La seu episcopal és la ciutat de Teramo, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta, que va ser reconstruïda sobre el lloc d'una catedral prèvia destruïda, pel bisbe Guido II i consagrada el 1176. A Atri es troba la cocatedral de Santa Maria Assunta, citada per primera vegada a una butlla el 1140 pel PapaInnocenci III.
Les parròquies estan agrupades en 10 arxiprestats: Teramo, Atri, Campli, Giulianova, Isola del Gran Sasso d'Italia, Montorio al Vomano, Nereto, Roseto degli Abruzzi, Sant'Atto i Torricella Sicura.
Segons la tradició, la diòcesi de Teramo va ser erigida per Sant Pere, però el més probable es va originar entre els segles II i V. El primer esment de la diòcesi de Teramo històricament documentat és en una carta de Gregori el Gran del 598, que manava al bisbe Passivo de Fermo que visités la diòcesi de Teramo, que havia quedat vacant. El mateix Papa al 601 designava a Opportuno com a bisbe diocesà, sent el primer bisbe conegut de la dioecesis Aprutina.
Entre els principals bisbes de Teramo es recorda a Sant Berardo, ara patró de la ciutat i de la diòcesi. Al seglexii, un conflicte fronterer amb els bisbes diocesans d'Ascoli Piceno es va resoldre amb una butlla d'Anastasi IV de 1153, amb la qual es recorda que la jurisdicció episcopal del bisbe de Teramo s'estenia sobre la terra entre els rius Tronto i Vomano, les muntanyes de Laga i el mar Adriàtic.
El 1156 el bisbe Guido II va rebre del rei Guillem I de Sicília plens drets feudals sobre la ciutat de Teramo que havia ajudat a reconstruir i el títol de Príncep de Teramo. Aquest títol va ser heretat per tots els seus successors fins fa relativament poc.
A mitjans del seglexiii el bisbe Mattou I, capturat en una batuda dels ascolans, va ser alliberat per la intercessió del Papa Innocenci IV.
El 1586 Teramo va cedir una part del seu territori per a la creació de la diòcesi de Montalto. En 1604 es va retirar una altra part de la terra a favor de la recentment erigida diòcesi de Campli. També des de 1530 a 1795Santa Maria Propezzano i Sant'Angelo in Mosciano es van erigir en abadies nullius dioecesis amb jurisdicció sobre Morro d'Oro, Mosciano Sant'Angelo i Notaresco.
El 27 de juny de 1818, després del concordat entre la Santa Seu i el Regne de les Dues Sicílies, amb la butlla De utiliori del Papa Pius VII la diòcesi de Teramo s'amplià, incorporant el territori de la diòcesi suprimida de Campli.
Teramo-Atri
L'1 de juliol de 1949 sota la butlla Dioecesium circumscriptiones del Papa Pius XII es va dissoldre la unió entre Atri i Penne i la diòcesi d'Atri es va unir aeque principaliter a Teramo: el bisbe de Teramo, Gilla Vincenzo Gremigni, va esdevenir cap de les diòcesis unides de Teramo i Atri, sempre subjectes a la Santa Seu. A l'any següent Teramo incorporà al seu territori 27 parròquies de la diòcesi de Pescara-Penne, corresponents als municipis de Castelli, Isola del Gran Sasso, Tossicia i Colledara.
El 30 de setembre de 1986, sent bisbe Abele Conigli, amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, les diòcesis es van unir en forma completa (plena unione) assumint el seu nom actual.
Gabriele Orsini, La Diocesi di Teramo-Atri all'alba del terzo millennio, Teramo, edizioni Interamnia, 1999 (italià)
Augusto D'Angelo, La Diocesi di Teramo. Percorsi di adeguamento della struttura ecclesiastica alla modernità, in Monografia della Provincia di Teramo. Il Novecento, Sant'Atto di Teramo, Edigrafital, 1999, vol. II, pp. 605–638 (italià)
Itàlia
Abruços
