From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2006 tenia 90.109 batejats d'un total de 91.242 habitants. Actualment està regida pel bisbe Michele De Rosa.
| Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Regió eclesiàstica | Regió eclesiàstica Campània | ||||
| Parròquies | 60 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 90.396 (2019) (155,05 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 583 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | segle v (Telese) segle x (Sant'Agata de' Goti) | ||||
| Catedral | Santissima Trinità (Cerreto Sannita) , Santa Maria Assunta (Sant'Agata de' Goti) (cocatedral) | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Michele De Rosa | ||||
| Lloc web | diocesicerreto.it | ||||
.JPG)
La diòcesi comprèn els municipis de la part occidental de la província de Benevent: Cerreto Sannita, Airola, Amorosi, Arpaia, Bucciano, Casalduni, Castelvenere, Cusano Mutri, Dugenta, Durazzano, Faicchio, Forchia, Frasso Telesino, Guardia Sanframondi, Melizzano, Moiano, Pietraroja, Ponte, Puglianello, San Lorenzello, San Lorenzo Maggiore, San Salvatore Telesino, Sant'Agata dei Goti, Solopaca, Telese Terme; i els municipis de la província de Caserta de Gioia Sannitica (en part, la resta pertany al territori del bisbat de Alife-Caiazzo) i Valle di Maddaloni.
Limita amb el bisbat d'Alife-Caiazzo al nord-oest, amb l'arquebisbat de Campobasso-Boiano al nord, l'arxidiòcesi de Benevent a l'est, la diòcesi de Caserta al sud-oest, el bisbat d'Acerra al sud i la diòcesi de Nola al sud-est.
La seu episcopal és la citat de Cerreto Sannita on es troba la catedral de la Santissima Trinità. A Sant'Agata de' Goti hi ha la cocatedral de Santa Maria Assunta. A Telese queden restes de l'antiga catedral de la Santa Croce.
El territori està dividit en 60 parròquies.
La diòcesi actual és el resultat de la unió, a partir del 30 de setembre de 1986, de la diòcesi de Telese Cerreto amb la de Sant'Agata de 'Goti.
La Diòcesi de Telese va ser erigida en els temps antics, potser abans del segle v, quan el bisbe Florenzio és citat entre els participants en la Concili Romà II (46). Del 500 al 1000 la diòcesi de Telese experimentà una fase de declivi, a causa de les guerres entre els grecs, els longobards i els sarraïns i potser la successió episcopal va ser interrompuda. El 969 s'esmenta entre les sufragànies de l'arxidiòcesi de Benevent.
El 1139 la ciutat de Telese va ser destruït en una guerra entre Rainulf d'Alife i Roger II de Sicília, però ja l'any després Telese va ser reconstruïda al voltant de la catedral de la Santa Creu.
La diòcesi de Telese va tenir una històrica inicialment preocupant a causa de l'abandó de la ciutat de Telese a causa de les emissions de vapor sulfurós que va seguir al terratrèmol de 1349, els bisbes després van haver de sortir de la ciutat i es van establir en diferents llocs : Massa Superiore o Rocca de Episcopo,[1] Cerreto, Faicchio i Guardia Sanframondi. El bisbe Angelo Massarelli al segle xvi va ser secretari del Papa Juli III i secretari del Concili de Trento durant el papat de Pau IV.
En 1593 el bisbe Cesare Bellocchi va instituir en Cerreto Sannita el seminari diocesà, en aplicació dels dictats del Concili de Trento que establia la fundació a cada diòcesi de la institució.
A principis del segle xvii el bisbe Eugenio Savino deixa permanentment Guàrdia Sanframondi per establir-se a Cerreto Sannita, on un noble havia fet donació del seu palau per ser utilitzat com a seu episcopal. El trasllat del bisbat a Cerreto va provocar la ira dels senyors feudals de Telese, els Grimaldi, que va presentar una demanda aplacada només amb la intervenció del Papa, que el 22 de maig de 1612 va autoritzar el trasllat del bisbat i el capítol.
El terratrèmol del 5 juny de 1688 va destruir distrusse Cerreto Sannita, Guardia Sanframondi i altres parròquies de la diòcesi. Va ser seguit per un renaixement lent, que va supervisar en particular la formació del clergat. En 1749 el bisbe Filippo Gentile va donar el seminari una seu nova i més gran.
La vacant de la càtedra episcopal des de 1800 al 1818 va ser seguida per la unió de la diòcesi de Telese amb la d'Alife. De fet, el 27 de juny 1818 va ser suprimida la diòcesi d'Alife amb butlla De utiliori del Papa Pius VII, però la butlla posterior Adorandi del 14 de desembre de 1820 va restaurar la diòcesi i es va unir aeque principaliter al de Telese: aquesta decisió va tenir efecte després la mort del bisbe d'Alife, Emilio Gentile, l'abril de 1822.
La unió va provocar un descontentament generalitzat, aplacat quan el rei Ferran II, visitant Cerreto Sannita en 1852, escoltant les oracions del clergat local, es va esforçar per a la restauració de la seu episcopal, que va ocórrer després d'uns mesos, amb la butlla Compertum nobis del Papa Pius IX de data 6 de juliol. A partir d'aquesta data la diòcesi de Telese assumir el nom de la diòcesi Telese o Cerreto (dioecesis Thelesina seu Cerretana).
El primer bisbe de Sant'Agata de 'Goti del que tenim notícia és Mandelfredo o Madelfrido el 970. No obstant això, en la butlla de nomenament d'aquest bisbe es diu expressament que Sant'Agata ja tenia altres bisbes en el passat. En el territori de la diòcesi reconstituïda també es va incorporar el territori de l'antiga Caudium.
La Catedral de Sant'Agata de 'Goti va ser consagrada pel Papa Pasqual II el 4 de setembre de 1110.
Al segle xiii el bisbe de Sant'Agata de 'Goti era el feu de Bagnoli[2] amb el títol de baró.
Entre els bisbes de Sant'Agata, cal una menció específica per sant Alfons Maria de Liguori, bisbe durant tretze anys, de 1762 a 1775; i Felice Peretti, el futur Papa Sixte V.
El 27 de juny de 1818, amb la butlla De utiliori del Papa Pius VII, la diòcesi de Sant'Agata de 'Goti va ser unida aeque principaliter al bisbat d'Acerra, fins que va ser dividida per un decret emès pel Papa Pius IX, al desembre de 1854. Amb aquest decret, la diòcesi va cedir a la diòcesi d'Acerra una part del seu territori corresponent als actuals municipis d'Arienzo, Cervino, San Felice a Cancello i Santa Maria a Vico.
El 21 de març de 1984 Felice Leonardo, ja bisbe de Telese o Cerreto, també va ser nomenat bisbe de Sant'Agata de 'Goti, unint així in persona episcopi les dues seus.
El 30 de setembre de 1986, en virtut del Instantibus votis votis de la Congregació per als Bisbes, la unió esdevingué plena i la diòcesi resultant assumí el seu actual nom.
A finals del 2006, la diòcesi tenia 90.109 batejats sobre una població de 91.242 persones, equivalent al 98,8% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 57.479 | 57.549 | 99,9 | 76 | 70 | 6 | 756 | 10 | 160 | 24 | |
| 1970 | 54.013 | 54.137 | 99,8 | 58 | 45 | 13 | 931 | 16 | 138 | 26 | |
| 1980 | 51.084 | 51.357 | 99,5 | 54 | 36 | 18 | 946 | 22 | 83 | 26 | |
| 1950 | 30.000 | 30.000 | 100,0 | 72 | 51 | 21 | 416 | 30 | 50 | 29 | |
| 1970 | 38.167 | 38.208 | 99,9 | 57 | 37 | 20 | 669 | 23 | 92 | 34 | |
| 1980 | 36.332 | 36.699 | 99,0 | 52 | 34 | 18 | 698 | 23 | 66 | 34 | |
| 1990 | 86.460 | 87.332 | 99,0 | 86 | 56 | 30 | 1.005 | 37 | 120 | 60 | |
| 1999 | 90.005 | 90.915 | 99,0 | 76 | 51 | 25 | 1.184 | 29 | 110 | 60 | |
| 2000 | 89.921 | 90.842 | 99,0 | 75 | 57 | 18 | 1.198 | 21 | 105 | 60 | |
| 2001 | 89.890 | 90.762 | 99,0 | 73 | 55 | 18 | 1.231 | 21 | 104 | 60 | |
| 2002 | 90.242 | 91.041 | 99,1 | 72 | 55 | 17 | 1.253 | 19 | 102 | 60 | |
| 2003 | 89.785 | 90.786 | 98,9 | 75 | 59 | 16 | 1.197 | 1 | 17 | 103 | 60 |
| 2004 | 89.570 | 90.716 | 98,7 | 78 | 63 | 15 | 1.148 | 1 | 15 | 101 | 60 |
| 2006 | 90.109 | 91.242 | 98,8 | 75 | 59 | 16 | 1.201 | 1 | 17 | 90 | 60 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
