Bunifaziu

Bunifaziu (en francès Bonifacio) és una ciutat de Còrsega. Està situada al sud de l'illa, separada de Sardenya per l'estret de Bunifaziu, i és la comuna francesa metropolitana més meridional.

Bunifaziu

Bonifaciau
Tipus	comuna de França
Localització
41° 23′ 17″ N, 9° 09′ 38″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Còrsega
Departament	Còrsega del Sud
Capital de	cantó de Bonifacio
Població humana
Població	3.200 (2021) (23,13 hab./km²)
Idioma oficial	francès cors
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	unitat urbana de Bunifaziu
Superfície	138,36 km²
Altitud	70 m-0 m-340 m
Limita amb	Figari Portivechju Sotta
Dades històriques
Esdeveniment clau 1420 Setge de Bonifacio
Organització política
• Alcalde	Jean-Charles Orsucci (2014–)
Identificador descriptiu
Codi postal	20169
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	495
Altres
Agermanament amb	Morzena
Lloc web	bonifacio-mairie.fr

Apunts històrics

Vista de Bunifaziu

• La ciutat va ser fundada per Bunifazi, marquès de Toscana, però va estar lligada a la república de Gènova. Per aquest motiu el dialecte que s'hi parla és lígur, i no toscà com ho és el cors.

• La part antiga de la ciutat (l'Alta Vila) és una ciutadella situada a l'extrem d'una península sobre uns penya-segats calcaris.

• L'escala del rei d'Aragó (les Escaliers du Roy d'Aragon) és una escala tallada en una falla natural del penya-segat que baixa en picat 65 m des de la ciutadella fins a una gruta inaccessible prop del mar. Està formada per 187 esglaons amb un pendent de 45°. La llegenda explica que l'escala va ser construïda en una nit pel rei d'Aragó, que assetjava la ciutat. El més probable és que fos construïda pels mateixos habitants durant el setge per accedir a un pou d'aigua potable.

• Va ser el 1420 que Alfons el Magnànim hi va enviar una flota que va partir dels Alfacs (Sant Carles de la Ràpita). Després de pacificar l'Alguer havia va conquerit Calvi, però no aconseguí la rendició de la ciutadella de Bonifacio tot i tenir-la assetjada durant mesos, car els genovesos aconseguiren socórrer la ciutat després d'una batalla al seu port.^[1] Hi ha un document d'aquest mateix setge on són esmentades les "bombardes manuals", anomenades "escopetes", que tiraven bales de plom.^[2]

Demografia

Evolució demogràfica

1962	1968	1975	1982	1990	1999	2008
2418	2431	2695	2736	2683	2658	2890

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit	Qualitat
1971-1978	Michel Ferdani
1978-1989	Xavier Sérafino
1989-2008	Jean-Baptiste Lantieri	UMP
2008-	Jean-Charles Orsucci	SE

Referències

1. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum VI. Edicions Pàtria, 1920, p. 260-261.
2. Pietro Cirneo; Giovanni C. Gregorj De rebus Corsicis libri quatuor: Accedit versio italica, 1834, p. 227–.

   «	“Gli Aragonesi poi dalle gabbie degli alberi e sulle torri dei navigli, senza posa, spesseggiavano con dardi, misti a bombarde metalliche a mano, introdotte in una canna simile a un fucile, chiamata 'schioppetto', con la quale chi portavala colpiva con una pallottola dì piombo spinta dalla violenza del fuoco”.	»
   — Istoria di Corsica-De rebus corsicis (en llatí i italià). Per Pietro Cirneo.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• Oficina de Turisme de Bunifaziu