (el 1953 i 1971), Averbakh (el 1953), Polugaevski (el 1974, 1977 i 1980), Beliavski (el 1983), Txernín (el 1985), Andrei Sokolov (el 1985-87), Vaganian (el 1985-86 i 1988), Salov (el 1988), Yudasin (el 1991) i Gulko (el 1994).
4. Entrevista a chess.com (anglès)
5. o de selecció per al torneig zonal (el 1963)
6. Les edicions 32a i 33a es van celebar el desembre de 1964 - gener de 1965 i el novembre -desembre de 1965, les edicions 34a i 35a se celebraren el desembre de 1966 - febrer de 1967 i el desembre de 1967; les edicions 36a i 37a se celebraren el desembre de 1968 - gener de 1969 i el setembre-octubre de 1969; les edicions 48a i 49a se celebraren el desembre de 1980 - gener de 1981 i el novembre-desembre de 1981.
7. Finals de 1951, 1955, 1958, febrer de 1961, 1963, 1966/67 i 1969
8. Tourneigs interzonals de 1952, 1955, 1958, 1962, 1964, 1967 i 1970
9. Els guanyadors d'aquestes finals foren Keres, Smislov & Hèl·ler, Tal, Petrossian, Spasski, Stein, Petrossian & Polugaevski
10. «I Campionat Nacional de l'URSS, Moscou 1920». Narod.ru. [Consulta: 13 maig 2020].
11. Segons Soltis a Soviet Chess, Botvínnik havia escrit, el desembre de 1940, una carta al responsables dels escacs soviètics, Snegiryov, dient que seria irònic que el títol de Campió de l'URSS es decidís en un matx Lilienthal-Bondarevski, entenent que jugadors com Bondarevski i Lilienthal no podien representar dignament la Unió Soviètica contra Alekhin, i que caldria organitzar un nou campionat.
12. «Taula de classificació i resultats del 13è Campionat d'escacs de la Unió Soviètica». webcitation.org. Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 9 setembre 2015].
13. «Quadre de classificació de la 27a edició del Campionat d'escacs de l'URSS, 1960» (en anglès). Graeme Cree's. [Consulta: 20 abril 2014].
14. «45 Championship of USSR Leningrad 1977: Quadre de classificació.». narod.ru. [Consulta: 21 agost 2011].
15. «Quadre de classificació del 46è Campionat de l'URSS, 1978». narod.ru. [Consulta: 4 gener 2012].
16. «Quadre de creuaments i classificació del 48è Campionat d'escacs de l'URSS, Vílnius 1980». [Consulta: 10 agost 2011].
17. «Quadre de creuaments i classificació del 49è Campionat d'escacs de l'URSS, Frunze 1981». [Consulta: 10 agost 2011].
18. «Quadre de classificació del 46è Campionat de l'URSS, Kíev 1986». narod.ru. [Consulta: 4 gener 2012].
19. «Taula de classificació i creuaments del 56è Campionat de l'URSS, Odessa 1989». [Consulta: 28 desembre 2011].
20. sense incloure el campionat de l'URSS absolut de 1941 celebrat per designar un rival d'Alekhine, i guanyat per en Botvínnik.
21. Alekhin i Bogoliúbov ja havien participat en el Campionat de Rússia abans de la guerra, el 1912 i el 1913/1914
22. Romanovski, Petrossian, Polugaevski i Tal apareixen tres cops en aquesta llista de les millors actuacions (amb com a mínim el 69% dels punts i com a mínim quinze partides disputades); Bogoliúbov, Keres i Taimànov, dos cops
23. Entre 69 i 73% dels punts:

    • 72,5%, 14,5 / 20, (+9) :
      • +12 -3 =5 : Romanovski (el 1927),
      • +10 -1 =9 : Bogatyrtchouk (el 1927) i Spasski (el desembre de 1961)
    • 71,4%, 15 / 21, +9 -0 =12 : Savon (el 1971) i Tal (el 1972)
    • 71,1%, 13,5 / 19, (+8) :
      • +11 -3 =5 : Taimànov (el 1952) i Tal (2n-3r el 1962),
      • +10 -2 =7 : Lilienthal (el 1940), Taimànov (2n-3r el 1962), Petrossian i Hèl·ler (2n-3r el 1960),
      • +9 -1 =9 : Botvínnik (el 1952), Petrossian (el febrer de 1961) i Lev Polugaievski (2n el 1965),
      • +8 -0 =11 : Bondarevski (el 1940) i Petrossian (el 1959)
    • 70,6%, 12 / 17, (+7) :
      • +9 -2 =6 : Boleslavski (2n el 1945) i Keres (el 1951)
      • +8 -1 =8 : Kàrpov (el 1976)
    • 70,0%, 14 / 20, +10 -2 =8, (+8) : Polugaevski (2n el desembre de 1961),
    • 69,4%, 12,5 / 18, +10 -3 =5, (+7) : Tal el 1958,
    • 69,05%, 14,5 / 21, +9 -1 =11, (+8) : Tukmakov (2n el 1970).
24. Percentatges més baixos dels vencedors (menys del 65,5% dels punts):

    • 57,9%, 11 / 19 : el 1985,
    • 60%, 9 / 15 : el 1989
    • 61,8%, 10,5 / 17 : el 1980/1981,
    • 63,2%, 12 / 19 : el 1934/1935, 1955 i 1963,
    • 63,3%, 9,5 / 15 : el 1974, 1977 i 1983,
    • 64,7%, 11 / 17 : el 1978, 1986 i 1987,
    • 65,4%, 8,5 / 13 : el 1990
25. • 9 / 12, 75%, +7 -1 =4 (+6): Levenfish (2n el 1923)
    • 9,5 / 13, 73,1%, (+6): Botvínnik (5è-6è el 1929), Vasiukov, Taimànov i Platonov (3r-5è el 1967, sistema suís)
    • 9 / 13, 69,2%, (+5): Sakharov i Antoxin (6è-7è el 1967, sistema suís)
26. • 10 victòries per:
      • Hèl·ler (el 1949, 1951, 1955 i 1960),
      • Kortxnoi (el 1954 i 1962).
      • Romanovski (el 1920) Bogatyrchouk (el 1927), Dus-Chotimirski (el 1927), Lisitsyne (el 1933), Rauzer (el 1933), Bondarevski (el 1940), Keres (el 1947), Kótov (el 1948), Taimànov (el 1952), Averbakh (el 1954), Tòluix (el 1957), Tal (el 1958), Petrossian (el 1960), Spasski (el desembre de 1961), Polugaevski (el desembre de 1961), Taimànov (el 1962), Bronstein (el 1964/65), Stein (el 1965/66) i Kaspàrov (el 1981/82)
27. Soviet Chess d'Andrew Soltis conté nombroros errors pel que fa al nombre de participacions de Furman. Compta una participació de més per Keres i Boleslavski. The soviet chess championships conté igualment un error pel que fal al nombre de participacions de Ragozin.
28. sense incloure el campionat de 1983, on Mikhaïl Tal només hi jugà 5 partides i el campionat de 1988, en què fou reemplaçat per Eingorn després de la primera ronda.
29. Lev Polugaevski tingué un marcador positiu en cadascuna de les seves 20 participacions
30. De 1948 a 1976, Taimànov només va faltar en 6 edicions.
31. De 1956 a 1979, Tal només es perdé 6 finals (les de 1960, febrer de 1961, 1963, 1965/1966, 1966/1967 i 1970).
32. 20 participants : el 1933, 1934/35, 1937, 1940, 1947, 1949, 1952, 1954, 1955, 1959, 1960, febrer de 1961, 1962, 1963, 1964/65, 1965, 1968/69 i 1985
33. 18 participants: el 1924, 1931, 1939, 1945, 1950, 1951, 1955, 1973, 1976, 1978, 1979, 1980/81, 1981, 1982, 1984, 1986, 1987, 1988

Enllaços externs

• «RUSBASE, dades dels Campionats soviètics» (en anglès). narod.ru. [Consulta: 21 agost 2011].
• «Historial i quadres de classificació de les edicions del Campionat d'escacs de l'URSS» (en anglès). Graeme Cree's. [Consulta: 20 abril 2014].
• «The Soviet Chess Championship 1920-1991» (en anglès). Versió arxivada del web anterior. Arxivat de l'original el 2007-05-24. [Consulta: 21 agost 2011].
• «Zonals soviètics» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-06-05. [Consulta: 21 agost 2011].