Borís Verlinski
jugador d'escacs soviètic From Wikipedia, the free encyclopedia
jugador d'escacs soviètic From Wikipedia, the free encyclopedia
Borís Markovitx Verlinski (o Verlinsky), (Bakhmut, Ucraïna, 8 de gener de 1888 – Moscou, Rússia, 30 d'octubre de 1950) fou un jugador d'escacs jueu que tingué les nacionalitats ucraïnesa, russa, i soviètica.[1] Verlinski, que era sord, fou un dels millors jugadors soviètics dels anys 1920, i estigué classificat entre els millors 20 jugadors del món l'any 1926, moment en què tenia clarament la força de Gran Mestre.
  | |
| Nom original | Borís Markovitx Verlinski |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 gener 1888 Bakhmut (Ucraïna) |
| Mort | 30 octubre 1950 (62 anys) Moscou (Rússia) |
| Nacionalitat |  Ucraïna Rússia Unió Soviètica |
| Activitat | |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Imperi Rus Unió Soviètica |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Mestre Internacional d'escacs (1950) |
| Altres | |
| Títol | Mestre Internacional (1950) Campió de Moscou (1928) Campió d'Ucraïna (1926) Campió de la Unió Soviètica (1929) |
El 1909, Verlinsky empatà als llocs 10è a 11è al Torneig amateur de Totes les Rússies, a Sant Petersburg, un torneig que guanyà Aleksandr Alekhin. El 1910, va guanyar a Odessa. El 1911, va empatar als llocs 6è a 8è a Sant Petersburg (campió: Stepan Levitsky). El 1912, va guanyar el Campionat d'Odessa. El 1913, fou 3r a Sant Petersburg (campió: Alexander Evensohn).
Després de la I Guerra Mundial, Verlinsky es traslladà a viure d'Ucraïna a Rússia. Allà, el 1923, va empatar al primer lloc amb Kutuzov a Petrograd, i posteriorment fou 2n, rere Aleksandr Serguéiev, també a Petrograd. El 1924, va empatar als llocs 10è-11è al III Campionat soviètic a Moscou (el campió fou Iefim Bogoliúbov). El mateix any fou 2n, rere Nikolai Grigóriev, al 5è Campionat de Moscou.[2] El 1925, va empatar als llocs 2n-3r, també rere de Serguéiev, al 6è Campionat de Moscou, i a l'agost-setembre, va acabar 4t al IV Campionat soviètic a Leningrad (el campió fou Iefim Bogoliúbov). El novembre-desembre de 1925, va empatar als llocs 12è a 14è al 1r Torneig Internacional de Moscou[3][4] (campió: Bogoliúbov), un torneig en el qual Verlinsky va obtenir moltes belles victòries contra jugadors forts, i una d'elles fou sobre el Campió del món José Raúl Capablanca amb negres, amb una exhibició de joc tàctic.
El 1926, Verlinski va empatar al primer lloc amb Marsky a Odessa (III Campionat d'Ucraïna). El mateix any, empatà als llocs 8è a 9è, al 7è Campionat de Moscou (campió: Abram Rabinovich). Segons Chessmetrics.com, Verlinski tenia un Elo de 2.627 punts el maig de 1926, cosa que el convertia en el 16è millor jugador del món en aquell moment.[5] El 1928, guanyà el Campionat de Moscou.[6]
El 1929, Borís Verlinski guanyà el 6è Campionat soviètic, celebrat a Odessa,[7] i mercès a això fou guardonat amb el títol de Gran Mestre de la Unió Soviètica, essent el primer jugador a obtenir aquest honor, segons David Bronstein.[8]
El 1930, fou 7è a Moscou (campió: Abram Rabinovich). El novembre de 1931, va empatar als llocs 3r a 6è al 7è Campionat d'escacs de l'URSS, a Moscou, (campió: Mikhaïl Botvínnik). El febrer de 1933, fou 2n, rere Fedor Bogatyrchuk, al Quadrangular de Moscou. El 1933/34, va ser 12è al 14è Campionat de Moscou.
En els darrers anys de la seva vida, Verlinski jugà a escacs menys activament, tot i que encara representava una prova competitiva per forts mestres. Després de molts anys lluny de l'alta competició, va intentar classificar-se, als 53 anys, per a la final del Campionat Soviètic de 1945, però només va puntuar 4.5/15 a la semifinal, i no es classificà, tot i que va derrotar la nova puixant estrella David Bronstein. El darrer esdeveniment important en què participà fou el Campionat de Moscou de 1945, on hi feu 5/16. Recordi que els camps d'ambdós esdeveniments es compon enterament dels Mestres.
Verlinski obtingué oficialment el títol de Mestre Internacional el 1950,[1] el mateix any de la seva mort a l'edat de 62 anys.
Verlinsky va ser un jugador excepcionalment fort en les obertures clàssiques amb ambdós colors. En el seu apogeu, era un tàctic formidable que plantejava dura batalla als millors jugadors mundials, tal com en donen fe les seves victòries sobre, entre d'altres, Aleksandr Alekhin, José Raúl Capablanca, Iefim Bogoliúbov, Grigori Löwenfisch, Akiba Rubinstein, Rudolf Spielmann, o David Bronstein.
Va tenir dos importants handicaps; el primer, la seva discapacitat física (era sord-mut), tot i que la va superar amb èxit en el món dels escacs, i el segon, el fet que era jueu, un altre desavantatge a la Unió Soviètica, que contribuí a fer que mai tingués l'oportunitat de competir fora de l'imperi rus o de la Unió Soviètica.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
