Remove ads
Buenaventura Abarzuza Ferrer (castellà: Buenaventura de Abarzuza y Ferrer) (l'Havana, 1843 - Madrid, 13 d'abril de 1910) fou un polític espanyol, diputat durant el sexenni democràtic i ministre durant la restauració borbònica.[1]
| |||
| Nom original | (es) Buenaventura de Abarzuza y Ferrer  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1843 l'Havana (Cuba) | ||
| Mort | 13 abril 1910 (66/67 anys) Madrid | ||
| Sepultura | cementiri de San Isidro | ||
 Ministre d'Estat | |||
| 6 desembre 1902 – 20 juliol 1903 ← Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de Castro – Manuel Mariátegui y Vinyals → | |||
| Ministre d'Ultramar | |||
| 4 novembre 1894 – 23 març 1895 ← Manuel Becerra Bermúdez – Tomás Castellano y Villarroya → | |||
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 5 juny 1873 – 8 gener 1874 ← Alejandro García Pujol Circumscripció electoral: la Vila Joiosa | |||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 13 abril 1871 – 22 març 1873 – Josep Güell i Mercader → Circumscripció electoral: Reus | |||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 5 maig 1869 – 2 gener 1871 ← Nicolás María Rivero – Roque Barcia Martí → Circumscripció electoral: Alcoi | |||
| Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | diplomàtic, polític, escriptor | ||
| Partit | Partit Liberal Conservador | ||
| Gènere | Teatre | ||
Remove ads
De jove fou amic d'Emilio Castelar i professà el republicanisme. Va donar suport la revolució de 1868 i fou elegit diputat del Partit Democràtic pel districte d'Alcoi a les eleccions generals espanyoles de 1869.[1][2] Posteriorment fou elegit diputat del Partit Republicà Democràtic Federal pel districte de Reus a les eleccions generals espanyoles de 1871, abril de 1872 i agost de 1872, i pel de la Vila Joiosa a les 1873.[1] El 1873 fou nomenat ambaixador de la Primera República Espanyola a Londres. Va col·laborar amb el diari La Democracia.[3]
Després de la restauració borbònica va formar part del directori del Partit Republicà Possibilista, amb el qual fou escollit senador per la província d'Osca el 1882-1883, el 1886, el 1893-1894, de 1896 a 1902 i senador vitalici des de 1903.[4][1] Va ser ministre d'Ultramar del 4 de novembre de 1894 a 23 de març de 1895, sota el govern de Práxedes Mateo Sagasta, i va promoure una sèrie de reformes administratives per tal d'atreure's als autonomistes cubans moderats.[1]
El 1898 va formar part d'una delegació enviada per a negociar el tractat de París, després de la guerra hispano-estatunidenca.[5] També va ser ministre d'estat de 6 de desembre de 1902 a 20 de juliol de 1903, sota el govern de Francisco Silvela.[3] També va estrenar una peça de teatre en vers, Una historia de amor, que no va tenir èxit.[6]
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads