L'Arxidiòcesi d'Oviedo —Arquidiócesis de Oviedo en castellà— és una de les 70 diòcesis d'Espanya. Va ser diòcesi fins que en 1954 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi. És la diòcesi metropolitana de la província eclesiàstica d'Oviedo, que inclou, a més a les diòcesis d'Astorga, Lleó i Santander. El seu arquebisbe és Jesús Sanz Montes i és arquebisbe emèrit Gabino Díaz Merchán.
Dades ràpides Tipus, Localització ...
Tanca
La Santa Seu va atorgar a la diòcesi d'Oviedo la celebració d'un any sant en 2008 en ocasió de complir-se mil dos-cents anys de la Creu de la Victòria i mil cent de la Creu dels Àngels.
La diòcesi d'Oviedo està dividida en 5 rectorias: Nord, Sud, Centre, Occident i Orient. Al seu torn aquestes rectories estan dividides en arxiprestats, sumant un total de 14.
Segons dades del 2008, la diòcesi comprèn un total de 934 parròquies.
Segons dades del 2008, estan incardinats en la diòcesi un total de 449 sacerdots. D'ells, la pràctica totalitat, 399, resideixen en la diòcesi. De la resta, 26 resideixen a l'estranger i 24 en altres diòcesis espanyoles. D'altra banda, 13 sacerdots resideixen en la diòcesi sense estar-hi incardinats.
La majoria dels sacerdots de la diòcesi, 240, té nomenament parroquial, principalment rural. Així mateix gairebé la quarta part d'ells, 114, estan jubilats de fet, la qual cosa fa que l'edat mitjana sigui de 65,3 anys. Finalment, la resta, 45 sacerdots, tenen càrrecs no parroquials.
D'altra banda, en la diòcesi resideixen 135 sacerdots membres d'instituts religiosos, 76 religiosos no sacerdots professos i 879 religioses professes, que pertanyen a 9 comunitats de religioses contemplatives, 103 comunitats de religioses de vida activa i 29 comunitats de religiosos.
L'any 2009 hi havia 9 seminaristes majors i 11 seminaristes menors.
L'arxidiòcesi tenia en 2004 una població d'1.075.381 persones de les quals 1.016.235 eren batejats, el 94,5% del total.
Més informació Any, Població ...
| Any |
Població |
Sacerdots |
Diaques |
Religiosos |
Parròquies |
|---|
| Batejats |
Totals |
% |
Número |
Seglars |
Regulars |
Batejats per sacerdot |
Homes |
Dones |
| 1950 | 1.300.000 | 1.300.040 | 100,0 | 893 | 718 | 175 | 1.455 | | 175 | 825 | 1.150 |
| 1969 | ? | 1.030.000 | ? | 974 | 726 | 248 | ? | | 432 | 1.780 | 455 |
| 1980 | 1.152.505 | 1.170.650 | 98,5 | 825 | 637 | 188 | 1.396 | | 299 | 1.399 | 944 |
| 1990 | 1.092.856 | 1.107.010 | 98,7 | 757 | 583 | 174 | 1.443 | | 274 | 1.244 | 949 |
| 1999 | 1.032.069 | 1.081.834 | 95,4 | 680 | 526 | 154 | 1.517 | | 253 | 1.076 | 943 |
| 2000 | 1.032.069 | 1.081.834 | 95,4 | 680 | 517 | 163 | 1.517 | | 261 | 1.068 | 943 |
| 2001 | 1.034.435 | 1.084.314 | 95,4 | 658 | 497 | 161 | 1.572 | | 252 | 1.050 | 943 |
| 2002 | 1.016.185 | 1.075.329 | 94,5 | 643 | 486 | 157 | 1.580 | | 249 | 1.030 | 934 |
| 2003 | 1.003.777 | 1.062.198 | 94,5 | 624 | 475 | 149 | 1.608 | | 239 | 1.018 | 934 |
| 2004 | 1.016.235 | 1.075.381 | 94,5 | 605 | 463 | 142 | 1.679 | | 236 | 976 | 934 |
Tanca
- Categoria principal: bisbes d'Oviedo
- Adulfo (802 - 812)
- Gomelo I (826 - 846)
- Serrà d'Oviedo (846 - 868)
- Hermenegildo I (869 - 891)
- Gomelo II (892 - 906)
- Flacino (907/909 - 912/914)
- Oveco (913/914 - 957/958)
- Diego de Hevia (958/962 - 971)
- Bermudo (975 - 992)
- Gudesteo (992 - 1012)
- Adaganeo (1013 - 1025)
- Ponce (1025 - 1035)
- Froilán (1035 - 1073)
- Arias Cromaz (1073 - 1094)
- Martín I (1094 - 1101)
- Pelayo de Oviedo (1101-29)
- Alonso (1129 - 1142)
- Martín II (1143 - 1156)
- Pedro I (1156 - 1161)
- Gonzalo I (1162-89)
- Rodrigo I (1175 - 1188)
- Menendo (1188 - 1189)
- Juan I (1189 - 1206)
- Rodrigo II (1207 - 1209)
- Juan II (1210-43)
- Rodrigo III (1243 - 49)
- Pedro II (1251 - 69)
- Fernando Martínez (1269 - 75)
- Álvaro (1275, electe)
- Fredolo (1275 - 84)
- Peregrino (1286 - 90)
- Miguel I (1290 - 92)
- Fernando II (1293 - 95)
- Fernando III (1295 - 1301)
- Fernando Álvarez de las Asturias (1302 - 22)
- Pedro III (1322-25)
- Odón I (1324 - 1328)
- Juan III (1328 - 1334)
- Fernando V (1340 - 1341)
- Juan IV (1343-45)
- Alonso II (1345 - 1348)
- Sancho I (1348 - 1369)
- Alonso III (1371- 77)
- Gutierre I (1377 - 1389)
- Guillén de Monteverde (1389 - 1412)
- Diego Ramírez de Guzmán (1412 - 1441)
- García Enríquez Osorio (1441 - 1442), nomenat arquebisbe de Sevilla
- Diego Rapado (1442 - 1444)
- Íñigo Manrique de Lara (1444 - 1457), nomenat bisbe de Còria
- Rodrigo Sánchez de Arévalo (1457 - 1467), nomenat bisbe de Zamora
- Juan Díaz de Coca (1467 - 1470), nomenat bisbe de Calahorra
- Alfonso de Palenzuela (1469 - 1475)
- Gonzalo de Villadiego (1485 - 1487)
- Juan Arias de Villar (1487 - 1498), nomenat bisbe de Segovia
- Juan Daza (1498 - 1502, nomenat bisbe de Cartagena
- García Ramírez Villaescusa (1502 - 1508)
- Valeriano Ordóñez Villaquirán (1508 - 1512)
- Diego de Muros (1512 - 1525)
- Francisco de Mendoza (1525 - 1527), nomenat bisbe de Zamora
- Diego de Acuña (1527 - 1532)
- Fernando Valdés (1532 - 1539), nomenat bisbe de Lleó
- Martín Tristán Calvete (1539 - 1546)
- Cristóbal Rojas Sandoval (1546 - 1556), nomenat bisbe de Badajoz
- Jerónimo Velasco (1556 - 1566)
- Juan Ayora (1567 - 1569)
- Gonzalo Solórzano (1570 - 1580)
- Francisco Antonio Orantes Vélez, O.F.M. (1581 - 1584)
- Diego Aponte Quiñones, O.S. (1585 - 1598), nomenat bisbe de Màlaga
- Gonzalo Gutiérrez Montilla (1598 - 1602)
- Alonso Martínez de la Torre, O.S. (1603 - 1604)
- Juan Álvarez de Caldas (1605 - 1612), nomenat bisbe d'Àvila
- Francisco de la Cueva, O.S.A. (1612 - 1615)
- Alonso Martín de Zúñiga (1616 - 1623), nomenat bisbe d'Osma
- Juan Torres de Osorio (1624 - 1627), nomenat bisbe de Valladolid
- Juan Pereda Gudiel (1627 - 1632)
- Martín Carrillo Alderete (1633 - 1636), nomenat bisbe d'Osma
- Antonio Valdés Herrera (1636 - 1641), nomenat bisbe d'Osma
- Bernardo Caballero Paredes (1642 - 1661)
- Diego Requelme y Quirós (1661-1665, nomenat bisbe de Plasència
- Ambrosio Ignacio Spínola y Guzmán (1665 - 1667), nomenat arquebisbe de València
- Diego Sarmiento de Valladares (1668, nomenat bisbe de Plasència
- Alfonso de Salizanes y Medina (1669 - 1675), nomenat bisbe de Còrdova
- Alonso Antonio de San Martín (1675 - 1681), nomenat bisbe de Conca
- Simón García Pedrejón (1682 - 1696)
- Tomás Reluz (1697 - 1706)
- José Fernández del Toro (1707 - 1719)
- Antonio Maldonado Minoja (1720 - 1722)
- Tomás José Ruiz Montes (1723 - 1724), nomenat bisbe de Cartagena
- José Hendaya Haro (1724 - 1729)
- Juan García Avello y Castrillón (1730 - 1744)
- Gaspar José Vázquez Tablada (1745 - 1749)
- Felipe Martín Ovejero (1750 - 1753)
- Juan Francisco Manrique Lara (1754 - 1760), nomenat bisbe de Plasència
- Agustín González Pisador (1760 - 1791)
- Juan de Llano Ponte (1791 - 1805)
- Gregorio Hermida y Gamba o Camba (1806 - 1814)
- Gregorio Ceruelo la Fuente (1815 - 1836)
- Ignacio Díaz Caneja (1848 - 1856)
- Juan de la Cruz Ignacio Moreno y Maisanove (1857 - 1863), nomenat arquebisbe de Valladolid
- José Luis Montagut Rubio (1863 - 1868), nomenat bisbe de Sogorb
- Benet Sanz i Forés (1868 - 1881), nomenat arquebisbe de Valladolid
- Sebastián Herrero Espinosa de los Monteros (1882 - 1883), nomenat bisbe de Còrdova
- Ramón Martínez Vigil, O.P. (1884 - 1904)
- Francisco Javier Baztán y Urniza (1904 - 1920)
- Juan Bautista Luis y Pérez (1921 - 1934)
- Justo Antonino de Echeguren y Aldama (1935 - 37)
- Manuel Arce Ochotorena (1938 - 1944) nomenat arquebisbe de Tarragona
- Benjamín de Arriba y Castro (1944 - 1949) nomenat arquebisbe de Tarragona
- Francisco Javier Lauzurica y Torralba (1949-54)
- Arquebisbes
- Francisco Javier Lauzurica y Torralba (1954 - 1964) anteriorment bisbe de la Seu d'Oviedo
- Vicente Enrique y Tarancón (1964 - 1969), nomenat arquebisbe de Toledo
- Gabino Díaz Merchán (1969-2002)
- Carlos Osoro Sierra (2002 - 8 de gener de 2009), nomenat arquebisbe de València
- Jesús Sanz Montes (des del 30 de gener de 2010)
- Bisbes auxiliars
- «Esta Hora» (en castellà). La Iglesia que recibe al nuevo pastor. Oficina de Medios de Comunicación Social. Arzobispado de Oviedo, 1046, 15-02-2010, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2010-03-26 [Consulta: 28 febrer 2010]. Arxivat 2010-03-26 a Wayback Machine.
- José Manuel Trelles Villademoros, Asturias ilustrada: origen de la nobleza de España, su antigüedad, y diferencias, tomo I, p. 386 y ss (1736).
- Manuel Risco, España sagrada, vol. XXXVII, vol. XXXVIII y vol. XXXIX (1793-95).
- Carlos González de Posada: Memorias históricas del Principado de Asturias y Obispado de Oviedo (1794).
- Ciriaco Miguel Vigil, Asturias monumental, epigráfica y diplomática: datos para la historia de la provincia Arxivat 2018-03-11 a Wayback Machine., p. 49 y ss (1887).
- Arzobispado de Oviedo. Adolfo Brid. Estadismo de la Diócesis de Oviedo, 1894, p. 1 a 214 de 214. Inclou l'episcopologi d'Oviedo de Ramón Martínez Vigil
Espanya
