Remove ads
From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Teramo-Atri (italià: diocesi di Teramo-Atri; llatí: Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pescara-Penne, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise. El 2010 tenia 240.000 batejats d'un total de 248.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Michele Seccia.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis | |||||
Tipus | bisbat catòlic | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Itàlia | |||||
Abruços | |||||
Parròquies | 187 | ||||
Població humana | |||||
Població | 223.950 (2017) (151,32 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 1.480 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 30 de setembre de 1986 segle v (Teramo) 1251 (Atri) | ||||
Patrocini | San Berardo Santa Reparata | ||||
Catedral | Santa Maria Assunta (Teramo) , Santa Maria Assunta (Atri) (cocatedral) | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Michele Seccia | ||||
Lloc web | diocesiteramoatri.it | ||||
En són patrons sant Berardo (per Teramo) i Santa Reparata (per Atri).
El territori de la diòcesi comprèn 125 parròquies distribuïdes en 37 municipis de la província de Teramo: Alba Adriatica, Atri, Basciano, Bellante, Canzano, Castellalto, Castelli, Colledara, Civitella del Tronto, Controguerra, Corropoli, Cortino, Crognaleto, Fano Adriano, Giulianova, Isola del Gran Sasso d'Italia, Montorio al Vomano, Morro d'Oro, Mosciano Sant'Angelo, Nereto, Notaresco, Pietracamela, Pineto, Roseto degli Abruzzi, Sant'Omero, Silvi, Teramo, Torano Nuovo i Tossicia.
La seu episcopal és la ciutat de Teramo, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta, que va ser reconstruïda sobre el lloc d'una catedral prèvia destruïda, pel bisbe Guido II i consagrada el 1176. A Atri es troba la cocatedral de Santa Maria Assunta, citada per primera vegada a una butlla el 1140 pel Papa Innocenci III.
Les parròquies estan agrupades en 10 arxiprestats: Teramo, Atri, Campli, Giulianova, Isola del Gran Sasso d'Italia, Montorio al Vomano, Nereto, Roseto degli Abruzzi, Sant'Atto i Torricella Sicura.
Atri va ser elevada a seu episcopal l'1 d'abril de 1251 i menys d'un any després, el 15 de març de 1252, es va unir aeque principaliter a la diòcesi de Penne mitjançant la butlla Licet ea del Papa Innocenci IV. La diòcesi estava immediatament subjecta a la Santa Seu.
Segons la tradició, la diòcesi de Teramo va ser erigida per Sant Pere, però el més probable es va originar entre els segles II i V. El primer esment de la diòcesi de Teramo històricament documentat és en una carta de Gregori el Gran del 598, que manava al bisbe Passivo de Fermo que visités la diòcesi de Teramo, que havia quedat vacant. El mateix Papa al 601 designava a Opportuno com a bisbe diocesà, sent el primer bisbe conegut de la dioecesis Aprutina.
Entre els principals bisbes de Teramo es recorda a Sant Berardo, ara patró de la ciutat i de la diòcesi. Al segle xii, un conflicte fronterer amb els bisbes diocesans d'Ascoli Piceno es va resoldre amb una butlla d'Anastasi IV de 1153, amb la qual es recorda que la jurisdicció episcopal del bisbe de Teramo s'estenia sobre la terra entre els rius Tronto i Vomano, les muntanyes de Laga i el mar Adriàtic.
El 1156 el bisbe Guido II va rebre del rei Guillem I de Sicília plens drets feudals sobre la ciutat de Teramo que havia ajudat a reconstruir i el títol de Príncep de Teramo. Aquest títol va ser heretat per tots els seus successors fins fa relativament poc.
A mitjans del segle xiii el bisbe Mattou I, capturat en una batuda dels ascolans, va ser alliberat per la intercessió del Papa Innocenci IV.
El 1586 Teramo va cedir una part del seu territori per a la creació de la diòcesi de Montalto. En 1604 es va retirar una altra part de la terra a favor de la recentment erigida diòcesi de Campli. També des de 1530 a 1795 Santa Maria Propezzano i Sant'Angelo in Mosciano es van erigir en abadies nullius dioecesis amb jurisdicció sobre Morro d'Oro, Mosciano Sant'Angelo i Notaresco.
El 27 de juny de 1818, després del concordat entre la Santa Seu i el Regne de les Dues Sicílies, amb la butlla De utiliori del Papa Pius VII la diòcesi de Teramo s'amplià, incorporant el territori de la diòcesi suprimida de Campli.
L'1 de juliol de 1949 sota la butlla Dioecesium circumscriptiones del Papa Pius XII es va dissoldre la unió entre Atri i Penne i la diòcesi d'Atri es va unir aeque principaliter a Teramo: el bisbe de Teramo, Gilla Vincenzo Gremigni, va esdevenir cap de les diòcesis unides de Teramo i Atri, sempre subjectes a la Santa Seu. A l'any següent Teramo incorporà al seu territori 27 parròquies de la diòcesi de Pescara-Penne, corresponents als municipis de Castelli, Isola del Gran Sasso, Tossicia i Colledara.
El 2 de març de 1982 les dues diòcesis es van convertir en part de la nova província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Pescara-Penne.
El 30 de setembre de 1986, sent bisbe Abele Conigli, amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, les diòcesis es van unir en forma completa (plena unione) assumint el seu nom actual.
A finals del 2010, la diòcesi tenia 240.000 batejats sobre una població de 248.000 persones, equivalent al 96,8% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 202.002 | 202.230 | 99,9 | 217 | 179 | 38 | 930 | 61 | 231 | 165 | |
1969 | 211.036 | 213.741 | 98,7 | 236 | 161 | 75 | 894 | 135 | 294 | 121 | |
1980 | 223.000 | 225.000 | 99,1 | 229 | 145 | 84 | 973 | 1 | 94 | 288 | 175 |
1990 | 237.000 | 239.000 | 99,2 | 177 | 120 | 57 | 1.338 | 9 | 62 | 168 | 187 |
1999 | 240.000 | 248.000 | 96,8 | 193 | 123 | 70 | 1.243 | 5 | 74 | 168 | 207 |
2000 | 240.000 | 248.000 | 96,8 | 190 | 120 | 70 | 1.263 | 12 | 74 | 168 | 187 |
2001 | 240.000 | 248.000 | 96,8 | 190 | 120 | 70 | 1.263 | 12 | 74 | 168 | 187 |
2002 | 240.000 | 248.000 | 96,8 | 186 | 116 | 70 | 1.290 | 12 | 74 | 168 | 187 |
2003 | 240.000 | 248.000 | 96,8 | 186 | 116 | 70 | 1.290 | 11 | 74 | 168 | 187 |
2004 | 240.000 | 248.000 | 96,8 | 186 | 116 | 70 | 1.290 | 11 | 73 | 168 | 187 |
2010 | 240.000 | 248.000 | 96,8 | 199 | 121 | 78 | 1.206 | 11 | 84 | 177 | 187 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.