From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França. L'any 2013 tenia 715.000 batejats sobre 1.048.521 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Georges Paul Pontier. Erigida, segons la tradició al segle i, és una de les diòcesis històriques de la Provença. Suprimida el 1801, va ser restablerta el 1822 i ocupa el districte de Marsella. Sufragània de l'arxidiòcesi d'Aix, va ser elevada al rang d'arxidiòcesi al 1948. L'any 2002 esdevingué seu metropolitana.
Archidioecesis Massiliensis | |||||
Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
França | |||||
Provença | |||||
Parròquies | 122 | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 1.080.795 (2019) (1.662,76 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | francès | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | Marsella | ||||
Superfície | 650 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | segle i | ||||
Patrocini | sant Llàtzer | ||||
Catedral | Santa Maria Major | ||||
Organització política | |||||
• Arquebisbe metropolità | Georges Paul Pontier | ||||
Lloc web | catholique-marseille.cef.fr/index.php | ||||
L'arxidiòcesi comprèn el districte de Marsella, mentre que la resta del departament francès de la Bouches-du-Rhône pertany a l'Arquebisbat d'Ais de Provença. Limita al nord amb l'Arquebisbat d'Ais de Provença i, a l'est, amb el bisbat de Fréjus i Toulon.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Marsella, on es troba la catedral de Santa Maria la Major. Domina la ciutat la basílica de Notre-Dame de la Garde.
El territori s'estén sobre 650 km² i està dividit en 17 sectors i 122 parròquies.
La província eclesiàstica de Marsella comprèn les següents diòcesis sufragànies:
La província ocupa la regió de Provença – Alps – Costa Blava i l'illa de Còrsega.
La diòcesi va ser construït d'acord amb la tradició en el segle i. La fundació de la comunitat cristiana de Marsella, de fet, es remunta als temps apostòlics i estaria vinculada a l'apostolat de Sant Llàtzer, ressuscitat per Jesús d'acord amb la narració de l'evangelista Joan[1] que hauria anat a Marsella amb Maria Magdalena i les seves germanes Marta i Maria. El primer bisbe del qual existeix la confirmació documental va ser Oresius, present al Concili d'Arles de 314. No obstant això la necròpoli de Sant Víctor conté les restes dels màrtirs de cites considerades dels anys 250. És en aquest lloc que es va fundar la Abadia de Sant Víctor .
La comunitat cristiana de Marsella recorda especialment els màrtirs de l'inici del segle iv, incloent Sant Víctor, sobre la tomba al segle v, Giovanni Cassiano erigí l'abadia de Sant Víctor, una de les més importants al sud-est de França .
El concili de Torí de 401 va confirmar el dret del bisbe Pròcul de consagrar bisbes d'algunes diòcesis que han gravitat tradicionalment al voltant de la seu marsellesa. En un moment en què encara no estaven clars i garantits els drets dels arquebisbes metropolitans, com va ser el cas a l'Orient, aquesta decisió de Torí van provocar la reacció de Patrocle d'Arles i d'altres metropolitans. La decisió del Papa Zòsim el 417 va donar la raó a Arles i, de fet, va sotmetre la diòcesi de Marsella a la província eclesiàstica arlesiana; i romandria així fins a la Revolució Francesa.
En 533 es va celebrar un concili a Marsella, on va ser jutjat i deposat Contumelioso, bisbe de Riez: és l'únic concili celebrat a Marsella, de tots els celebrats a l'antiga Gàl·lia.
Al segle xii es va reconstruir la catedral, avui anomenada église de la vieille Major, ja que va ser reemplaçada per la nova catedral, construïda entre el 1852 i 1893.
Per un indult del mes d'octubre de 1516, el Papa Lleó X estengué el Concordat de Bolonya a Provença.
El bisbe Toussaint de Forbin-Janson establí el seminari diocesà i les conférences ecclésiastiques, unes sessions d'actualització per als sacerdots de la diòcesi, en compliment de les decisions del Concili de Trento sobre la formació del clergat.
En vigílies de la Revolució Francesa, la diòcesi de Marsella comprenia vint-i-dues parròquies dites foranes, a saber: Allauch, Aubagne, Auriol, Le Beausset, La Cadière, Saint-Cannat, Cassis, Le Castellet, Ceyreste, La Ciotat, Cuges, Gémenos, Julians, Méounes, Nans, Les Pennes, Peïpin, Plan-d'Aups, Roquefort, Roquevaire, Signes i Saint-Zacharie.
En crear els departaments, les parròquies de la diòcesi de Marsella es dividiren entre els departaments de Bouches-du-Rhône i del Var.
La Constitució Civil del Clergat, decretat per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790 i sancionat per Lluís XVI el 20 d'agost següent, eliminant la diòcesi de Marsella.
Després del concordat, mitjançant la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801,[2] es va suprimir la diòcesi de Marsella i el seu territori es va unir al de l'arquebisbat d'Ais.
Al juny de 1817 la Santa Seu i el Govern francès estipularen un nou concordat, que va ser seguit el 27 de juliol per la butlla Commissa divinitus, amb la qual el Papa restaurà la diòcesi de Marsella. No obstant això, atès que el concordat no va entrar en vigor perquè no va ser ratificat pel Parlament de París, aquesta erecció no va tenir cap efecte.
El 6 d'octubre de 1822 la diòcesi va ser finalment restaurada amb la butlla Paternae charitatis del mateix Papa Pius VII, com a sufragània de l'arxidiòcesi d'Aix.[3]
Arran de la llei de separació de l'Església i l'Estat de 9 de desembre de 1905,[4] que derogà el Concordat de 1801, la diòcesi de Marsella es convertí en una associació diocesana.
El 31 de gener de 1948, la diòcesi va ser elevada al rang de arxidiòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu amb la butlla Inter conspicuas del Papa Pius XII.,[5]
El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització dels límits diocesans francesos, l'arxidiòcesi es convertí en seu metropolitana.
La diòcesi està constituïda de 116 parròquies, repartides en 17 sectors:
La catedral de Santa Maria la Major a Marsella, dedicada a Santa Maria, és l'església catedral de l'arxidiòcesi i des del 24 de gener de 1896 és una basílica menor.[23]
Les altres tres basíliques menors de l'arxidiòcesi són:
A finals del 2013, la diòcesi tenia 715.000 batejats sobre una població de 1.048.521 persones, equivalent al 68,2% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | ? | 900.000 | ? | 541 | 321 | 220 | ? | 300 | 1.275 | 110 | |
1970 | 900.000 | 1.000.000 | 90,0 | 314 | 314 | 2.866 | 1.300 | 123 | |||
1980 | 709.000 | 1.052.000 | 67,4 | 562 | 296 | 266 | 1.261 | 3 | 319 | 1.450 | 124 |
1990 | 679.000 | 1.015.000 | 66,9 | 415 | 240 | 175 | 1.636 | 10 | 249 | 1.052 | 124 |
1999 | 669.000 | 1.000.000 | 66,9 | 341 | 191 | 150 | 1.961 | 15 | 209 | 781 | 122 |
2000 | 661.000 | 988.723 | 66,9 | 322 | 172 | 150 | 2.052 | 19 | 209 | 778 | 122 |
2001 | 650.000 | 988.725 | 65,7 | 323 | 173 | 150 | 2.012 | 21 | 209 | 776 | 122 |
2002 | 650.000 | 988.723 | 65,7 | 321 | 173 | 148 | 2.024 | 20 | 206 | 745 | 122 |
2003 | 650.000 | 988.723 | 65,7 | 319 | 171 | 148 | 2.037 | 19 | 177 | 602 | 122 |
2004 | 700.000 | 988.723 | 70,8 | 313 | 165 | 148 | 2.236 | 21 | 183 | 599 | 122 |
2013 | 715.000 | 1.048.521 | 68,2 | 244 | 154 | 90 | 2.930 | 26 | 111 | 428 | 122 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.