Anna
municipi del País Valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
municipi del País Valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Anna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés.
Aquest article tracta sobre la població del País Valencià. Vegeu-ne altres significats a «Anna (desambiguació)». |
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València | ||||
Comarca | la Canal de Navarrés | ||||
Capital | Anna | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.593 (2023) (121,17 hab./km²) | ||||
Gentilici | annera, anner | ||||
Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 21,4 km² | ||||
Altitud | 197 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Xàtiva | ||||
Dades històriques | |||||
Patrocini | Antoni Abat | ||||
Festa patronal | Del 10 al 30 de setembre | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Miguel Adrián Ramírez Roig | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46820 | ||||
Codi INE | 46039 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46039 | ||||
Lloc web | ajuntamentanna.es |
Ocupa la part més baixa i ampla de la comarca de la Canal de Navarrés, enclavament privilegiat on afloren gran quantitat d'aigües de l'aqüífer del massís del Caroig que són arreplegades pel riu Sellent. Anna destaca per les seues múltiples fonts i abundància d'aigua a què deu l'origen del mateix topònim de la localitat, Yanna.
Limita amb els termes municipals de Xella, Énguera (a la mateixa comarca), Estubeny, Xàtiva i Llanera de Ranes (a la Costera) i Cotes i Sellent (a la Ribera Alta). S'accedix al poble, des de València, a través de la A-7 prenent després la CV-590 per a accedir finalment per la CV-580.
El seu clima és mediterrani temperat i la seua vegetació típica de muntanya, destacant el romer, el timó i espècies arbòries com el pi o la carrasca.
L'origen d'Anna és anterior a l'etapa musulmana, encara que les primeres referències documentals són de mitjan segle xiii. El 22 de setembre de 1244, Jaume I el Conquistador va donar la vila d'Anna a l'Orde de Santiago en recompensa a l'ajuda prestada en el setge de Biar. En 1332 va tindre lloc la rebel·lió de l'aljama sarraïna d'Anna, a causa de l'embargament de certs béns d'estos per part del comanador Montalván. Alfons el Benigne va absoldre els sarraïns a fi de frenar el procés de despoblació que estava patint el lloc. Anys més tard, la vila va passar a les mans de Pere de Vilanova i, posteriorment, a la família Borja. El Rei d'Espanya, Felip III va crear el 1604 el comtat d'Anna en la persona de Ferran Pujades i Borja, i que finalment va pertànyer als comtes de Cervelló.
Després de l'expulsió dels moriscos el 1609, Anna va ser repoblada amb cristians d'Énguera i d'altres llocs. Actualment és un dels pobles més pròspers de la Canal gràcies al desenvolupament industrial experimentat en els últims anys. L'origen del topònim de la Vila, té les seues arrels en el vocable àrab Yanna, tal com podem trobar-lo en l'Alcorà. De les distintes accepcions que posseïx ens centrarem en les que fan referència a la relació de la paraula amb el territori; d'esta manera i sense abandonar les altres variants, que d'altra banda ens portarien a conclusions semblants, ens trobem una accepció que utilitza el terme com a hort o jardí, de la veu llatina Orti que els àrabs van adaptar com al-Yanna, «l'albereda» (= l'horta). Esta accepció explicaria la presència de restes arqueològiques de l'època romana a l'entorn i el paratge en què es va fundar la ciutat, a l'Albereda, junt amb la primitiva fortificació o castell.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2014 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2.647 | 2.679 | 2.690 | 2.637 | 2.574 | 2.572 | 2.723 | 2.775 | 2.673 | 2.718 | 2.655 |
Tradicionalment, Anna ha sigut un poble eminentment agrícola, amb grans extensions d'oliveres, de tarongers i de cultius de regadiu que actualment es veuen afavorits pel modern sistema de reg per goteig que a poc a poc es va implantant a tot el terme municipal. El bestiar de llana i boví ha tingut, igualment, una certa importància.
En els últims anys han proliferat diverses indústries sobretot d'aliments i pastes congelades, de mobles i tèxtil. El sector turístic va obrint-se camí sobretot per la recent promoció del turisme rural i l'atractiu que suposa el llac de l'Albufera.
El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 4 del Partit Popular (PP).
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Pilar Teresa Sarrión Ponce | 1.058 | 61,66% | 7 (+4) | ||
Partit Popular | Miguel Marín Beneyto | 631 | 36,77% | 4 (-1) | ||
Vots en blanc | 27 | 1,57% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 1.716 | 100 % | 11 | |||
Vots nuls | 55 | 3,11% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 1.771 | 82,22%** | ||||
Abstenció | 383* | 17,78%** | ||||
Total cens electoral | 2.154* | 100 %** | ||||
Alcaldessa: Pilar Teresa Sarrión Ponce (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de PSPV[1]) | ||||||
Fonts: JEC,[2] JEZ Xàtiva,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2015 l'alcaldessa d'Anna és Pilar Sarrión Ponce del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), qui ja va ser alcaldessa entre 2007 i 2009.[6]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | José Roig Bellver | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | José Roig Bellver | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | José Roig Bellver | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | José Roig Bellver | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Fernando Sarrión Ramos | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Fernando Sarrión Ramos | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Fernando Sarrión Ramos | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Pilar Sarrión Ponce José Pablo Aparicio Aparicio |
PSPV-PSOE Idean[a] |
16/06/2007 19/06/2009 |
Pacte de govern -- |
2011–2015 | Miguel Adrián Ramírez Roig | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Pilar Sarrión Ponce | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Pilar Sarrión Ponce | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[6] |
Entre els plats típics de la cuina d'Anna destaquen: casola d'arros al forn, casola d'arros i naps, arròs caldòs amb naps, llonganisses de Pasqua, xoriços d'all, coques de pimentó i tomaca, coques de cansalada i embotit (usuals en les vesprades de vaquetes en Festes Patronals), coques de sal.
Entre els dolços destaquen: coques saïnoses de Carnestoltes; mones de Pasqua; fogases amb anous, ametles, cacauets i panses; torró, casolà d'ametles, cacauet i mel, pastissos de moniato.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.